Mario Aguilera: Pau Vila, la biblioteca possible per a tots

Mario AguileraLa setmana passada vaig trobar a la premsa una notícia positiva (cosa estranya) que desitjava llegir des de feia temps. S’ha aprovat el projecte de la nova biblioteca Pau Vila de Molins de Rei. La primera idea que em va venir al cap va ser “per fi! ja era hora!” L’únic que m’interessava saber del projecte en aquell moment era quan entraria en funcionament i és que ja hem esperat massa temps! La notícia m’ha alegrat doblement perquè sóc molinenc i també bibliotecari.

L’aprovació del projecte de la nova biblioteca no ha tingut el consens de totes les forces polítiques municipals i es que mentre el govern actual format per PSC i CIU defensen el darrer projecte, ERC proposa el projecte aprovat pel govern municipal anterior. Això ha portat a ERC a presentar una moció al ple municipal que tot i comptar amb el suport de la CUP i d’ICV no ha prosperat.

En els darrers sis anys he treballat amb funcions directives en dues biblioteques públiques diferents. Totes dues eren equipaments nous. La primera, la biblioteca Mestre Martí i Tauler de Rubí, s’assemblaria al projecte aprovat per l’actual govern municipal. L’edifici era una antiga fàbrica que va ser rehabilitat per crear la biblioteca. A l’edifici hi ha la biblioteca de quasi 5.000 metres quadrats però també una sala polivalent, les dependències municipals del departament de Cultura, una sala d’exposicions, terrassa i uns despatxos soterrats destinats a la difusió i l’estudi de la història local.

Actualment sóc director de la biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí on la biblioteca es troba en un centre cultural on comparteix espai amb un auditori de 412 butaques, una sala polivalent, cafeteria, sala destinada a les arts escèniques, aparcaments soterrats i dependències per als tècnics informàtics municipals. Un equipament molt més semblant al projecte presentat pel govern municipal anterior.

Tots dos projectes són molt diferents però cadascun té les seves oportunitats i punts forts i a primera vista no sembla que hagi de ser difícil acordar un projecte comú que reuneixi els aspectes positius de cadascun d’ells de manera que es millorés el resultat final.

Deixant de banda la qüestió de la renovació urbanística que està vinculada a la creació de la nova biblioteca i que suposaria la construcció de nous habitatges m’agradaria destacar alguns dels aspectes que més m’han cridat l’atenció dels dos projectes.

Les dimensions de la biblioteca dels dos projectes són les adequades si tenim en compte que tot i ser superiors als estàndards proposats no estan sobredimensionades.

El projecte actual seria quasi 7 milions d’euros més econòmic que el proposat per l’anterior govern. Això sí, cal tenir en compte que el projecte més car és també el més ambiciós doncs inclou la creació d’un auditori de 300 butaques, cafeteria i aparcaments soterrats.

Per tal de reduir la despesa dels 10 milions d’euros del projecte defensat per ERC es podrien eliminar els aparcaments soterrats. La venda o lloguer de places d’aparcament com a estratègia per recuperar part de la inversió feta és una decisió amb poques garanties d’èxit ja que avui en dia no és tan fàcil trobar clients.

“Incloure l’estructura administrativa a l’edifici del Molí junt amb la biblioteca em sembla que no seria una decisió encertada”

La creació d’un auditori en el mateix edifici de la biblioteca és un aspecte molt interessant que ajudaria a que l’equipament es convertís en el referent i motor cultural de la ciutat. A la vegada, també milloraria les oportunitats de convertir l’espai en el nucli del teixit social i associatiu ja que en els auditoris municipals, a més de realitzar espectacles professionals, sobretot es dinamitzen amb exhibicions i actuacions d’entitats, equipaments i associacions locals. Així mateix, amb unes bones polítiques municipals se li podria arribar a treure cert benefici econòmic si es lloga al sector privat com per exemple per realitzar trobades professionals.

Sobre la conservació del patrimoni històric que es troba a la part soterrada de l’edifici del Molí i que l’oposició proposa conservar per fer-ne un museu, seria una llàstima no poder fer-ho. Si les tasques de rehabilitació no ho permeten en la seva totalitat almenys conservar una part.

Quan la biblioteca entri en funcionament serà el nucli de la vida cultural i el principal punt de trobada social de la ciutadania. Tenir una plaça àmplia propera a la biblioteca serà un gran suport per a la realització d’activitats culturals i festivitats tradicionals al carrer. A més de què la plaça es convertiria en una prolongació a l’aire lliure de la vida cultural i social que es generarà a l’interior de l’edifici.

Incloure l’estructura administrativa a l’edifici del Molí junt amb la biblioteca em sembla que no seria una decisió encertada. Es corre el risc de donar a la biblioteca una imatge d’oficialitat i de que la cultura està institucionalitzada que no seria apropiada per a ningú, tampoc per als polítics. En aquest cas, si sobren espais, seria convenient plantejar la possibilitat d’instal·lar serveis o entitats vinculades al teixit cultural i social de la ciutat. A més proximitat entre els agents culturals, més comunicació, més col·laboració, més teixit social i també, com no, més eficàcia i eficiència.

Els espais polivalents amb un aforament d’unes 20 persones es presten molt a ser dinamitzats amb activitats formatives diverses, reunions d’entitats, clubs de conversa en diferents idiomes, espais de creació cultural, sales de treball en grup i també donen solució a possibles imprevistos organitzatius. Imprescindible una sala amb ordinadors per a formació en TIC i seria interessant plantejar la inclusió dels estudis de la ràdio local i l’arxiu municipal.

Per últim, m’ha cridat especialment l’atenció la proposta d’Iniciativa d’utilitzar les plaques solars per l’autoconsum de la biblioteca però encara m’ha sorprès més saber que mai han donat cap servei energètic perquè existeix una normativa estatal que ho dificulta.

“Seria fantàstic que la biblioteca funcionés amb energia fotovoltaica com fa per exemple la biblioteca d’Amsterdam”

Seria fantàstic que la biblioteca funcionés amb energia fotovoltaica com fa per exemple la biblioteca d’Amsterdam. Més enllà dels beneficis mediambientals que puguin oferir també suposen un estalvi econòmic important de les despeses fixes de manteniment de l’edifici. La qual cosa hauria de permetre ampliar les partides pressupostàries variables com la compra de fons, la programació d’activitats, la contractació de personal per substitucions, etc.

Per anar acabant, un projecte de biblioteca comú i consensuat instal·lat a un edifici patrimonial de la nostra ciutat amb auditori, un petit museu al soterrani, sense places d’aparcament,  que funcionés amb energia renovable i amb un servei de cafeteria que doni servei sempre que algun dels serveis estiguin funcionant seria possible. La inversió econòmica necessària es trobaria entre els 4,5 milions d’euros del projecte del govern actual i els 10 milions d’euros del projecte del govern anterior. Cal recordar una dada: per cada euro que s’inverteix en biblioteca pública es produeix un retorn de 2,25 euros.

El debat és positiu sempre i quan no suposi endarrerir per gaire més temps la construcció de la nova biblioteca perquè com deia al principi d’aquest article els molinencs i molinenques hem esperat més del que ens mereixem.  Que la nova biblioteca sigui un tema d’interès per als polítics és molt satisfactori. Esperem que aquest interès es mantingui després de les eleccions i quan faci falta substituir al personal, establir horaris d’obertura amplis, programar activitats, comprar documents, fer el manteniment de l’edifici, etc.

Mario Aguilera, molinenc i director de biblioteca pública