Miguel Ángel Pozo: El canvi és ara

Miguel Ángel Pozo, militant de Molins Camina // Miguel Ángel Pozo

Miguel Ángel Pozo, militant de Molins Camina // Miguel Ángel Pozo

Recent inaugurada la campanya electoral, és l’època en que els partits i/o agrupacions electorals comencem a treure tota la nostra “maquinària pesada” per aconseguir el vot del ciutadà i que ens recolzi per enfrontar un nou mandat al nostre consistori.

És el moment de fer promeses, d’apuntar-se triomfs, de transmetre les decisions incòmodes preses des del govern o l’oposició, a la fi, és el moment de convèncer a la gent de qui és el més adequat per gestionar els seus recursos i la seva vila.

En aquest nou període que ens trobem, la transparència és una cosa que alguns l’entenen  com una forma normal de fer i altres com una obligació per convèncer. No es d’estranyar que hi hagin partits que ara defensen un model més “net” de treballar quan porten a les seves espatlles motxilles plenes de pedres, que fan, si més no, el seu camí una mica més difícil. Tot i això, són aquests els abanderats d’una nova forma de fer, quan en realitat, el que volen és amagar la mà que una vegada va llençar la pedra.

Des de la formació a la que represento, Molins Camina, hem decidit, des del principi, fer tot amb la màxima transparència possible. És per això que ens hem plantejat una campanya electoral intentant reduir els costos a la mínima expressió. Volem estar presents davant tots els ciutadans de Molins de Rei, però ho volem fer amb sentit i és també per això que farem públics els ingressos i les despeses que s’han devengat durant la campanya.

Ens hem auto-imposat un límit de despesa en aquesta campanya de 1.500€. Volem fer les coses bé i és per això que aquests diners no els hem demanat de cap manera a bancs o caixes en forma de crèdit, no volem ser còmplices d’aquells que no tenen escrúpols en desnonar una família per que no pot fer front al pagament de la seva casa. No volem compromisos personals que poden fer patir la democràcia interna i externa d’una candidatura ciutadana, feta per tothom i no només per una petita “elit”.

Des de Molins Camina hem decidit fer un finançament en forma de bons retornables, és a dir, si aconseguim representació al nostre consistori, totes aquelles persones que ens han donat el seu suport econòmic veuran retornat aquells diners que ens han deixat per poder transmetre a tots els veïns i veïnes les nostres idees i objectius.

Sento certa vergonya en veure en què s’han transformat els diferents actes electorals. En comptes d’anar a un acte on donar a conèixer les teves idees i propostes, s’ha transformat en un petita fira ambulant, incloent atraccions per als nens.  Després són aquestes persones les que parlen de codis ètics, bones maneres i austeritat. Quan no són els diners d’un mateix que estan en joc és molt fàcil dir-ho.

Els molinencs que volem “Caminar” cap al futur, ho volem fer amb peu ferm, sense trepitjar cap llot, sabem que això costa però ho estem aconseguint amb força, ganes i il·lusió. Potser ens titllen de fer promeses utòpiques, però què és pitjor? Aquell que no té il·lusions, reptes, somnis o aquell que no els té i que només pensa en el seu futur immediat o de la seva formació?

Des de Molins Camina ens hem imposat un repte gran i és per aquest pel que lluitem.  La nostra candidatura ciutadana és una candidatura municipalista de veritat, no tenim delegacions a cap altre lloc que no sigui la nostra vila, per tant, no en tenim altres interessos que no siguin la satisfacció de veure créixer Molins de Rei.

Aquesta candidatura ciutadana que hem creat parteix d’una idea molt concreta. Volem ser oberts i inclusius, transparents, estar a prop del ciutadà i dels seus problemes REALS, volem la participació d’aquests mitjançant espais destinats per aquest fi. No volem pensar en projectes personalistes –com s’ha vingut fent fins ara-, volem projectes comuns i que facin de la nostra vila una forma de vida conjunta i inclusiva.

Així doncs, esperem que aquesta nova campanya electoral serveixi no només per treure a passejar una americana nova, projectes personals, obres i edificis aconseguits per una formació concreta, etc. De tot això ja en tenim durant la resta de la legislatura i fora de campanya electoral, esperem veure un compromís social, treballant en aquells aspectes que fan vulnerable al ciutadà i veí nostre, en definitiva, volem treballar amb el sentiment i la satisfacció que fa donar a tots aquells que necessiten, des del nostre consistori, tota l’ajuda possible.

Miguel Ángel Pozo Soto, membre de la candidatura de Molins Camina

  • dclosa

    ¿Molins Camina, ha decidit, des del principi, fer tot amb la màxima transparència?. Sr. Pozo, no nos engañe más… ¿Dónde están publicadas las actas de las asambleas de Camina Molins? ,.. Posiblemente hagan la campanya electoral intentant reduint els costos a la mínima expressió, pero no cumplen con la Ordenanza Municipal , e igual que sus primos hermanos, los independentistas de la CUP están pegando propaganda en containers de basura y en paredes de particulares, luego, claro está que limpien la mierda los demás…. ¿ i con esto volen estar presents davant tots els ciutadans de Molins de Rei? , Mal , muy mal si empiezan por no cumplir las Ordenanzas y empiezan ensuciando las paredes del pueblo. ¿Volen fer les coses bé? , Pobres de esos que les han comprado bons retornables….. ¿Cuanto les dará la Junta Electoral por cada voto que saquen? , Quan no són els diners d’un mateix que estan en joc és molt fàcil donar-los…..
    ¿En Podemos no teniu delegacions a cap altre lloc que no sigui la nostra vila?, ¿ No reciben instrucciones desde Podemos-Madrid o quienes realmente las recibe son los “auténticos” Unidos Podemos PSTi?
    Su programa electoral es, más de lo mismo, muy ambiguo, no hay nada y no se diferencia en nada de los de la CUP o ICV , y no se les ven ideas con sentido común., Una de ellas sería
    : la ·”estafa” en el valor cadastral de los pisos en Molins de Rei, que , En la actualidad (2015) el valor de mercado de un piso es la 1/2 del valor de mercado del 2006 , y el valor del cadastro del 2015 és la 1/2 del cadastro del 2006 , entonces, ¿ como és que el Ayuntamiento por en el IBI 2015 sigue ingresando lo mismo o más de lo que ingresaba en el 2006?. Los contribuyentes pagamos más de IBI si el piso (el valor) vale menos? . Aquí hay gato encerrado, y lo más penosos és que en todos estos 4 años la oposición ICV, ERC , CUP, no han tenido suficiente valentía ni personal con la suficiente talla en sus filas para abordarlo, Esto si que és una verdadera desidia y corrupción , Eso si que sería “estar a prop del ciutadà i dels seus problemes REALS,….

  • Al

    Muy bien por Molins Camina, la primera candidatura en publicar sus gastos de campaña. Felicidades también por esa austeridad consciente, austeridad en lo que toca: en los gastos de campaña. Hay que priorizar el gasto social y en momentos de crisis, no sobrepasar ciertos límites no éticos.

  • Pingback: Xavi Paz (PSC) torna a fer públic el seu patrimoni personal | Viu Molins de Rei()

  • Pablo

    Caballero Pozo,

    Como en tu publi-reportaje formulas una pregunta, (se supone que a los lectores), pues yo que soy uno de ellos te respondo:

    Pregunta:

    ¿Que es peor aquel que tiene ilusiones, retos o sueños, (el güeno), o el que no los tiene y solo piensa en “su mandanga”, (el malo)…

    La formulación de la pregunta ya de por si es capciosa.

    Mira, tiro de esperpento para responderte:

    * Yo tengo ilusión porque mi hamster hable arameo siriaco. (la lengua de nuestro redentor).

    * Tengo el reto diario de anudarme los cordones de los zapatos sin herniarme debido a mi barriga cervecera.

    * Tengo el sueño de que a mi Señora siempre le apetezca que compartamos
    fluidos.

    QuePablo, a nivel particular, tenga esas ilusiones, retos y sueños es licito.

    El problema viene cuando desde una formación política se promete al
    votante:

    ******* Clases de lenguas muertas para mascotas.

    ******** Prohibición de los cordones y obligatoriedad del velcro en la industria del
    calzado.

    ********Fijar mediante un bando la obligación de la copula y fijar días de obligado cumplimiento de los “deberes conyugales” .Subvencionar un par de “KiKis” al mes para aquellos conciudadanos
    que no tengan pareja.

    ¿Los acusamos de “utópicos” o en el mejor de los casos de populistas y demagogos?.

    No me negará que me he currao la parábola….

    En fin, Molins caminará pero me da la sensación que con ustedes lo haría como Maria en la canción..

    Ya sabe: un pasito pá lante y otro pá tras…