Daniel Sánchez: Doble unitat, doble moral

Foto web“El nostre territori és una realitat consolidada, amb una marcada identitat, i sobre tot, unes grans potencialitats”

“La ruptura desvirtuaria molts anys de treball comú i conjunt, i construcció del territori”

“Compartim la necessitat de reestructurar, racionalitzar, i si cal, reorganitzar les administracions públiques; però sí defensem la nostra integritat, i exigim que els estudis que s’hi fan en aquest àmbit siguin rigorosos”

“Apostem decididament per la coordinació i la suma d’esforços”

Malgrat no ho sembli, aquestes frases que inicien l’article no són extretes de cap programa polític del PP. El protagonista de la signatura del document que conté aquestes afirmacions és l’alcalde Joan Ramon Casals, juntament amb la resta de batlles de la comarca del Baix Llobregat, reivindicant la seva unitat.

Des del PP de Molins de Rei estem d’acord en l’esperit d’aquest document i el compartim. Valorem la unitat i la cooperació entre diferents com un actiu valuós, i més ara, en un moment de fragilitat, quan tot just comencem a veure l’inici de la recuperació econòmica. Aplaudim el gest de l’alcalde Casals, que va signar aquest manifest, tot prioritzant els interessos del poble per davant de l’obediència al seu partit, que des de la Generalitat va impulsar un projecte de reforma local que, a hores d’ara, encara roman en un calaix, davant la manca de consens en el territori.

Ara bé, el que ja no trobem tan positiu és que aquests arguments i d’altres de semblants, quan s’esgrimeixen per defensar la unitat dels 8122 municipis que formem Espanya, siguin bandejats, atacats i ridiculitzats frívolament per part d’alguns alcaldes signants del manifest. Davant una doble unitat, fan servir una doble vara de mesurar. Òbviament es tracta de situacions diferents, però que tenen interessants punts en comú, com ha quedat patent en la introducció d’aquest article.

La comarca del Baix Llobregat presenta diferències importants entre els municipis del Delta, el centre i la zona nord, en el pla econòmic, social i també polític, doncs el comportament sociològic de Collbató i de Cornellà; o de Molins i d’Esplugues, per posar dos exemples, presenta contrastos evidents. Som un territori divers, i això mai no ens ha suposat un problema, ans al contrari: hem fet de la nostra varietat d’orígens la marca de la nostra personalitat col·lectiva.

El mateix model és el que volem per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya. Les nostres realitats són heterogènies. Això les fa més complexes de gestionar, però també més riques i amb oportunitats i potencialitats que cal que aprofitem. Hem de defensar el nostre patrimoni comú, que inclou la varietat de llengües i cultures de què disposem.

En tota realitat plural, el respecte als símbols esdevé un factor essencial per a la convivència. Per això, rebutgem que es vulgui fer de la desaparició dels símbols de tothom un eix de l’actuació d’una institució pública.

Tenim un cas ben proper, en l’incompliment de la Llei de Banderes per part de l’Ajuntament, quelcom greu, no només per la il·legalitat flagrant que suposa (que també), sinó per la falta de sensibilitat per a aquells molinencs i molinenques que ens sentim catalans i espanyols, i que vivim aquests dos sentiments com a complementaris.

L’alcalde i el seu equip de Govern municipal haurien de respectar més la pluralitat de la nostra vila. Fets com el de les banderes no són aïllats. Hem vist com el nostre batlle, que ara diu ser-ho “de tots”, assistia a “botifarrades” contra la Constitució, o s’impulsava l’adhesió de Molins a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Aquests fets no lliguen amb l’esperit de la unitat que ell subscriu quan es tracta de la nostra comarca, i contradiuen el seu lema de campanya.

I CiU ha comptat amb l’ajuda, per acció o omissió, del seu soci de govern, el PSC, immers en l’ambigüitat i els dubtes quan es tracta de defensar la nostra convivència en comú. D’una banda, el líder del PSC diu que el full de ruta sobiranista ens porta al precipici; i de l’altra, a Molins, el seu partit presenta un independentista de número 2 d’un partit que es pretén “federalista”. Tot plegat demostra la poca credibilitat dels socialistes en el projecte que diuen defensar.

Recomanem als signants del manifest d’alcaldes a favor de la unitat del Baix Llobregat que tornin a llegir el seu text, i pensin aleshores en la situació del conjunt d’Espanya. Potser d’aquesta manera l’alcalde Casals, o el seu col·lega de Sant Vicenç, Oriol Junqueras, podran entendre que la via més factible per al nostre desenvolupament com a país és cooperar, col·laborar, i fer pinya, en definitiva, amb tots els pobles d’Espanya.

Daniel Sánchez, candidat del PP a l’alcaldia de Molins de Rei

Recomanacions personalitzades