Cristina Vila (AEM atletisme): No volem hipotecar el futur, no volem renunciar a res

Logo AEM atletisme

Carta adreçada als regidors de l’Ajuntament de Molins de Rei durant el 2014

Ara fa 5 anys, uns quants pares i mares de diversos atletes, ens vàrem liar la manta al cap i, seguint els consells de l’aleshores regidor d’esports Victor Puntas, vam decidir tornar a engegar l’atletisme a Molins de Rei.

Vam haver de decidir si crear un nou club o revifar la secció d’atletisme de l’AEM-2000 creada, entre d’altres, per l’August Tarragó de sobres prou conegut de tots vosaltres. Vam haver d’aprendre com funciona aquest món, calendaris d’entrenaments, categories (que no segueixen el mateix criteri d’altres esports), competicions, etc.

Suposo que, en un primer moment, més d’una persona va pensar que no valia la pena apostar per nosaltres, quatre eixelebrats que no en teníem ni idea ni d’on ens estàvem ficant, ni del que suposava d’hores de dedicació personal, ni d’embolics, etc. A més a més, de tenir la gosadia d’anar a néixer en plena crisi econòmica.

Doncs bé, com deia, ja han passat 5 anys i encara som aquí i som vius, hem crescut de 25 atletes en edat d’esport escolar fins 80 atletes de totes les edats i categories; això ens ha permès poder assistir dues vegades al critèrium de Calella de Palafrugell, o a la lliga de clubs entre d’altres, quedant com a campions, la temporada 2011-2012.

Des d’un bon principi hem lluitat per donar a conèixer aquest esport a tothom, tant de Molins de Rei, com en d’altres municipis del Baix Llobregat, Vallirana, Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Papiol, etc., així col·laborem a la cursa de Sant Miquel, a la cursa ecològica, a la cursa de l’Afanoc, a més a més d’estar presents a la Fira de la Candelera i l’Esportíssim, i haver creat la Milla Urbana de la Candelera de Molins de Rei, lligada com dic a aquest esdeveniment tant nostre, de la mateixa manera que tothom pensa en Sant Miquel i la cursa.

Ara però, ens trobem en un moment prou delicat ja que des de sempre hem reclamat un lloc digne per poder practicar aquest esport en TOTES LES SEVES DISCIPLINES i en totes les CATEGORIES; de tots és sabut que vàrem iniciar una recollida de signatures “virtual” per tal de fer més força vers aquest objectiu, (es poden consultar a l’espai web de l’entitat).

Seguint també amb els consells de l’antic regidor d’esports, vàrem iniciar una roda de trobades amb totes les forces polítiques presents al consistori a la legislatura anterior. D’aquelles trobades a banda d’escoltar-nos molt amablement i, segons qui “voler estirar-nos de la llengua per tal de veure què ens havien dit els altres”, no en vàrem treure cap profit.

M’explicaré, la junta sempre ha tingut la sensació de que, com que no s’havia produït la crisi total i absoluta i anàvem tirant endavant, ens havíem convertit en una pedra a la sabata que calia que deixés de fer mal, trobant una solució per a que no féssim tant de soroll.

Així el PSC va ser el primer a respondre a la nostra petició d’entrevistar-nos, se’ns va dir molt clarament que Molins de Rei no necessitava unes pistes d’atletisme, que per a això ja hi ha les de Sant Feliu de Llobregat, les quals es van fer per a donar servei a tota la comarca del Baix Llobregat sud.

El PP va dir-nos que exposaria el nostre cas a instàncies superiors, i que fins i tot ens proposava anar a Madrid a demanar-ho. No n’hem sabut res més.

La CUP va comprometre’s a trobar-nos un solar adient a les nostres peticions, i que miraria com estaven els terrenys de la gravera o del solar on aparquen els camions al polígon El Pla (davant del Caprabo). No n’hem sabut res més tampoc.

ERC va proposar-nos de fer una recta d’entre 100 i 150 metres al pati del nou institut Lluís de Requesens, però que això estava pendent de que el departament d’Ensenyament construís el nou edifici per veure si hi cabria segons els metres quadrats que utilitzessin per a l’edifici. A més a més hi havia un problema amb una connexió elèctrica.

CiU va dir-nos que féssim cas del que ens havien recomanat les altres forces polítiques, és a dir que ens conforméssim amb anar a Sant Feliu i/o una recta i prou.

Finalment, ICV va rebre la nostra visita i les nostres peticions amb un: ja ho estudiarem.

Una mica abans d’iniciar-se la campanya electoral per a les anteriors municipals del 2011, ens van créixer de la nit al dia dos bolets en forma de dues porteries de futbol al bell mig del sorral on entrenem. No es podien haver estalviat aquest diners en temps de crisi?. A més a més cal recordar que això també passava mentre es “maquillaven” els vestidors del camp de futbol Ricard Ginebreda.

A les anteriors eleccions municipals l’AEM va fer una crida a totes les forces polítiques per tal de que trobessin un consens vers el tema que ens ocupa i ens preocupa: I vosaltres, on us entreneu? Pregunta que, hores d’ara ens continuen fent tant els pares dels nous atletes interessats a que els seus fills/es tastin aquest esport, com els propis interessats, ja majors d’edat. (Carta publicada al LLAC de data maig de 2011).

Ara torna a haver-hi eleccions municipals, i des de l’AEM-2000 secció d’atletisme, volem que quedi clar que no renunciarem a res, i que no volem hipotecar el futur dels atletes actuals ni dels que puguin arribar a venir amb els diners dels contribuents fent una despesa per tal “d’encabir-nos” en unes obres que no estant ni projectades, ni dibuixades; com a molt només imaginades.

Sempre hem dit que no volem qualsevol cosa per a tapar-nos la boca, que ens estimem més passar una temporada més tal i com estem ara, però que quan es faci una actuació sigui a consciència i amb visió de futur a llarg termini, sense hipotecar-lo.

No volem que vagi tirant endavant el projecte de remodelació de la zona del Ricard Ginebreda, amb totes les seves fases (nosaltres en som la darrera), i que mai haguem de sentir-nos dir que –i això comés que no ho heu dit abans?- ara el projecte ja està massa avançat.

Finalment, recordar que la relació que tenim amb les pistes de Sant Feliu és força sui-generis, ja que nosaltres no podem anar directament a demanar res ja que és l’Ajuntament l’interlocutor autoritzat segons un conveni que signen els dos ajuntaments mitjançant els regidors d’esports corresponents; aquest conveni que es revisa i signa cada any, només ens dona dret a l’entrada a la zona del tartan i poca cosa més. No tenim lloc on desar el nostre material, la qual cosa fa que tothom el pugui tocar i es perdi o es malmeti.

Cal afegir que es va habilitar recentment una zona per a fer el salt de llargada i que:

  • Ningú en fa el manteniment pel que fa a remoure la sorra, han de ser els entrenadors que amb una pala s’hi deixin els dits i l’ànima.
  • Quan plou s’entolla l’aigua per un mal peraltatge del terreny, i a més a més, per laminació, la sorra més fina i superficial marxa del seu lloc.
  • S’ha perdut la peça que tapa la batuda, això fa que quedi un solc on fàcilment es pot tòrcer un peu, tant dels propis atletes, com del públic en general que passa per on no ha de passar.
  • El tartan està trencat i aixecat.
  • No hi ha gàbia per a fer llançaments de disc, ni de javelina, ni de pes.
  • La zona de la gespa s’utilitza com a camp de futbol, la qual cosa fa que els pares i familiars dels futbolistes no respectin a la resta d’usuaris de les instal·lacions. Llavors, on és el servei que ha de donar les pistes de Sant Feliu al Baix Llobregat sud? No tenim prou força per a redreçar aquestes situacions?.
  • Des de la regidoria d’esports, actualment, se’ns diu que amb el que es vol fer (que només és una idea) i de cara a l’esport escolar n’hem de tenir de sobres, i la junta es pregunta on han d’entrenar la vuitantena d’atletes que tenim i que paguen la quota estipulada? Cal que es prenguin mesures més dràstiques? Ens sentim discriminats i en inferioritat de tracte i condicions.

En els diferents PIECS de l’ajuntament i de la Generalitat de Catalunya ja es recollia la necessitat d’un lloc on poder practicar l’atletisme a Molins de Rei i precisament essent conscients de la crisi econòmica que patim no volem llençar ni els diners, ni el futur, ni les il·lusions.

Creiem que entre un estadi olímpic com ara el Lluís Companys i una recta de 150 metres es poden buscar d’altres solucions. Ara és el moment.

Cristina Vila, presidenta secció atletisme de l’Associació Esportiva Molins de Rei