L’Ateneu Mulei recorda el 23-F a Molins de Rei amb una taula rodona

Antònia Castellana, Andreu Farràs i Jordi Romeu protagonitzen una taula rodona sobre com es va viure el 23-F a Molins de Rei. Tot i la por que se sentia en moments tan delicats, els regidors es van concentrar a l’Ajuntament durant tota la nit simbolitzant la defensa de la democràcia. 

D'esquerra a dreta: Romeu, Castellana, Farràs i Botran a l'Ateneu Mulei // Jose Polo

D’esquerra a dreta: Romeu, Castellana, Farràs i Botran a l’Ateneu Mulei // Jose Polo

“La gent tenia molta por, hi havia ‘canguelo’ a l’Ajuntament”, així de rotunda recorda l’alcaldessa de Molins de Rei entre el 1979 i el 1987, Antònia Castellana, l’ambient que es respirava al municipi durant les hores posteriors a què Antonio Tejero entrés al Congrés dels Diputats per intentar perpetrar el cop d’estat del 1981. Castellana, acompanyada d’Andreu Farràs, redactor en cap de El Periódico de Catalunya i autor del llibre El 23-F a Catalunya i Jordi Romeu, en aquell moment militant de Nacionalistes d’Esquerra, van recordar un dels moments més importants de la història recent amb una mirada local en un acte organitzat per l’Ateneu Mulei i moderat per l’historiador Albert Botrán.

15 regidors i dues regidores van decidir passar la nit a l’Ajuntament. Tot i la por, evident i reconeguda, van concentrar-se a la casa de tots. Tot un símbol de defensa de la democràcia. “Érem activistes mobilitzats que, en un curt marge de temps, ens vam convertir en governants”, va recordar Castellana. Tots 17 van romandre enganxats a un transistor de Julià Canals, esperant amb ànsia noves informacions. Hi havia polítics de tots els colors polítics, PSUC, UCD, PSC, ERC, CiU… les disputes partidistes, tan vives o més en aquell moment com ho són ara, van quedar-se al marge. “Vam demanar la col·laboració de la Guàrdia Urbana per extremar la seguretat i, tot i que el cap tenia passat a la Guàrdia Civil, es va portar com senyor”, va rememorar l’alcaldessa de l’època amb la passió de qui sap que va viure moments excepcionals.

Crònica d'El Llaç de la manifestació del 27 de febrer // El Llaç

Informació d’El Llaç sobre la manifestació del 27 de febrer i l’intent de cop d’estat // El Llaç

Quatre dies després, el 27 de febrer, es realitzava una manifestació a Molins de Rei sota el lema “llibertat, democràcia, constitució i autonomia”, convocada per partits polítics, centrals sindicals i l’Ajuntament. “No érem molts perquè hi havia por però sí que hi havia gent de tots colors”, va declarar Castellana davant d’un públic on molts tenien l’episodi present en el record.

A Jordi Romeu, que va deixar l’activitat política fa uns mesos però llavors era un jove de 24 anys, l’intent de cop d’estat el va agafar “en una classe de català” perquè “després d’acabar la carrera no havia fet ni una sola classe en la meva llengua”. Romeu va explicar que de tornada a Molins de Rei les estacions de metro i tren estaven “gairebé buides”. “Es podia palpar que estava passant quelcom excepcional”, va rememorar el molinenc a la taula rodona. “En arribar em vaig posar a disposició de l’alcaldessa”, va explicar el militant de Nacionalistes d’Esquerra en aquella època. Romeu també va participar en la manifestació del dia 27 tot i que ells no van signar el manifest unitari. “Segueix manant la UCD i segueix manant sola”, deia un dels pocs independentistes de l’època a la crònica de l’època d’El Llaç d’Unió.

Andreu Farràs no va fer la típica presentació del seu llibre i va dedicar la seva ponència a contextualitzar les causes i les conseqüències del cop d’estat. “34 anys després del cop d’estat la valoració que fem del rei Joan Carles i de Jordi Pujol ha canviat molt”, va afirmar durant l’acte celebrat el mateix dia de la compareixença de Jordi Pujol i família al Parlament de Catalunya, certificant que el panorama polític, efectivament, ha canviat molt.

Després de l’acte, ponents i la quinzena de persones que van reunir-se a l’Ateneu Mulei van explicar anècdotes personals sobre com van viure el 23-F. “Va ser un moment molt tens”, deia un, “al Lluís de Requesens es va deixar de fer classe” explicava una assistent, llavors adolescent. Els relats van enriquir la memòria col·lectiva dels presents perquè com va dir el moderador, l’historiador Albert Botran, en començar, “els casos locals concrets també ens ensenyen molt de la història”. Actes com aquest fan que segueixi viva.

  • Pablo

    Pues si que hemoscambiado, si….

    !Que tiempos y que recuerdos!!!!

    Todavía me acuerdo del semblante desencajado de mi Señor padre, y de como en casa todos
    apretábamos el esfínter cuando conseguíamos hablar con mi hermana en Valencia y nos explicaba que estaba viendo a los militares desplegados por la calle…

    Que mal rollo el ruido de sables….

    Que Dios nos libre de sufrir a otros salvadores de la patria, (sea la real o la onírica).