Jaume Coma i Guevara és un jove emprenedor dedicat en cos i ànima a l’escenografia teatral i a la creació de figures emblemàtiques de les nostres festes populars, a partir de la tradició del bestiari català, però sempre a la recerca de la renovació de les formes i d’una mirada artística molt particular, des del seu taller a les naus de Can Malvehy, a Molins de Rei.
Com expliques la teva inclinació creativa per l’escenografia o la maquetació ?
Des de molt petit m’he sentit molt atret per les festes populars i sobretot pels espectacles de carrer i les figures del bestiari català. Mica a mica he anat descobrint les tècniques més elementals. Al començament creava figures senzilles amb cartró o paper, però sempre he anat seguint aquest impuls. Després ja van venir les maquetes. Vaig començar amb una maqueta de la masia on vivíem amb la nostra família al barri de La Granja, abans de la seva urbanització. Les formes i la geometria m’han interessat sempre, són la clau d’una bona producció estètica.
Per què et fascina tant la iconografia del folclor i de la festa popular?
Tinc un record molt potent dels anys que vaig viure a la masia de Can Pedrerol de Baix, a Castellbisbal. Vaig venir a escola a Molins de Rei, a l’Acadèmia Sant Jordi. Crec que aquells anys de contacte amb les tradicions culturals de la nostra vila, sobretot el Camell, m’han decantat cap a aquest terreny artístic. M’agraden molt les figures grans, com més grans millor, m’aporten un simbolisme i una força escenogràfica molt particular. També el món dels Pastorets em va impressionar moltíssim, però sempre he preferit observar les interioritats de l’espectacle, les tècniques, i la feina específica dels tramoies.
La teva especialització artística està molt lligada a l’artesania tradicional?
Sí, la dinàmica de la creació és la mateixa ara que fa 100 o 200 anys. Fem servir els mateixos materials, bàsicament paper i cartró i fusta. Sense aquesta estructura elemental no sortiria res, tant en les escenografies teatrals com en les figures escultòriques de la festa de carrer.
Quina és la teva trajectòria acadèmica, i quin balanç en fas?
Sóc un autodidacta en tots els sentits. Tot el que he après és a partir de les experiències amb altres creadors i artesans, molts d’ells valencians. Això m’ha fet tal com sóc, tot i que no descarto aprofundir els coneixements a través d’especialitzacions en diferents escoles d’art.
Et sents més còmode en les produccions teatrals o en les figuracions en format de folclor i de festa?
Els dos àmbits són igualment agraïts. Són camins complementaris. Una figura de bestiari popular pot arribar a tenir una projecció pública i lúdica molt important i sempre imprevisible, i una escenografia també. Quan estic treballant en una peça qualsevol hi destino la mateixa passió i la mateixa dedicació.
Què sents quan, després d’un llarg temps de producció, acabes una obra i l’has de deixar anar, lluny del teu taller?
La meva feina acaba quan la peça surt del taller. No sento cap nostàlgia, més aviat al contrari. M’agrada tornar al taller i començar de nou. No sento cap mena de tristesa. L’energia i l’impuls creatiu no s’esgoten mai.
Quines propostes o noves produccions estàs treballant?
Una gran part dels treballs que preparo viuen un cert procés d’anonimat, és a dir, no es poden revelar periodísticament, ja que la seva funció és sorprendre al públic un cop acabades. En canvi ara estic molt dedicat a la construcció del que en la majoria de correfocs s’anomena La Porta de l’Infern. Jo ofereixo aquest servei, a moltes localitats de Catalunya. També em dedico a la restauració de figures emblemàtiques de diferent procedència. I totes les propostes que es van presentant.
I tant que s’ho mereix. #