Josep Raventós: Recuperem l’aigua

Josep RaventósCom és sabut, la CUP aposta per la gestió directa dels serveis municipals. Entenem que és la millor manera de garantir que els ciutadans, que som els propietaris dels serveis, serem tractats com a tal, a través de la gestió democràtica i amb la fiscalització corresponent. Un model en què els serveis municipals són els que tenen la informació, poden prendre les decisions (i no ho fa l’empresa contractista) i on els diners que paguem redunden en la qualitat del servei i en la contractació de qualitat. I en conseqüència, no se’n desvia una part important a pagar beneficis industrials.

Iniciem, doncs, la campanya Recuperem l’aigua, amb la voluntat d’explicar com funciona el servei, en mans de qui estem, quant en paguem i com estem en comparació amb altres municipis. Properament rebreu un butlletí amb més detalls i us convidem el proper 25 d’octubre a participar de les jornades de l’aigua on aprofundirem en molts d’aquests aspectes.

Breu història de l’aigua

El 1929 l’ajuntament compra la infraestructura d’abastament a un veí de la Vila que n’era el propietari (Felip Canalias), en la primera municipalització que es fa del servei.

El servei es manté integrament en mans municipals fins el 1994, any en què l’equip de govern decideix arrendar, mitjançant concurs públic, el servei a la UTE formada per TEDESA i Sociedad Mediterránea de Aguas, ambdues empreses integrades a la multinacional francesa Vivendi. Una filial d’AGBAR denuncia el concurs perquè considera que no s’ajusta a la legalitat i el TSJC li dóna la raó i declara nul el concurs. L’Ajuntament, per donar compliment a la sentència, liquida el contracte en curs no executant les pròrrogues previstes, paga 28 milions de pessetes a les empreses afectades, i treu un nou concurs el 1998, ja amb règim de concessió donat que l’arrendament no és una opció legalment vigent.

El concurs el guanya de nou TEDESA, que en aquells moments ja forma part del grup FCC. Aquest grup empresarial el 2002 crea la marca Aqualia per agrupar totes les empreses del sector de l’aigua que controla, i l’Ajuntament li subroga el contracte, mantenint-li les mateixes condicions.

Com funciona el servei?

El contracte no estableix un sistema de control ni avaluació del servei. És cert que no hi ha la percepció ciutadana que el sistema funcioni malament, donat que, efectivament, quan obrim l’aixeta surt aigua i hi ha poques avaries.

Ara bé, cal tenir en compte algunes coses que no són de domini públic:

1. La meitat de la xarxa de distribució d’aigua a Molins està construïda amb fibrociment, un material molt fràgil, obsolet i molt poc recomanable. La substitució d’aquest material era un dels arguments més sòlids a l’hora de tirar endavant la privatització, perquè l’Ajuntament no podia fer la inversió corresponent. Inversió, però, que tampoc s’ha fet en el context d’aquest contracte.

2. El nombre desmesurat d’aforaments: 24 vegades superior a la mitjana de l’ AMB. Aquest també va ser un dels motius exposats per l’equip de govern a l’hora de justificar la privatització.

3. Qualitat de l’aigua: l’aigua de Molins continua sent imbevible i és impossible quantificar el sobrecost que suposa haver de comprar aigua embotellada. No perdem de vista que la pràctica habitual hauria de ser poder beure aigua de l’aixeta.

Malgrat aquestes evidències, en el que portem de legislatura, Aqualia ha obtingut un benefici industrial de més de 300.000 euros per gestionar aquest servei (obtingut directament del que paguem nosaltres a la factura), ha intentat utilitzar les nostres dades amb finalitats comercials quan aquesta pràctica és il·legal (ho denunciarem a instàncies superiors degut a la freda resposta de l’Ajuntament), mentre a la nostra Vila s’ha tallat el subministrament d’aigua a un centenar de famílies. Quan acabi el contracte de concessió, el benefici industrial reconegut haurà superat els 2 milions d’euros! L’únic que haurà tingut un creixement semblant és el que paguem per metre cúbic d’aigua, com es pot comprovar en el gràfic de sota. En el contracte de 1994, el m3 valia poc més de 30 pts (menys de 20 cèntims d’euro). És constatable com la qualitat de la xarxa de distribució (mesurada en % de rendiment; és a dir, aigua introduïda a la xarxa que surt per l’aixeta i no es “perd” a la xarxa) i el benefici no van de la ma.

recuperem aigua 1

recuperem aigua 2

recuperem aigua 3

Quant i què paguem?

La factura de l’aigua a l’àrea metropolitana inclou diferents conceptes i taxes. Essencialment paguem per l’aigua consumida (representa menys del 20% del total), la quota de servei (el que podríem anomenar com a impost revolucionari per tenir aigua), Cànon de l’aigua, un impost municipal sobre el clavegueram (que serveixi per solucionar el del carrer de Baix!), una taxa metropolitana de tractament de residus i l’IVA que correspon a cadascun dels conceptes.

En el següent gràfic s’explica què paguem en comparació a El Prat de Llobregat (únic municipi de l’Àrea Metropolitana que gestiona directament l’aigua a través de l’empresa municipal AIPSA) i els dels municipis que ja s’han integrat a l’empresa mixta metropolitana. La diferència és evident: paguem 40 euros anuals més que a El Prat i 75 euros menys que si ja estiguéssim integrats a l’empresa metropolitana (allà on acabarem si no ho impedim).

recuperem aigua 04

 

recuperem aigua 05 ok

Respecte les tarifes, quan acabi l’actual contracte de concessió, el preu per m3 mig que pagarem a Molins de Rei serà un 350% més gran del que pagàvem fa tot just 20 anys.

Què és l’empresa mixta?

Fa uns tres anys un veí de Barcelona va denuncia que AGBAR li estava sobrefacturant consum. El jutge va demanar informació a l’Ajuntament i uns i altres es van adonar que AGBAR estava operant sense contracte, ja que havia caducat feia anys. Per normalitzar la situació, l’AMB li va fer a AGBAR un “trajo a mida”: s’ha creat una empresa mixta AMB-AGBAR amb la ferma voluntat que acabi donant servei a totes les poblacions de l’AMB. Aquells poblacions que ja tenien un contracte amb AGBAR l’han migrat a la nova empresa, i aquelles poblacions que no hi eren, hi passaran a formar part un cop finalitzin els seus contractes en vigor.

La creació de l’empresa mixta és, doncs, un autèntic escàndol: es roba el dret a decidir a cada població sobre com aquesta vol gestionar el seu servei. Se’ns obligarà a passar pel tub i pagar l’aigua més cara de Catalunya. Les aportacions del soci privat i públic també han generat diferents controvèrsies, algunes de les quals encara s’han de resoldre als jutjats. En podeu llegir més a la pàgina web de la Plataforma Aigua és vida.

Amb tot això, quines alternatives tenim?

Durant la campanya electoral municipal del 1991, el tema de l’aigua i el model de gestió estaven sobre la taula. Tots els grups municipals amb presència institucional (IiE, CIU i PSC) apostaven llavors per la creació d’una empresa municipal. IiE, a més, apostava per fer un referèndum i que els ciutadans decidíssim quin model volíem. Malgrat això, no hi va haver referèndum ni el model d’empresa municipal va ser tingut en compte a la valoració, ja que mai es va fer un informe tècnic que valorés els pros i contres d’aquest model.

Ens sembla evident que el model que tenim no funciona: no serveix per tenir aigua de millor gust, no ha servit per millorar suficientment la xarxa de distribució, ha provocat la pèrdua de control del servei per part dels serveis tècnics municipals, i està provocant un augment de tarifa inassumible. Reclamem, doncs, el debat ciutadà promès respecte al sistema de gestió, amb totes les cartes sobre la taula i on es contempli l’empresa municipal. I és possible municipalitzar el servei, tinguem-ho clar: tot just aquest mes s’ha aconseguit a tres municipis d’Andalusia (Guadalcacín, Estella i Torrecera). En aquest debat hi haurà de tenir un pes important el paper de l’empresa mixta i com recuperem el poder de decidir com volem gestionar el nostre servei.

Cal denunciar al carrer i a les institucions el robatori de sobirania municipal que hem patit els municipis de l’AMB amb la formació de l’empresa mixta. Cal treballar en xarxa i buscar els mitjans polítics, socials i legals per recuperar-lo i escapar de la xarxa de l’empresa mixta.

Mentrestant, i des del dia d’avui, cal introduir millores obligatòries en el contracte en vigor, que ens ofereixi aigua de major qualitat, circulant per una xarxa de major qualitat sota una política de preus que afavoreixi el conjunt de la població i cal que l’Ajuntament estableixi uns criteris de control clars sobre les partides que cobra Aqualia.

I sobretot, cal recuperar el servei i posar-lo al servei de la ciutadania, i que els ciutadans actuem com a propietaris del servei i no com a clients d’una multinacional.

Per tot això, organitzem les jornades de debat al voltant dels models de gestió d’aigua que celebrarem el proper dissabte 25 d’octubre a partir de les 10h del matí. Us hi esperem!

Josep Raventós i Fornós, militant de la CUP a Molins de Rei