Josep Raventós: Política de serveis municipals

Josep RaventósEn la darrera setmana han passat a la Vila dues situacions diferenciades respecte dels serveis municipals que em semblen transcendents com per fer-ne una reflexió profunda. Totes dues tenen a veure amb al concepció política dels mateixos, malgrat que es pretén que s’entengui com una manera de gestionar-los.

El primer ha estat, i denunciat ja per la CUP Molins de Rei en nota de premsa, la contractació dels serveis de Direcció d’Obra de les urbanització del carrer de Baix. El que em sembla políticament més transcendent d’aquest assumpte és que l’informe dels serveis jurídics municipals ve a dir que “en l’informe de proposta de la contractació no es justifica que aquestes tasques no puguin ser assumides pels serveis tècnics municipals”. És a dir, les nostres administracions es poden permetre el luxe d’externalitzar un servei sense justificar que el personal propi ho pugui fer. Puc comprendre la temptació de banalitzar l’assumpte assumint que es tracta d’un import de poc menys de 12.000 euros, però el tema no és menor: si tenim tècnics municipals de determinats perfils (arquitectes, en aquest cas), perquè en contractem els serveis d’un d’extern? No hauríem de prioritzar (si es vol, només atenent a criteris de contenció pressupostària) precisament el contrari?

El segon cas és la recent estrenada lluminària als passadissos interiors del barri del Canal. Es tracta sense dubte d’una obra que millora la zona, també des del punt de vista ambiental donat que encertadament s’hi posen llums amb menor consum energètic. La noticia, publicada en aquest mitjà, declara que el cost de l’actuació és de 19.000 euros, s’ entén que sense IVA.

Un cop pagat el 21% de l’ impost, el total ascendeix a 22.990 euros. S’ entén, a més, que l’actuació s’ha realitzat en el context del contracte de manteniment d’il·luminació de la Vila que ara com ara presta una empresa privada. Habitualment en aquests contractes aplica el conegut com a “6+12”. Del total de l’ import facturat, l’administració li reconeix al contractista un 6% d’import en concepte de benefici industrial i un 12% de despeses generals. Per tant, un 18% del total de l’ import de l’actuació (3.420 euros) van a parar a l’empresa privada. Quedi clar que aquest 18% no paga ni el material, ni el personal que realitza l’actuació. Aquests conceptes queden inclosos en d’altres partides.

Si aquesta mateixa actuació s’hagués realitzat amb personal propi de l’Ajuntament, no haguéssim hagut de pagat el “6+12” i haguéssim pagat un IVA reduït del 5%: és a dir, dels 22.990 euros inicial, haguéssim passat a pagar-ne 16.359 euros. Una diferencia de 6.631 euros, i pràcticament una reducció de cost del 30%.

Si ampliem l’horitzó a la totalitat dels serveis municipals, hem de veure que gairebé cap és prestat per personal propi, i per tant la gran majoria es troben privatitzats. Dels serveis que tenen partides pressupostàries notables (neteja de carrers i viària, recollida de residus, jardineria, neteja d’escoles i estaments municipals, manteniments diversos) el cost consignat al pressupost del 2015 puja 6.029.099, 49 euros. Si apliquem aquest “6+12”, del total pagat un total de 1.085.237,91 euros se’n van directament a les arques de les empreses en concepte de beneficis i despeses generals (ep, no a pagar el servei, a pagar beneficis!) i 1.266.110.89 a pagar l’ IVA.

Si apliquem el mateix criteri, i ens estalviem el “6+12” i passem del 21 al 5 l’IVA, ens estalviem 2.049.893, 83 euros només pel pressupost del 2015, el que suposa pràcticament un 8% de la totalitat del pressupost municipal. O dit d’una altra manera: la gestió privada dels serveis municipals implica un sobre cost d’ un 8% del total del pressupost municipal.

Tot plegat, sense tenir en compte el servei municipal d’aigües, que directament no té cap cost associat al pressupost i els costos derivats els paguem els ciutadans directament i integrament, i del qual també paguem el “6+12” i el retorn del cànon municipal, que no és més que un tribut municipal encobert. Si el comptabilitzéssim, l’estalvi sobrepassa els 2.700.000 euros per aquest 2015. Insisteixo en que el “6+12” és el benefici oficialment reconegut, i per tant no és gens descartable que en ocasions el benefici real sigui major i fàcilment ens posem per sobre dels 3 milions d’euros d’estalvi.

En aquest sentit, també hem denunciat en nota de premsa el desgavell en el contracte de jardineria, on s’ha reconegut que s’ha pagat partides en concepte de prestació de personal que se sabía que no estaven treballant a Molins de Rei.

A més, no ho oblidem, en els diferents contractes ara com ara privatitzats hi treballa força gent. En aquests temps on el capitalisme més salvatge s’ha tret la careta i fa i desfà amb impunitat, és més important que mai fer una aposta clara i decidida per la contractació de qualitat, per la generació de llocs de treball dignes amb condicions dignes. Recuperar els serveis, també implica una aposta decidida per cuidar les condicions laborals de la gent que treballa en els nostres serveis.

Des de la nostra perspectiva, el tema dels serveis municipals necessita un debat polític de primera magnitud. Som conscients que la tradició de privatitzar ve de lluny i que la idea que “el sector privat gestiona millor que el públic” és una idea força arrelada, curiosament més ben arrelada en els polítics que diuen defensar el sector públic i fan el contrari, i lamentablement integrat en tot l’ espectre polític esquerra- dreta. A Molins de Rei, població governada tradicionalment per Iniciativa, no estem allunyats d’altres poblacions governades històricament per la dreta en aquest sentit. Celebrem, això si, que el seu cap de llista proposi una empresa municipal per gestionar-los. Un canvi en el discurs és un bon primer pas però no és suficient.

Acceptem gustosament el repte de continuar defensant la gestió pública directa dels serveis municipals. Una gestió econòmica i democràtica que ha de permetre als ciutadans pagar el cost real dels serveis i tenir un nivell d’informació adequat per poder exercir el que som: propietaris dels nostres serveis.

  • dclosa

    Lamentable para la ciudadanía de Molins de Rei, al día de hoy , la incertidumbre de a que partido político local votar en las próximas elecciones municipales del día 24 de mayo, No hay mejor negocio en España que el político, que tomando como base la ignorancia de las gentes, un grupito de unos cuantos, manejan a las grandes masas aborregadas que no saben a quien van a votar , y que el día de las elecciones se lo toman como un día folklorico de fiesta y de paseo, sin pensar que lo que decidan lo van a lamentar los próximos 4 años siguientes. . ¿En la darrera setmana han passat a la Vila dues situacions diferenciades? , ¿ Dónde han pasado, en la Vila o en la profunda imaginación de la CUP? Está bien denunciar per la CUP Molins de Rei , la contractació dels serveis de Direcció d’Obra de les urbanització del carrer de Baix. y que en el Ayuntamiento CIU+PSC es poden permetre el luxe d’externalitzar un servei sense justificar que el personal propi ho pugui fer, y no banalitzar l’assumpte assumint, como en el caso de sólo eran las dietas y unos pocos relojes en la FCM, en el caso de la calle, que sols es tracta d’un import de poc menys de 12.000 euros. Poco o mucho és dinero público de nuestros impuestos que hay que administrar con mucho esmero. , y el segon cas és la recent estrenada lluminària als passadissos interiors del barri del Canal, que deberemos ante todo determinar si son espacios de titularidad publica o de espacios privados de la Incresa , que un cop pagat el 21% de l’ impost, el total ascendeix a 22.990 euros.
    No entendemos el por que es ahora cuando la CUP saca lo de la 1ª situación y no lo sacó en su momento. ¿Flojera regidora?
    La inmensa mayoria de los ciudadanos/as que pagamos los impuestos municipales (IBI, IC,
    etc.) y los nacionles (IRPF, IAE; etc) trabajamos en la empresa privada , y tal como dicen los americanos “ Si la General Motors (Opel) va bien , América va bien “ , No nos parece mál que la empresa privada se gane la vida, y que los beneficios indicados seguro que deben ser legales, tanto en los pagos del contracte de manteniment d’il·luminació de la Vila que presta Citellum, en
    aquests contractes aplica el conegut com a “6+12 , No entendemos muy bien el por que si aquesta mateixa actuació s’hagués realitzat amb personal propi de l’Ajuntament, haguéssim pagat un IVA reduït del 5% , ¿ Al precio hora de los trabajadores del Ayuntamiento se les aplica IVA? , ¿ El Ayuntamiento estaría exempto del pago del 21 % de IVA del coste de las luminarias , interruptores y el cable?
    Volvemos al cuento recurrente y pueril de siempre , y de la CUP , el de La Lechera : ¿Acaso el Ayuntamiento no debe pagar a sus empleados públicos y funcionarios, y lo peor, acaso puede despedirlos una vez finalizado el trabajo o debe mantenerlos de por vida hasta su jubilación, haya o no trabajo que hacer?
    No nos parece mal que els serveis municipals, cap és prestat per personal propi, incluso la Guardia
    Urbana es sustituida por Agents Civics, i que la gran majoria es troben privatitzats. Dels serveis (neteja de carrers i viària, recollida de residus, jardineria, neteja d’escoles i estaments municipals, manteniments diversos) el cost consignat al pressupost del 2015 puja 6 Milions euros / 29 , nos parecen pocos, si tenemos en cuenta los que se nos comen los políticos locales que solamente en sueldos (en humo) la mordida es de 874.114,64 € /año ( 145 milions Ptas ) del Pressupost Municipal, de los cuales 46.000 €/año (7,5 millones Ptas) van a parar a la saca de la CUP .
    Ciertamente, en todo esto hay que prestar mucha atención a las posibles corruptelas de los vigilantes municipales que deben controlar el cumplimiento de los contratos con las empresas privadas, y de quien vigila al vigilante, así como clarificar cualquier anomalía con el servei municipal d’aigües dde Aqualia , y con el de la jardineria Moix a on s’ha reconegut que s’ha pagat partides en concepte de prestació de personal que se sabía que no estaven treballant a Molins de Rei. Controlar al vigilante y a quien controla al vigilante dels serveis, també implica una aposta decidida per cuidar les condicions laborals de la gent de la empresa privada que treballa en els nostres serveis. De todas todas, una cosa está clara, y la CUP-Molins no nos va a cambiar de parecer : “el sector privat gestiona millor que el públic”

  • Jordi V.

    Totes les apreciacions deixan de banda una qüestió elemental :
    1ª Quin es el cost d’assumir la gestió directa d’un servei i per tant quin es l’estudi de costos màquinaria i personal.
    D’aquest plantejament es molt facil parlar de la gestió de tot per part de l’Ajuntament però m’agradaria que tant parlar pogueu donar dades de quin es la despesa en màquinaria una vegada que l’Ajuntament agafa la gestió, amb referència al personal segon recull l’Estatut dels Treballadors queden subrogats i per part formen part del personal de l’Ajuntament ( evidentment sense pasar per qualsevolconcurs públic ) Però a més ens trobem amb una Llei com l’ARSAL que impideix l’augment de plantilles als ens locals (Ajuntaments)

    Per tant , sempre feu brindis al sol ja que si tant clar el teniu, podeu donar dades que quin es el cost segons contracte d’exhaurir el terminis, quin cost es l’inversió en màquinaria i espais per poder deixar-la, quin es el cost del treballadors subrogats. Una vegada amb aquestes dades ens podeu dir quins beneficis de preus tindres els vilatants

    • Josep Raventós

      Benvolgut Jordi V.
      La llei ARSAL (Racionalización y sostenibilidad de la Administración Local) es va aprobar el 30 de desembre del 2013, i és vigent, lògicament des de llavors. Que impedia, abans de la llei, contractar personal per prestar els serveis? Res, la simple voluntat de no fer-ho.
      La citada llei, té per esperit impedir a un ajuntament prestar un servei a un cost més elevat si existeix un mètode de prestació que el faci més barat. Busqui a la premsa i veurà com hi ha Ajuntaments que recuperen els seus serveis i contracten personal per fer-ho: se’n diu voluntat política. La resta és el que fa el PP: no hi cap a la constitució, per tant no hi ha consulta. Parapetar-se darrera de lleis per no fer coses que senzillament no es volen fer. I, ep, que és licit no voler-ho fer i fer inversions diferents. Aqui està la gràcia que hi hagi diferents opcions polítiques. Però apliqui’s el rigor, si us plau.

      Ningú nega que calgui fer inversions per comprar, per exemple la maquinària. Fer inversions no està prohibit i ningú impedeix que les inversions d’un ajuntament pugin ser per comprar maquinaria en comptes de fer obres per exemple. Ara, clar, si usem la inversió només per fer obres en època electoral, evidentment, parlem de dos camins diferents. Fa no gaire una associació municipalista obria una linia per comprar cotxes de la guardia urbana, i també hi ha compres consorciades de llum i gas per obtenir millors linies de preu. Col·laborar és possible.

      I no, no fem brindis al sol. Parlem de realitats polítiques, de coses factibles. No fàcils, ni de fer amb dos dies. Parlem de canvis profunds. És el nostre camí i la nostra voluntat.

      • dclosa

        “No por mucho madrugar , amanece más temprano” o mejor dicho, aplicado al tema , “no por mucho que se desee una cosa va a conseguirse “, y en este caso , no será posible si no hay un cambio de leyes a nivel supramunicipal. No todo se resuelve con maquinaria. En el tema de las aguas, se necesitan especialistas y técnicos con experiencia, y esto no es fácil de conseguir de la noche a la mañana, y además lo impide la ARSAL En la actualidad la única buena especialidad que tienen algunos funcionarios del Ayuntamiento de Molins de Rei es en temas y asuntos fuera de su trabajo, y el resto, especialistas en leyes del funcionariato, en bajas , en vacaciones y en la hora de plegar…..

        • Josep Raventós

          ” La construcció de la república catalana és inconstitucional, i per tant, no es produirà” Alicia Sanchez-Camacho, presidenta del PPC.

          • dclosa

            “No por mucho madrugar , amanece más temprano” o mejor dicho, aplicado al tema , “no por mucho que se caliente las cabezas a las gentes de Molins de Rei , lo de personal para las aguas va a conseguirse “, y en este caso, es hacer brindis al sol de la CUP , y no será posible si no hay un cambio de leyes a nivel supramunicipal, independiente de lo que diga la Camacho.

  • Paola M

    doncs sí, potser ja toca anar fent les coses bé d’una vegada, encara que la llei ara ho permeti ja es veu que s’ha fet bastant “malament”….