Jordi Casas: Per la protecció del patrimoni arquitectònic de la vila

Jordi Casas, número sis d'ERC // Jose Polo

Jordi Casas, número sis d’ERC // Jose Polo

Les polítiques urbanístiques que s’impulsen des dels Ajuntaments són sovint motiu de controvèrsia entre els ciutadans i Molins de Rei no és una excepció; actualment ho podem comprovar en relació a dos polèmics projectes que afecten el  model de centralitat urbana de la vila: em refereixo a l’actuació a l’àrea coneguda com Les Guardioles i a la reforma de l’espai del Moli, on s’hi ha d’encabir la futura biblioteca.

Cal recordar que la febre constructora d’obra nova que va ocasionar la bombolla durant bona part de la dècada del 2000, va deixar en segon terme la necessitat de preservar i protegir el patrimoni arquitectònic en forma d’edificis d’un cert interès, que fins ara han resistit la pressió immobiliària a Molins de Rei. I mentrestant, el govern sortint tanca la legislatura amb una aposta decidida per les polítiques urbanístiques expansives pròpies d’abans de la crisi i s’oblida novament de la necessitat de mantenir i restaurar allò que ja tenim.

Un inventari del nostre patrimoni arquitectònic podria incloure aquells edificis que han estat rehabilitats i que actualment presten serveis als ciutadans, com ara la Federació Obrera, espai polivalent; Ca n’Ametller, seu del futur museu; o Can Bofill, que des de fa anys acull l’Escola de Música. Malauradament, també hauríem de considerar bens d’interès cultural espais i edificis públics o privats que actualment es troben en una situació de penós abandonament i sobre els quals el govern municipal sortint ha mostrat poca sensibilitat, com l’antic Palau de Requesens, l’Ermita de Sant Pere de Romaní, el jaciment ibèric de “La Plaça de les Bruixes” o l’edifici del Canal de la Infanta, per citar uns pocs exemples. Per desgràcia, també hem de lamentar la desaparició al llarg dels anys de nombroses edificacions singulars que no han pogut resistir la voracitat urbanística, com la casa de Can Madorell o la Clínica, de la qual en roman només la façana. Però l’exemple més recent el tenim en les obres de rehabilitació del Molí, on l’equip de govern actual ha enderrocat l’edifici de l’antiga foneria, malgrat que l’informe de l’AMB sobre la nova biblioteca ho desaconsellava.

A fi d’evitar aquest tipus de situacions, és precís que el consistori resultant de les properes eleccions del 24 de maig aprovi d’una vegada un Pla de catalogació i protecció del patrimoni arquitectònic de Molins de Rei.

Si bé és cert que la Generalitat de Catalunya té competències en matèria de patrimoni artístic i monumental, els Ajuntaments també disposen d’instruments legals per protegir i conservar aquest patrimoni i, a més, crec que estan obligats a fer-ho. Em consta que a les acaballes del mandat anterior va existir la voluntat de procedir a la catalogació dels edificis d’interès de la vila, però el govern sortint de les eleccions del 2011 va aparcar novament la qüestió.

Ara, a Molins de Rei tenim l’oportunitat d’escollir un equip de persones nou que repari aquesta anomalia històrica; per què, al capdavall, també en la presa de decisions polítiques són les persones les que marquen la diferència. En aquest sentit sempre em bé al cap l’exemple d’André Malraux, intel·lectual d’esquerres francès, ministre de Cultura de De Gaulle i autèntic responsable de la magnífica preservació arquitectònica existent a França. La causa en fou l’anomenada Llei Malraux de 1962, que promovia la preservació dels bens històrics i establia que el patrimoni arquitectònic havia de ser renovat, restaurat i revaloritzat. Doncs això.

Jordi Casas, independent i número 6 de la llista d’ERC Molins de Rei

Recomanacions personalitzades