El CFS Molins 99 posa contra les cordes a un FS Sant Cugat molt seriós

CFS Molins 99 3-5 FS Sant Cugat. Els molinencs cauen contra un dels favorits a l’ascens després de fer un bon partit. Els de Jorge Rubio es veuen penalitzats per un mal inici de la segona part.

PATROCINI A D'AIGUA

El CFS Molins 99 durant un temps mort // Jose Polo

El CFS Molins 99 durant un temps mort // Jose Polo

Gran esforç el del Club Futbol Sala Molins de Rei per acabar caient, per 3 a 5, contra un dels galls de la categoria, el Futbol Sala Sant Cugat, davant la seva afició. El Sant Cugat va baixar de Segona B la temporada passada i ara és un dels favorits a l’ascens. Tot i això, va patir de valent per emportar-se els tres punts del Poliesportiu de la Sínia.

Després d’uns minuts inicials de tanteig, els molinencs, fidels a la seva filosofia, van anar a per la victòria. El Sant Cugat es va veure sorprès per la situació en un inici però, com tot senyor equip, va saber adaptar-se al terreny. Aquesta empenta inicial va servir-li al Molins per posar-se per davant. Rubén García, jugador que sempre troba un company amb qui fer una paret, va resoldre combinació per fer l’1 a 0. Minuts després, García, en un moment molt dolç de joc –contra el Reus va fer quatre gols– marxava abans d’hora per problemes musculars als isquiotibials. Es desconeix la gravetat de la lesió però, sens dubte, és una baixa sensible.

Els de Jaime Martínez van comprendre ràpidament que havien de fer el seu millor futbol sala si volien sortir victoriosos i, després del gol del Molins, van reaccionar. Van tenir sort en el gol de l’empat, fet per Ramón Correa en pròpia porta, qui va desviar amb molta mala sort una pilota que marxava clarament per línia de fons (1-1). Amb l’empat brillant a l’electrònic, es van viure uns minuts de futbol sala preciosos. Dos equips competint de tu a tu, sense reserves, lluint atributs tècnics, tàctics i físics.

El joc era intens i cada acció era entesa per primordial pels jugadors. No hi havia temps ni d’agafar aire. El Molins va reclamar la sisena falta del Sant Cugat en alguna ocasió però, abans del descans, Marc Casas posava als visitants per davant fent una bona rematada després de rebre una pilota d’esquenes (1-2). Després d’una primera part molt igualada, els santcugatencs enfilaven el camí dels vestidors amb avantatge.

Oscar González i Víctor Sammartín, dos dels pilars defensius del CFS Molins 99 // Jose Polo

Oscar González i Víctor Sammartín, dos dels pilars defensius del CFS Molins 99 // Jose Polo

L’inici del segon acte va marcar la diferència. El Molins 99 va sortir sense intensitat i el Sant Cugat ho va aprofitar penalitzant cada errada o falta de concentració sense pietat. Aquestes desconnexions, que els de Jorge Rubio es podien permetre altres temporades, són fatals a Tercera Nacional, sobretot quan es juga contra els equips més potents de la categoria, com el Sant Cugat. De manera gairebé consecutiva, Pau Save i Enrique Broto van marcar i el partit es va posar 1 a 4, complicat però no impossible pel Molins.

Rubén García es va haver de retirar per lesió // Jose Polo

Rubén García es va haver de retirar per lesió // Jose Polo

Els locals van donar la cara i van intentar la remuntada de totes les maneres, posant al Sant Cugat contra les cordes. Àlex Sánchez Ajo va aparèixer per posar el 2 a 4 i aquest gol va donar-li ales als molinencs. Els visitants es van quedar amb 5 faltes i, tot i que es van veure dues o tres accions clares, els àrbitres no van xiular cap doble penal. Diuen que la sisena falta sempre costa d’assenyalar però tampoc hauria de ser tan difícil.

Ja jugant de cinc Dani Ramos va fer el 3 a 4 rematant una jugada al segon pal. Minuts després, el Molins 99 va calcar l’acció però Ramos, aquesta vegada, no va estar encertat de cara a porta. Els molinencs van tenir més d’una ocasió per empatar i el Sant Cugat només podia defensar-se, renunciant al control del partit. Però els visitants disposen d’una qualitat immensa i en una acció precedida per un control magistral, Enric Sánchez va fer el 3 a 5 i el partit es va acabar. Faltaven segons i no hi havia res més a fer.

El Molins 99 va marxar amb la sensació que, amb una mica més de sort, i millorant el nivell mostrat durant els minuts inicials de la segona part, es podia haver conservat l’empat o, fins i tot, guanyar el partit. No va ser així i l’equip és novè amb 18 punts. La setmana vinent visiten la pista del Sant Julià, quart classificat, abans d’encarar les vacances de Nadal. No ha estat una mala primera volta la del Molins, que ha pecat de falta d’experiència en aquesta categoria en més d’un partit. Quan l’equip conegui més la Tercera Nacional ocuparà posicions capdavanteres.