Pep Puiggarí: La prioritat del meu temps

pep puiggariHi ha un mal que tots patim i no té solució. El temps és finit i els dies, mesos i anys passen a una velocitat desesperant.

A molts ens agradaria fer més coses de les que ens permeten les 24 hores del dia i es converteix en un debat diari, triar en què vols invertir el teu temps. A partir d’aquesta idea, vull despertar una reflexió que en la meva curta vida a la política molinenca em sorprèn, m’inquieta i em preocupa. La qüestió és que considero que el debat de la política municipal no gira el temps suficient sobre Molins de Rei, m’explico:

Si els molinencs no ens preocupem per Molins de Rei, no ho farà ningú. Ni el President Mas, ni el Sr. Junqueras, ni Mariano Rajoy, ni el Sr. Pablo Iglesias tenen en la seva agenda política a Molins de Rei, cosa normal d’altra banda, ja que les seves preocupacions han de ser unes altres.

La sensació que en el Ple Municipal passem excessiva estona debaten mocions externes a la Vila i fent política de País, Estatal o Internacional és constant. Qui es vulgui dedicar a esferes més allunyades, que es presenti al Parlament o al Congrés dels Diputats. Òbviament que Molins de Rei, els seus ciutadans i polítics no podem viure d’esquena a la resta del món, però entre això i dedicar-hi tant de temps i esforços, hi ha un abisme.

Molins de Rei ja ha perdut moltes oportunitats en èpoques de bonança econòmica aquests últims anys, i ara ho lamentem. Costa molt recuperar i construir un Molins de Rei a l’alçada de la seva gent, i els polítics molinencs no ens podem despistar, el nostre objectiu principal ha de ser la Vila i els nostres veïns, no guerres que no competeixen.

Sovint em pregunten perquè estic dins del Grup Municipal Socialista si no acabem de coincidir en organització territorial o amb el tema de la independència. La resposta és aquest escrit, darrere les banderes hi ha persones i els socialistes de Molins de Rei estan per Molins de Rei i pels seus veins amb un projecte de vila que fa 3 llargs anys que funciona. En definitiva, estan pel que han d’estar. Jo en aquest tren m’hi pujo!