Francesc Castellana: El bé de l’estabilitat, el sacrifici del compromís

la-fotoLa ciutadania molinenca ha votat el 24 de maig, concretament ho han fet 11.967 de un cens electoral de 19.012 ciutadans. Han votat un 62,9% de les persones cridades a fer-ho, la desafecció política afecta  al 37% del ciutadans de la Vila, menys que en altres ocasions: una bona noticia però encara una xifra important. Decideixen per tots, sis de cada deu molinencs, mentre que quatre no es senten implicats en la governança del comú molinenc. Millorar la democràcia, assignatura sempre pendent, ens demana millorar la participació.

A les eleccions es presentaven propostes en clau nacional, sense més, per marginar al no sobiranisme com a objectiu i  així, deien, donar un pas important cap a la independència. Altres sols parlaven d’una majoria d’esquerres, “de veritat”, sense el PSC matisaven. Altres només  volien obtenir una majoria suficient per a  governar ells sols per la seva proposta d’hegemonia  nacional i d’esquerres, per tant sense pactar mai ni amb PSC ni amb CIU. En la centralitat política local, CiU i PSC, posaren també el seu biax ideològic a les seves propostes locals que eren  clarament predominants, uns cap a la independència i els altres en els temes socials i la igualtat. L’acció de Govern lògicament sols la pogueren defensar els que havien estat al Govern.

Els resultats ens diuen en primer lloc que les dues forces de govern 2011-2015 milloren posicions, més CiU amb més vots i un regidor més, i també creix en vots el PSC que ho fa per primer cop des del 2003. La ciutadania ha premiat l’estabilitat del govern sortint, la seva acció  més social davant la crisis i finalment unes inversions molt ben valorades a la vista dels resultats.

Per blocs ideològics cal considerar que l’eix nacional (CiU,ERC,CUP) arriba al 55,52% del vots emesos, ignoro “l’efecte Unió”, el que significaria la trencadissa a CiU que ha estat posterior. I també que  l’esquerra (PSC,CUP,ERC,IiE,MC) obté en torn del 67% dels vots que donen una clara victòria al conjunt de l’esquerres, és un acord que governa a molts ajuntaments catalans i també de la resta d’Espanya. Però finalment ni un eix ni l’altre, a Molins el partits de l’anterior govern han renovat el seu acord en el mandat anterior. Tenien tots plegats una altre opció?

Preparant possibles acords, la CUP després de les eleccions confirma el compromís electoral i torna a dir que no pactarà ni amb CiU ni amb PSC, renunciant a participar en la governabilitat i en definitiva a implementar des del govern les seves propostes, deixant escapçada l’opció d’esquerres de la que n’és la segona força. ERC passa de defensar en la campanya unes primàries per l’indepèndencia, a demanar el pacte d’esquerres en els debats electorals a, finalment, un govern per la independència la mateixa nit electoral.  La CUP no ho accepta i així tampoc  hi ha opció independentista interclassista. Finalment IiE ha quedat com una força molt minoritària per una molt important davallada dins de l’esquerra i la seva veu malauradament ja no és determinant a l’haver obtingut amb dificultats un regidor. Molins Camina arrenca amb molts nous vots però, a l’aconseguir tan sols un regidor, tampoc és una força determinant. Finalment  Ciutadans és la força amb un augment més important de vots a la vila però al treure un sol regidor tampoc ho és.

Amb la decisió abstencionista de la CUP, element determinant, sols CiU i PSC poden pactar una majoria estable de 11 regidors sense oblidar que junts sumen quasi el 48% dels vots. Fan el pacte  els qui poden fer-lo per donar estabilitat i després d’un acord programàtic que els hi permet.

El programa de govern pactat per CIU-PSC suma les inversions proposades per ambdós grups amb un compromís de retorn econòmic i/o social, també pacten  una ampliació i millora de les mesures socials per els que més pateixen la crisis, i finalment acorden mesures per fer front amb més igualtat  la sortida de la crisis. En definitiva un programa comú que  podríem situar com a socialdemòcrata, o reformista fort com m’agrada dir-ho a mi. L’acord local te un clar bíax polític en lo social que cal ressaltar, que no té en aquest moment com es pot observar el del  Govern de la Generalitat més en la seva deriva independentista.

Ara que venen temps de polarització nacionalista o social segons el context que mirem, segurament també  hi haurà de les dues coses arreu. L’equilibri i la centralitat de les mesures pro-socials amb un biax a l’esquerra en la política local  permetrà a Molins de Rei reforçar la convivència plural de tots i la protecció social dels més desafavorits, passi el que passi.

Un Govern sociovergent es una solució, segurament  millorable per mi.  Caldrà però que alguns  pensin en un demà fent política més d’esquerres, més activa, i han de saber que no s’avançarà fent sols anti-socialisme. Alguns que en moltes ocasions ho han fet en la història recent quasi desapareixen en aquestes eleccions. El diàleg entre les esquerres ha de ser franc, sense restriccions, i de ben segur segur que l’augment de la participació ciutadana també hi ajudarà.

Caldrà anar pensant pel futur en un gir més a l’esquerra, quan colze a colze i amb humil·litat, a més de un bon fer, totes les forces de l’esquerra, sense exclusions, treballin per aprofundir més en la justícia social, amb més i millor igualtat. És la seva feina i el que demana molta gent.

Ha guanyat el Molins primer, ni les polaritats nacionals ni les de l’esquerra-dreta. Ho ha volgut la ciutadania i l’acció política que d’ella se’n deriva. Ho hem constatat.

Sort a tots, bona feina al Govern i bona crítica i millor fiscalització a l’oposició.

Francesc Castellana, militant PSC Molins de Rei

  • daniel.closa

    Veient els resultats electorals del 24 de maig no he trobat encara, cap diagnòstic clar que em donés explicació a l’èxit de CIU i del PSC , i no comparteixo l’opinió del Sr. Castellana,
    Certament , a les eleccions municipals es presentaven partits politics amb propostes en clau nacional catalana, sense més, possiblement per marginar al no sobiranisme del PSC, i així, deien, donar un pas important cap a l’independència. Altres (CUP+ERC+ICV) sols parlaven d’una majoria d’esquerres però sense pactes postelectorals amb el PSC. Altres (MC), volien obtenir una majoria suficient per a governar ells sols per la seva proposta d’hegemonia nacional espanyola i d’esquerres, per tant sense pactar ni amb PSC, ni amb CIU, ni amb ICV. Els de CiU posaren el seu llistó ideològic a les seves propostes locals i eren clarament predominants cap a la independència i a la bona gestió , i els altres PSC bona gestió i (acollonidos de no treure cap regidor), firmaren el document de Confluència per unes esquerres socials i per la igualtat
    Els resultats son els que son, però no he trobat encara, cap diagnòstic clar que em donés explicació al èxit de CIU i del PSC , Crec que el Sr. Castellana, sobrevalora de llestos als molinencs i molinenques., Molins de Rei es una ciutat dormitori i la majoria dels ciutadans de Molins de Rei no veuen Molins TV, ni
    Panorama Municipal d’Esplugues TV, ni escolta als matins les raons dels regidors, les preguntes (sense preguntes) al Sr.Alcalde els dimecres al matí a la Radio Municipal , ni la tertúlia política, els dimecres matí, també a la mateixa radio , ni participen als debats polítics a la Peni, y poso amb dubte lo que ens diu el Sr. Castellana, de que la ciutadania ha premiat l’estabilitat del govern, la seva acció més social davant la crisis i les inversions (la majoria de la AMB i Diputació).
    El 99 , 9 % de la ciutadania de Molins de Rei no milita a cap partit , no s’interessa a lo llarg de l’any de la gestió del govern local, no assisteix a les audiències publiques ni a les trobades a les AA/VV , desconeix els currículums dels candidats¸ no llegeixen el Viu Molins , ni Sis, sis, vuit , ni el Llaç, ni saben res del suborn i compra de vot per aprovar les Ordenances i el Pressupost Municipal sobre el pacte de CiU i PSC amb el Sr. Ramos del PP, i si voten, ho fan per inèrcia i per impuls, i per que toca anar a votar.
    Dubtem que el programa de govern pactat actual per CIU-PSC sumi inversions proposades per ambdós grups amb un compromís de retorn econòmic i/o social, sense assumí responsabilitats, i que pacten una ampliació i millora de les mesures socials per els que més pateixen la crisis, i finalment acorden
    mesures (brindis al sol, sense tindre competències) per fer front amb més igualtat la sortida de la crisis. Res te a veure amb un programa socialdemòcrata, o reformista fort , Mes de lo mateix , Quatre anys més de “marmota”.
    La CUP i Molins Camina demanen una rebaixa de sous i C’s també , ICV després de l’escandalosa pujada que es va fer en Arcas al 2007 , ara també volen una rebaixa. Penós, que l’Ajuntament de Molins de Rei , en plena crisi econòmica, seguirà igual, i l’estructura organitzativa de l’Ajuntament
    estarà marcada per la “marmota” i el continuisme. Es un detall que l’alcalde , en Joan
    Ramon (d’en Mas), seguirà cobrant 49.000 € bruts anuals com a Secretari Executiu de Territori i Política Municipal de Convergència, i que tenint amb compte que la seva parella Georgina Pou cobra 60.929,26 € com a càrrec de confiança del Departament de Benestar Social de la Generalitat i en Joan Ramon renúncia a no cobrar de l’Ajuntament, dels 52.681 € que cobraria, Els regidors de govern amb dedicació exclusiva cobraran 46.204 €, els tinents d’alcalde amb dedicació parcial 15,212 € i els
    regidors amb dedicació parcial 14,072 €, i els regidors a l’oposició, 380 €/ple) (4.560 € anuals), 95
    €/mes (1.140 € anuals) per les juntes de portaveu sense dedicació, i els grups polítics tenen una subvenció municipal fixa de 305 €/mes ( 3.660 €), i variable que es pot veure’s augmentada en funció del nombre de regidors, de 270 €/regidor , a mes dels cobraments cada 4 anys de la Junta Electoral en funció dels vots obtinguts.
    Mes “marmota” en aixó de que es mantenen els mateixos càrrecs de confiança , denunciats per la CUP en que “Els càrrecs de confiança fomenten que la política sigui un espai d’endollisme”, i per Molins Camina : “No podem convertir l’Ajuntament en una agència de col·locació”, Un derroche
    que els càrrecs de confiança cobrin 52.681 € anuals, lo que suposa uns 3.762 € mensuals en 14 pagues, 5 directors de servei : Carme Pi (DIPEL) (exregidora de CIU a Olesa de Montserrat) , Jordi
    Bascunyana (ESG) ( ex membre de CIU a Sant Just Desvern ), Mireia Escobar(Serveis Persones) (ex CIU de Cardadeu) , Joan Sanahuja (Sostenibilitat)( ex executiu del PSC barri de Gracia-Bcn , Yolanda Garcia ( Alcaldia) (excàrrec de confiança del PSC de Badalona) , Total : 1 Milio €/llegislatura.
    Seria bo que el Sr. Castellana ens indiques com va obtindré la plaça al Servei Català de Col·locació , i que en te de dir de la cleptocràcia política de actual de la casta : 96.591 € de Carme Figueras (PSC) directora del Consell Audiovisual de Catalunya ; 66.688 € de Conrad Felip (PSC) càrrec de confiança a Sant Boi de Llobregat ; 77.839 € Genoveva Català (ICV) de càrrec de confiança a Sant Esteve de Sesrovires ; 37.822 € de Rafael Bellido (ICV) càrrec de confiança al 60% a Sant Feliu de Llobregat
    ; 11.500 € de Victor Puntas (ERC) (assesor?) a dedicació parcial al Consell Comarcal del Baix Llobregat ; 42.966 € de Ester Espinosa (PSC) càrrec de confiànça de la Macomunitat de Gavà i Viladecans, 47.857 € de Ferran Espinosa (PSC) càrrec de confiança a Sant Just Desvern …. etc, etc.