Francesc Castellana: El bé de l’estabilitat, el sacrifici del compromís

la-fotoLa ciutadania molinenca ha votat el 24 de maig, concretament ho han fet 11.967 de un cens electoral de 19.012 ciutadans. Han votat un 62,9% de les persones cridades a fer-ho, la desafecció política afecta  al 37% del ciutadans de la Vila, menys que en altres ocasions: una bona noticia però encara una xifra important. Decideixen per tots, sis de cada deu molinencs, mentre que quatre no es senten implicats en la governança del comú molinenc. Millorar la democràcia, assignatura sempre pendent, ens demana millorar la participació.

A les eleccions es presentaven propostes en clau nacional, sense més, per marginar al no sobiranisme com a objectiu i  així, deien, donar un pas important cap a la independència. Altres sols parlaven d’una majoria d’esquerres, “de veritat”, sense el PSC matisaven. Altres només  volien obtenir una majoria suficient per a  governar ells sols per la seva proposta d’hegemonia  nacional i d’esquerres, per tant sense pactar mai ni amb PSC ni amb CIU. En la centralitat política local, CiU i PSC, posaren també el seu biax ideològic a les seves propostes locals que eren  clarament predominants, uns cap a la independència i els altres en els temes socials i la igualtat. L’acció de Govern lògicament sols la pogueren defensar els que havien estat al Govern.

Els resultats ens diuen en primer lloc que les dues forces de govern 2011-2015 milloren posicions, més CiU amb més vots i un regidor més, i també creix en vots el PSC que ho fa per primer cop des del 2003. La ciutadania ha premiat l’estabilitat del govern sortint, la seva acció  més social davant la crisis i finalment unes inversions molt ben valorades a la vista dels resultats.

Per blocs ideològics cal considerar que l’eix nacional (CiU,ERC,CUP) arriba al 55,52% del vots emesos, ignoro “l’efecte Unió”, el que significaria la trencadissa a CiU que ha estat posterior. I també que  l’esquerra (PSC,CUP,ERC,IiE,MC) obté en torn del 67% dels vots que donen una clara victòria al conjunt de l’esquerres, és un acord que governa a molts ajuntaments catalans i també de la resta d’Espanya. Però finalment ni un eix ni l’altre, a Molins el partits de l’anterior govern han renovat el seu acord en el mandat anterior. Tenien tots plegats una altre opció?

Preparant possibles acords, la CUP després de les eleccions confirma el compromís electoral i torna a dir que no pactarà ni amb CiU ni amb PSC, renunciant a participar en la governabilitat i en definitiva a implementar des del govern les seves propostes, deixant escapçada l’opció d’esquerres de la que n’és la segona força. ERC passa de defensar en la campanya unes primàries per l’indepèndencia, a demanar el pacte d’esquerres en els debats electorals a, finalment, un govern per la independència la mateixa nit electoral.  La CUP no ho accepta i així tampoc  hi ha opció independentista interclassista. Finalment IiE ha quedat com una força molt minoritària per una molt important davallada dins de l’esquerra i la seva veu malauradament ja no és determinant a l’haver obtingut amb dificultats un regidor. Molins Camina arrenca amb molts nous vots però, a l’aconseguir tan sols un regidor, tampoc és una força determinant. Finalment  Ciutadans és la força amb un augment més important de vots a la vila però al treure un sol regidor tampoc ho és.

Amb la decisió abstencionista de la CUP, element determinant, sols CiU i PSC poden pactar una majoria estable de 11 regidors sense oblidar que junts sumen quasi el 48% dels vots. Fan el pacte  els qui poden fer-lo per donar estabilitat i després d’un acord programàtic que els hi permet.

El programa de govern pactat per CIU-PSC suma les inversions proposades per ambdós grups amb un compromís de retorn econòmic i/o social, també pacten  una ampliació i millora de les mesures socials per els que més pateixen la crisis, i finalment acorden mesures per fer front amb més igualtat  la sortida de la crisis. En definitiva un programa comú que  podríem situar com a socialdemòcrata, o reformista fort com m’agrada dir-ho a mi. L’acord local te un clar bíax polític en lo social que cal ressaltar, que no té en aquest moment com es pot observar el del  Govern de la Generalitat més en la seva deriva independentista.

Ara que venen temps de polarització nacionalista o social segons el context que mirem, segurament també  hi haurà de les dues coses arreu. L’equilibri i la centralitat de les mesures pro-socials amb un biax a l’esquerra en la política local  permetrà a Molins de Rei reforçar la convivència plural de tots i la protecció social dels més desafavorits, passi el que passi.

Un Govern sociovergent es una solució, segurament  millorable per mi.  Caldrà però que alguns  pensin en un demà fent política més d’esquerres, més activa, i han de saber que no s’avançarà fent sols anti-socialisme. Alguns que en moltes ocasions ho han fet en la història recent quasi desapareixen en aquestes eleccions. El diàleg entre les esquerres ha de ser franc, sense restriccions, i de ben segur segur que l’augment de la participació ciutadana també hi ajudarà.

Caldrà anar pensant pel futur en un gir més a l’esquerra, quan colze a colze i amb humil·litat, a més de un bon fer, totes les forces de l’esquerra, sense exclusions, treballin per aprofundir més en la justícia social, amb més i millor igualtat. És la seva feina i el que demana molta gent.

Ha guanyat el Molins primer, ni les polaritats nacionals ni les de l’esquerra-dreta. Ho ha volgut la ciutadania i l’acció política que d’ella se’n deriva. Ho hem constatat.

Sort a tots, bona feina al Govern i bona crítica i millor fiscalització a l’oposició.

Francesc Castellana, militant PSC Molins de Rei

Recomanacions personalitzades