El SEPC presenta la ILP per una educació pública

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans va presentar la Iniciativa Legislativa Popular per una educació pública amb el fedatari Alex Juanmartí, que demana “una educació que deixi de formar consumidors o mà d’obra, i eduqui persones que busquin una societat millor”.

Joan Albert Barrios, del SEPC Molins, i el fedatari Alex Juanmartí, en la presentació de la ILP // Jordi Julià

Joan Albert Barrios, del SEPC Molins, i el fedatari Alex Juanmartí, en la presentació de la ILP // Jordi Julià

Treure subvencions d’escoles concertades, una escola totalment pública i gratuïta de bressol a universitat, o una gestió autònoma i democràtica dels centres. Són algunes de les reclamacions que fa la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de l’educació, sorgida de la marea groga per un ensenyament públic de qualitat.

L’educació pública és l’eix d’aquesta proposta de llei que es presentarà al Parlament si es recullen les 50.000 firmes que calen. Després que la CUP es quedés sola defensant la ILP al ple municipal (Iniciativa i ERC es van abstenir, i CiU, PSC i PP van votar en contra), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de Molins de Rei va presentar-la al casal popular La Barrina, que és l’únic lloc del municipi on es recullen signatures. El casal es va omplir de simpatitzants amb la proposta, molts d’ells estudiants i també professors.

Alex Juanmartí, un dels 250 fedataris autoritzats pel Parlament per recollir firmes, membre de la marea groga i militant de la CUP, va defensar una ILP que busca “una educació que deixi de formar consumidors o mà d’obra, i eduqui persones que busquin una societat millor”. Per Juanmartí, la font dels problemes és la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que es va aprovar el 2009 amb els vots de CiU, PSC i ERC; i ICV en gairebé tots els punts: “és la llei amb més suport polític i menys suport popular”, assegurava Juanmartí, referint-se a les protestes del món de l’ensenyament.

Pel fedatari, “en un context de privatització de l’educació pública”, ja sigui externalitzant serveis, finançant-se amb publicitat o deixant que bancs donin educació financera, la LEC va ser “l’estocada definitiva que posava per primer cop educació pública i privada al mateix nivell”, mentre perpetuava unes escoles concertades que havien de ser provisionals. D’altra banda, en combinació amb la LOMCE espanyola, “porta a una gestió antidemocràtica, donant amplis poders a directors triats per Ensenyament”.

La ILP vol revertir aquestes situacions, amb plantejaments “de màxims”, com un ensenyament totalment gratuït que inclogui llibres i menjador. “Que no ens diguin que no és possible perquè a altres comunitats ho han fet”, va remarcar Alex Juanmartí, conscient de que si al març s’ha assolit la fita el debat parlamentari farà baixar els plantejaments inicials.

  • mikel

    Quines comunitats ho tenen ? Segons l’alex