L’ascens a Copa haurà d’aconseguir-se a casa

Collblanc 64-62 CE Molins de Rei. Després de ser superior en moltes fases del partit i tenir la victòria a tocar, el masculí de bàsquet del CE Molins de Rei cau a la pista del Collblanc. Igualment, si diumenge guanyen a casa, seran equip de Copa Catalunya. 

Rubén Calvo pot aconseguir el seu tercer ascens amb el CE Molins de Rei // Jose Polo

Rubén Calvo pot aconseguir el seu tercer ascens amb el CE Molins de Rei // Jose Polo

El masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei tenia cinc pilotes de partit per aconseguir l’ascens a Copa Catalunya, categoria que només s’ha aconseguit a principis de segle, i així culminar una temporada memorable. Ara només li en queden quatre, després de deixar escapar la més complicada al perdre per 64 a 62 a la pista del Collblanc, tercer classificat de Primera Catalana.

La pròxima oportunitat serà diumenge 19 a les 19:15 al Poliesportiu Municipal contra el Gavà de l’exmolinenc David de Ugarte, en un matx que promet ser intens i on l’afició molinenca, sens cap mena de dubte, s’entregarà a l’equip.

El matx disputat en el pavelló Fum d’Estampa del barri del Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat va ser atípic. Primer per l’horari després d’un canvi demanat pel Molins. Era un dimecres a les 20:30, amb el Barça jugant-se els quarts de final de la Champions a París, fet que va restar-li aficionats a l’equip local. I diem a l’equip local només perquè desenes de molinencs van acompanyar el seu equip tot i l’horari intempestiu. Incondicionals. 

Els homes de Jesús Fernández, que pot aconseguir el premi gros en la seva primera temporada a la banqueta molinenca, van perdre perquè els va tremolar el canell als minuts finals. Són un equip molt jove, amb molt de futur, i també una gran personalitat tot i aquesta joventut, però quan es van veure amb l’ascens a la mà el van deixar escapar. 

Ferran Angulo controla la pilota // Jose Polo

Ferran Angulo controla la pilota // Jose Polo

En els dos primers períodes els molinencs van respondre bé. No importava la pressió. L’equip feia el seu joc, agressiu en defensa i amb cames per córrer quan la situació ho va permetre. El joc interior va aportar, també les penetracions constants d’homes com Ferran Angulo, sempre carregant de faltes la defensa rival. El Collblanc resistia a base d’individualitats i trencant el ritme del partit quan el Molins es podia escapar. Es va arribar a la mitja part amb tot obert: 32-33.

El CE Molins de Rei al final del partit // Jose Polo

El CE Molins de Rei al final del partit // Jose Polo

Al tercer període el Collblanc va passar a dominar. Més concentrats, van trobar els pocs punts febles del conjunt molinenc fins a agafar un avantatge de quatre punts a l’electrònic. Llavors el Molins va fer un pas endavant i els locals es van posar nerviosos, com més tard es posaria el Molins, sense saber controlar la situació. Amb tot, es va arribar l’últim quart amb 49 a 53. 

Arribava l’hora de la veritat i el Molins començava amb bon peu. Les forces estaven equilibrades però, quan faltaven només quatre minuts, els avui vestits de negre i groc guanyaven de vuit punts. Semblava que estava fet, però el bàsquet té aquestes sorpreses. Un curtcircuit, un col·lapse, un accident segurament provocat pels nervis. De forma difícilment explicable, quan ja havien fet el més difícil, al Molins li va tremolar el canell. Ho va aprofitar el Collblanc per donar-li la volta a l’electrònic i guanyar el partit per 64 a 62. Els toca aixecar-se, diumenge tenen una nova oportunitat.