Bertran Cazorla i Jordi Borràs analitzen l’estat del feixisme a Catalunya en una xerrada a l’Ateneu Mulei

L’Ateneu Mulei acull una xerrada sobre grups radicals d’ultradreta amb la presència del periodista Bertran Cazorla i el fotògraf Jordi Borràs. El fracàs de PxC a les eleccions municipals, segons els ponents, demostra que “es pot plantar cara” al neofeixisme.

La ponència va aplegar una vintena d'assistents // Elisenda Colell

La ponència va aplegar una vintena d’assistents // Elisenda Colell

La ultradreta segueix molt present a casa nostra, però es pot combatre. Aquest és el missatge que van voler transmetre a l’Ateneu Mulei el periodista Bertran Cazorla i el fotògraf Jordi Borràs en una xerrada sobre els moviments d’ultradreta a Catalunya. Abans de les eleccions municipals segurament la ponència hagués estat molt diferent, però el fet que al 2011 Plataforma per Catalunya obtingués 66.000 vots i aquest 2015 s’hagi quedat amb només 27.000 evidencia que el tòpic de que la crisi implica un auge dels partits xenòfobs “no és cert”, segons Bertran Cazorla.

La manca d’espais d’integració de la població nouvinguda explica, segons el periodista, que molts barris colpejats per la crisi votessin PxC com una alternativa política al 2011. “El primer en fer servir la paraula casta va ser Josep Anglada” recorda Cazorla, en destacar que moltes persones van votar al partit xenòfob “com una alternativa política, malgrat ser racistes”. I és que la crisi econòmica, agreujada per la crisi de legitimitat política, va comportar un augment del vot cap a aquestes formacions.

Però tant Pataforma com el PP, que en alguns municipis també han aplicat una estratègia clarament racista, han perdut suports electorals malgrat la situació de crisi hagi empitjorat en molts barris. Cazorla valora que el canvi es deu a què hi ha hagut “molts partits alternatius”, i a més s’han desenvolupat espais d’integració. És el cas, per exemple, de la PAH, on el periodista reconeix que “els veïns s’han retrobat i han vist que tenen problemes comuns i lluiten contra un enemic conjunt”, fent que ara la culpa de la crisi no s’articuli al voltant de la presència de ciutadans estrangers.

L’ultradreta, espanyolista

“Es fa difícil parlar de l’espanyolisme sense l’extrema dreta”, diu el fotògraf Jordi Borràs, que va presentar el seu llibre Plus Ultra, una obra que mostra molts dels aspectes analitzats a l’Ateneu Mulei, on la seva obra sobre la violència policial ja va ser presentada fa uns mesos. “He volgut desenmascarar la connivència entre l’espanyolisme i l’extrema dreta” assenyala Borràs com a objectiu de la seva nova publicació.

Tots dos ponents creuen que a part de Plataforma per Catalunya “hi ha molts més grups d’ultra dreta” que, segons Cazorla, han virat del discurs franquista al populista. “S’han disfressat de populisme i socialisme” afirma el periodista, tot afegint que la lluita contra aquestes formacions “és encara present, però possible”.