El CFS Molins 99 acaba la primera temporada a Tercera en vuitena posició

PATROCINI CRÓNIQUES

CFS Molins 99 2-2 Claret. El futbol sala molinenc aconsegueix la salvació sense problemes en el seu primer curs en categories estatals. Jorge Rubio abandona la banqueta del Molins 99 després de tres temporades i dos ascensos. 

El CFS Molins 99 en un temps mort // Jose Polo

El CFS Molins 99 en un temps mort // Jose Polo

En aquella zona que ni fred ni calor. Aquí ha acabat el Club Futbol Sala Molins 99 la seva primera temporada a la Tercera Nacional del futbol sala estatal. Vuitens, allunyats del descens, com era obligació, i també lluny de reptes més ambiciosos. Un curs, al cap i a la fi, notable, que ha servit als jugadors per aclimatar-se i guanyar confiança en una categoria fins ara desconeguda.

L’últim partit de lliga, sense exigències competitives, va ser especial per un motiu: el comiat de l’entrenador Jorge Rubio. Després de sis anys com a coordinador i tres com a entrenador, l’home que ha fet pujar al Molins dues categories i l’ha portat allà només somiava ser-hi, ho deixa. Diu que vol tornar a fer de jugador per gaudir d’aquest esport sense la responsabilitat de l’entrenador. La seva joventut li permet. A Molins de Rei deixarà glòria en el record i moments absolutament inoblidables. L’entitat té una base sòlida i capacitat per fer un relleu de garanties. Gran part del mèrit, és d’ell.

Àlex Sánchez Ajo, del CFS Molins 99, en un instant del partit // Jose Polo

Àlex Sánchez Ajo, del CFS Molins 99, en un instant del partit // Jose Polo

Marc Montaño, autor d'un gol, observat per Jorge Rubio // Jose Polo

Marc Montaño, autor d’un gol, observat per Jorge Rubio // Jose Polo

I els jugadors van sortir motivats per dedicar-li una última victòria a Rubio. Marc Montaño, un entre tants dels que han debutat amb el primer equip de la seva mà, va fer l’1 a 0 i va llançar-se als seus braços per celebrar-ho. L’estampa es va repetir en el 2 a 0, ja a la segona part, quan Guti, va superar el porter rival.

La victòria es va escapar als minuts finals. El Claret no es va rendir i jugant de cinc va fer mal. El primer va ser Marc Tomás després d’una gran passada de Pablo Piñero i el segon d’Arnau Vilanova, aprofitant el penal.

L’empat a dos era el punt final a una temporada que ha posat les bases per fer que Molins de Rei tingui un equip rondant per les categories nobles del futbol sala. Si hi ha una conclusió que es pot extreure d’aquest curs és que, sense cap mena de dubte, el CFS Molins 99 pot mirar al futur esperançat.