Joan Ramon Casals (CiU): “L’oposició només parla de dues coses: de participació i de mi”

Joan Ramon Casals ha estat alcalde els dos últims anys. El candidat de CiU aspira a la reelecció valora molt positivament el govern amb el PSC i es mostra obert a revalidar el pacte amb ells o amb altres forces. No s’estalvia crítiques a l’oposició, a qui retreu la seva manca de concreció.

Joan Ramon Casals davant l'Ajuntament que aspira a continuar governant // David Guerrero

Joan Ramon Casals davant l’Ajuntament que aspira a continuar governant // David Guerrero

Fa unes setmanes fèiem l’entrevista de balanç del mandat. Ja li ha ensenyat a l’Oriol Junqueras com es paga a la hisenda catalana?

No, de moment no s’ha interessat però sempre estarà a temps.

És conscient de que aquesta és la seva última campanya electoral com a candidat a l’alcaldia?

Sí, molt. M’ho he passat bé, millor que a les altres, tot i els nervis habituals. Hem planificat les coses i vam tenir més feina prèviament a la campanya, el que ara ens permet anar més relaxats.

Com s’ha sentit compartint govern municipal durant quatre anys amb el PSC?

Molt bé. Recordo el resultat de les últimes eleccions, les vam guanyar però l’escenari que es plantejava des d’un punt de vista d’equilibri polític era molt complicat. El primer que m’ho va dir, en positiu i desitjant que ens en sortíssim, va ser l’Ivan Arcas. “Has guanyat però no m’agradaria estar a la teva pell”, va venir a dir-me. Li agraeixo molt aquella conversa. La clau va ser treballar per fer un govern el més fort possible.

Eren les dues forces més votades però han governat en minoria.

“S’ha de respectar la llista més votada”

Des del primer moment no vam pensar, com altres sí que malauradament van fer, en el 24 de maig del 2015 sinó en el juny, el juliol i l’agost del 2011 i en el dia a dia de la gent, sense pensar en futurs resultats electorals. La gent ens havia donat la responsabilitat de treballar per fer avançar Molins de Rei i estar al seu costat. Sempre he agraït molt la valentia que va tenir el PSC per formar govern, ajudar a la gent i estar al seu costat.

Si pogués tornar enrere, a l’escenari postelectoral del 2011, repetiria el pacte?

Sí, jo ara el signaria més convençut que quan el vaig signar. Sabíem que era el que havíem de fer però hem demostrat que ha funcionat.

Si fa quatre anys era un panorama complicat, aquest cop encara apunta que poden aparèixer més partits i el ple estarà més fragmentat. Si l’aritmètica permet repetir el pacte entre CiU i PSC, el tornaran a fer?

Primer de tot, s’ha de respectar la llista més votada, que aspirem a ser nosaltres. Si és així, mirarem de fer el millor govern possible per continuar fent avançar Molins de Rei en base a ser capaços de fer el que hem demostrat que som capaços de fer: un govern que ens permeti fer més polítiques socials, que ens permeti gestionar bé econòmicament l’Ajuntament, continuar fent inversions i alhora reduir el deute i que ens permeti continuar sent líders com som en polítiques d’ocupació, participació i defensa dels drets nacionals.

Aquestes són les seves línies vermelles?

Amb això, nosaltres no ens tanquem a res i anem a buscar com més gent millor. Tenim clar que hi ha forces amb les que tenim més proximitat per un tema ideològic, com pot ser ERC, i altres amb les ha quedat demostrat que ens hem entès bé, com el PSC. No ens negarem a parlar amb cap d’aquestes dues forces polítiques. Si podem anirem a buscar a més gent que vulgui participar.

Quan parla de respectar la llista més votada, creu també que la llista més votada ha de tenir l’alcaldia els quatre anys del mandat?

“No ens neguem a parlar ni amb ERC ni amb el PSC i anirem a buscar a més gent”

És al que aspirem, però en tot cas ja ho veurem. La clau està en que qui està al capdavant sigui generós. Nosaltres podíem haver tingut l’alcaldia quatre anys però vam ser generosos.

Es sentiria còmode en un tripartit tenint en compte com va acabar el de l’anterior legislatura del que CiU formava part i va marxar a última hora?

L’entesa del govern actual és perquè teníem clar que hi havia molts problemes per resoldre. El govern treballa per resoldre les dificultats com a prioritat. Ha anat bé i si és així ho pots fer amb tanta gent com vulguis. La clau són les persones i les ganes de treballar per Molins. Si tots partim d’aquesta premissa i quan hi ha discrepàncies, que n’hi ha hagut, es queden a casa i es treballa per defensar una línia conjunta, això pot funcionar amb la fórmula de govern que vulguis. El problema és quan… bé, no vull remenar coses del passat. En un govern amb més d’una força política tots han de poder treballar, tots han de tenir marge i tots ho han de saber tot i quan no passa això és quan les coses van malament.

En l’entrevista amb el seu soci de govern, el candidat del PSC diu que s’ha sentit sol lluitant contra les retallades de la Generalitat. És un aspecte en el que no han anat junts?

Això no és cert, no és que només les haguem criticat, també hem estat capaços d’obtenir més recursos. Que la inversió més gran en educació al Baix Llobregat es faci a Molins de Rei ho hem aconseguit perquè he apretat molt i sóc de Convergència i Unió. El mateix amb les inversions que ens ha donat la Diputació per fer actuacions al riu, el museu i cobrir diners que no ens donava la Generalitat. Tot és relatiu, les primeres retallades a Molins de Rei es van fer en l’època del tripartit al Centre d’Atenció Primària i no vaig veure que ho defensessin molt.

Si torna a sortir escollit alcalde, a més de l’alcaldia, mantindrà alguna regidoria clau com ha fet aquest mandat amb Cultura?

“Tinc dos objectius: millorar Molins de Rei i la independència del meu país”

Això ja es veurà.

Però quins són els seus plans?

Si us fixeu, intento anar variant d temàtiques perquè m’agrada conèixer coses diferents, però no ho sé.

Fa un any va deixar la seva feina com assessor a la Diputació, el que sí que manté és la feina a Convergència Democràtica. La continuarà compatiblitzant amb l’alcaldia si surt reelegit?

Això ho aniré decidint sobre la marxa. El que és segur és que em presento com alcalde per última vegada. També és bastant probable que deixi l’executiva del partit en el proper congrés. No tinc clar si acabaré dedicat a la política d’aquí a quatre anys, jo vull ser alcalde els propers quatre anys i teòricament jo acabo la meva trajectòria aquí. Jo tinc dos objectius: millorar Molins de Rei -i ho estic fent-, i la independència del meu país. Espero que d’aquí a quatre anys ja tinguem la independència del país i jo hauré complert els meus objectius en el món de la política.

El compromís amb Molins de Rei és per quatre anys?

El meu compromís és per quatre anys.

No farà allò tant habitual dels alcaldes socialistes del Baix Llobregat que al segon o el tercer any posen al futur candidat per donar-lo a conèixer.

Convergència no ho sol fer.

Em sobta que digui que d’aquí a quatre anys podria acabar la seva trajectòria política. No es planteja donar el salt a organismes d’àmbit supramunicipal?

Això ho diu la oposició, que s’està dedicant més en aquesta campanya a parlar de mi que a explicar el que farà per Molins de Rei i això em sap greu. El que s’escull diumenge és l’alcalde dels propers quatre anys i nosaltres presentem el millor equip i el millor programa. Altres, com malauradament no tenen la capacitat de tenir un programa tant bo es dediquen a parlar de l’alcalde. Tenim moltes propostes per continuar fent la transformació de Molins de Rei que hem iniciat. Jo demanaria a l’oposició que parlessin més de Molins, que és el que la gent volt sentir.

De totes les propostes que porten al programa i que han anat donant a conèixer durant la campanya, li demano que es quedi amb un o dos aspectes. Quins són els principals reptes de Molins de Rei pel proper mandat?

N’ hi ha un que ja està començat però hem de garantir que es faci bé: El Molí. L’altre gran tema que hem d’afrontar i fer des d’un punt de vista d’infraestructures és la carretera. D’altra banda hi ha un altre aspecte clau que són les polítiques socials. Hem de mantenir la capacitat de polítiques d’ocupació i ajuts a les empreses com hem fet. Que siguem el poble de Catalunya amb més de 20.000 habitants que redueix més l’atur o que tinguem l’índex de supervivència d’empreses més alt de tota l’àrea metropolitana no és casualitat. Això es pot perdre si no tens gent amb capacitat d’escoltar, ho hem de mantenir. Hi ha molta gent que governa per ideologia i no governa en funció del que realment cal. En polítiques socials volem anar més enllà, el nostre plantejament és el més agosarat que es presenta. Alguns parlen d’un pla de xoc però ningú concreta com ho farà.

Concreti’m les seves propostes socials.

“El nostre plantejament és el més agosarat, no hi ha ningú amb propostes tan clares”

Tenim propostes concretes que suposen un increment de la despesa social en 350.000 euros anuals i sabem quines són les persones que es beneficiaran. Donarem ajudes mensuals a les famílies amb dificultats i amb menors al seu càrrec i ajudes mensuals a les persones amb pensions baixes que visquin soles. A més, farem dues ajudes noves: ajudes per pagar els medicaments de persones grans o amb malalties cròniques i ajudes per pagar l’habitatge de famílies que tenen problemes per pagar el lloguer o la hipoteca. Són mesures concretes, un pla de xoc que es suma a les mesures que ja tenim, les quals també incrementarem. No hi ha ningú amb propostes tan clares. Després també proposem mesures radicals des d’un punt de vista democràtic i que ha obviat qui parla de radicalitat democràtica com són les auditories ciutadanes. Això no hi ha ningú més que ho proposi a tot Catalunya. Malauradament els de l’oposició parlen més de mi perquè tenim un programa treballat i propostes realitzables.

Joan Ramon Casals // Guillem Urbà

Joan Ramon Casals // Guillem Urbà

En el que també coincideixen a parlar tant l’oposició com els equips de govern és de participació. Considera que hi ha un dèficit en participació?

No, és veritat que la oposició parla principalment de dos coses: de mi i de participació. Nosaltres hem estat innovadors i agosarats en moltes coses. Hem ofert participació a l’oposició, però al final per entendre’s han de voler les dues parts. Ens diuen que hem decidit coses sense tenir en compte l’oposició. Clar, és que un grup de dos regidors volia imposar a un govern de 10 el que s’havia de fer, això no és participació. En El Molí hem ofert participació pel que faltava per decidir i diuen que no perquè ho volen decidir tot. La minoria s’ha d’imposar sobre la majoria? No ho tinc clar.

Però la participació hauria d’anar més enllà del debat polític.

De participació n’hi ha molts models. A Molins de Rei coneixem dos: el de la plaça del Mercat, que va anar malament, i el del pati del Palau, que no els ha agradat a un parell o tres de grups però ha tingut molt millor resultat. No dic que no s’hagi de fer participació, dic que s’ha d’acceptar el tipus de participació que fem per cada cosa. La participació per la participació pot donar una nova plaça del Mercat. La clau està en donar informació a la gent i que pugui triar bé.

En el cas del pati del Palau, si arriben a fer cas a algunes de les veus que van participar en el debat potser estaríem davant una nova plaça del Mercat.

No…

Algunes veus consideraven el seu projecte un nyap urbanístic.

“Potser la participació és una excusa per amagar una falta de projecte”

A vegades hem tingut la sensació de que algunes coses que es plantejaven era simplement per aturar projectes per evitar que el govern es pogués apuntar la medalla. Alguns hem decidit pensar en Molins de Rei des del primer dia, altres pensaven en altres coses.

És la participació una excusa per no presentar projectes concrets i mullar-se després de les eleccions?

Tinc la sensació de que hi ha partits polítics que no han fet programa electoral. “Decidirem participativament què és el primer que decidim”, diuen. Nosaltres parlem de participació al Molí però ja diem que aniria bé fer un punt de trobada per joves i un casal d’avis més una aula d’estudi i una sala polivalent cultural. Nosaltres ens mullem i expliquem el que volem. La participació també és proposar en base al treball i el coneixement de la situació perquè veient alguns programes t’adones que proposen coses que ja estan fetes, el que demostra el seu desconeixement. Potser la participació és una excusa per amagar una falta de projecte.

És la primera vegada que no estarà acompanyat de Joaquim Martí a l’Ajuntament. El trobarà a faltar?

No perquè el tindré al meu costat, sempre l’he tingut. Les persones amb experiència que coneixen bé l’Ajuntament sempre es troben a faltar.

Mirant l’equip que l’acompanya sorprèn que doni entrada a molta gent nova en les posicions de partida, un fet que no acostuma a passar quan s’opta a la reelecció. És una decisió buscada o forçat per les circumstàncies?

Per decisió pura i dura.

Li ha costat confeccionar l’equip?

Sempre em costa molt perquè a CiU tenim molta gent preparada per fer-ho bé com a regidor. A més, ens hem ajuntat amb la gent de Junts fem Molins, per tant, molta més gent preparada per fer-ho bé. M’ha costat perquè tenia quatre números 2, cinc números 3 i així. Posar gent nova és molt bo, però també hi ha una base d’una solidesa d’equip amb coneixements que garanteix que som l’equip amb més capacitat per tirar endavant el poble.

Alguns partits estan donant a conèixer el que es gasten en campanya i el patrimoni del seu candidat. Vostè pensa fer-ho?

Hi ha una cosa que no expliquen la resta de partits polítics ni vosaltres tampoc heu explicat gaire: sóc l’únic regidor que no cobra per anar als plens municipals, sóc l’únic conseller en tota la història que ha renunciat a les dietes del consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i no tinc cap sou per ser representant electe dels molinencs i molinenques. Jo tinc un sou de 49.000 euros bruts a l’any com a responsable de Política Municipal de Convergència. El sou de l’alcalde, si el cobrés, seria de 52.000 euros, així que renuncio a 3.000 euros. Els que tant parlen bé que cobren quan van al ple i no renuncien a res, el que és absolutament legítim.

Però el seu patrimoni no l’ha posat a disposició de la ciutadania per que el puguin consultar.

El meu patrimoni l’he explicat moltes vegades. Tinc un pis valorat en 147.000 euros, del qual tinc el 50% i majoritàriament encara és propietat del banc. Tinc un cotxe molt antic, un Nissan Primera que per valor no crec que superi els 5.000 euros, és el mateix que tenia fa quatre anys. Tinc dos comptes d’estalvi, un al meu nom amb un saldo aproximat d’uns 10.000 euros i un altre que tinc conjuntament amb un saldo d’uns 12.000 euros. Aquest és el meu patrimoni, mai l’he amagat.

No em constava que mai l’hagués fet públic com acaba de fer.

El Llaç m’ho va preguntar quan vaig assumir l’alcaldia i ho vaig respondre. Només varien els saldos.

I la despesa de la campanya electoral?

La publicarem al acabar. Com hem planificat molt bé, hem reduït més d’un 40% la despesa de la campanya anterior.

Quin resultat espera el proper diumenge?

El millor per Molins de Rei. Espero guanyar. Tenim la millor candidatura, les millors propostes i hem demostrat que podem fer les coses bé des de l’alcaldia. Que la gent confiï en nosaltres, com més millor i si som els més votats ens en sortirem com hem fet aquests quatre anys. La clau serà la generositat i el posar els interessos de Molins de Rei per davant de la resta.

  • dclosa

    Tenemos nuestras dudas de si es presentará o no com alcalde per última vegada y no sea una lapa más como lo fue Joaquim Martí Mayol , i de que també és bastant probable que deixi l’executiva del partit CIU en el proper congrés. i no tingui clar si acabará dedican-se a la política d’aquí a quatre anys, Desconfiamos de esos que tienen tantos empleos y tantos sueldos con dineros de nuestros impuestos, y no usan el reloj de fichar. ¿ Espera que d’aquí a quatre anys ja tinguem la independència del país i haurá complert els seus objectius en el món de la política? , Mucho patriotismo de “pa sucat amb tomaquet”,… Les ha faltado tiempo “acollonidos” en descolgar la estelada del Ayto .

  • Pingback: La sociovergència de Molins de Rei surt reforçada a les urnes | Viu Molins de Rei()