Josep Raventós: Recuperem l’aigua

Josep RaventósCom és sabut, la CUP aposta per la gestió directa dels serveis municipals. Entenem que és la millor manera de garantir que els ciutadans, que som els propietaris dels serveis, serem tractats com a tal, a través de la gestió democràtica i amb la fiscalització corresponent. Un model en què els serveis municipals són els que tenen la informació, poden prendre les decisions (i no ho fa l’empresa contractista) i on els diners que paguem redunden en la qualitat del servei i en la contractació de qualitat. I en conseqüència, no se’n desvia una part important a pagar beneficis industrials.

Iniciem, doncs, la campanya Recuperem l’aigua, amb la voluntat d’explicar com funciona el servei, en mans de qui estem, quant en paguem i com estem en comparació amb altres municipis. Properament rebreu un butlletí amb més detalls i us convidem el proper 25 d’octubre a participar de les jornades de l’aigua on aprofundirem en molts d’aquests aspectes.

Breu història de l’aigua

El 1929 l’ajuntament compra la infraestructura d’abastament a un veí de la Vila que n’era el propietari (Felip Canalias), en la primera municipalització que es fa del servei.

El servei es manté integrament en mans municipals fins el 1994, any en què l’equip de govern decideix arrendar, mitjançant concurs públic, el servei a la UTE formada per TEDESA i Sociedad Mediterránea de Aguas, ambdues empreses integrades a la multinacional francesa Vivendi. Una filial d’AGBAR denuncia el concurs perquè considera que no s’ajusta a la legalitat i el TSJC li dóna la raó i declara nul el concurs. L’Ajuntament, per donar compliment a la sentència, liquida el contracte en curs no executant les pròrrogues previstes, paga 28 milions de pessetes a les empreses afectades, i treu un nou concurs el 1998, ja amb règim de concessió donat que l’arrendament no és una opció legalment vigent.

El concurs el guanya de nou TEDESA, que en aquells moments ja forma part del grup FCC. Aquest grup empresarial el 2002 crea la marca Aqualia per agrupar totes les empreses del sector de l’aigua que controla, i l’Ajuntament li subroga el contracte, mantenint-li les mateixes condicions.

Com funciona el servei?

El contracte no estableix un sistema de control ni avaluació del servei. És cert que no hi ha la percepció ciutadana que el sistema funcioni malament, donat que, efectivament, quan obrim l’aixeta surt aigua i hi ha poques avaries.

Ara bé, cal tenir en compte algunes coses que no són de domini públic:

1. La meitat de la xarxa de distribució d’aigua a Molins està construïda amb fibrociment, un material molt fràgil, obsolet i molt poc recomanable. La substitució d’aquest material era un dels arguments més sòlids a l’hora de tirar endavant la privatització, perquè l’Ajuntament no podia fer la inversió corresponent. Inversió, però, que tampoc s’ha fet en el context d’aquest contracte.

2. El nombre desmesurat d’aforaments: 24 vegades superior a la mitjana de l’ AMB. Aquest també va ser un dels motius exposats per l’equip de govern a l’hora de justificar la privatització.

3. Qualitat de l’aigua: l’aigua de Molins continua sent imbevible i és impossible quantificar el sobrecost que suposa haver de comprar aigua embotellada. No perdem de vista que la pràctica habitual hauria de ser poder beure aigua de l’aixeta.

Malgrat aquestes evidències, en el que portem de legislatura, Aqualia ha obtingut un benefici industrial de més de 300.000 euros per gestionar aquest servei (obtingut directament del que paguem nosaltres a la factura), ha intentat utilitzar les nostres dades amb finalitats comercials quan aquesta pràctica és il·legal (ho denunciarem a instàncies superiors degut a la freda resposta de l’Ajuntament), mentre a la nostra Vila s’ha tallat el subministrament d’aigua a un centenar de famílies. Quan acabi el contracte de concessió, el benefici industrial reconegut haurà superat els 2 milions d’euros! L’únic que haurà tingut un creixement semblant és el que paguem per metre cúbic d’aigua, com es pot comprovar en el gràfic de sota. En el contracte de 1994, el m3 valia poc més de 30 pts (menys de 20 cèntims d’euro). És constatable com la qualitat de la xarxa de distribució (mesurada en % de rendiment; és a dir, aigua introduïda a la xarxa que surt per l’aixeta i no es “perd” a la xarxa) i el benefici no van de la ma.

recuperem aigua 1

recuperem aigua 2

recuperem aigua 3

Quant i què paguem?

La factura de l’aigua a l’àrea metropolitana inclou diferents conceptes i taxes. Essencialment paguem per l’aigua consumida (representa menys del 20% del total), la quota de servei (el que podríem anomenar com a impost revolucionari per tenir aigua), Cànon de l’aigua, un impost municipal sobre el clavegueram (que serveixi per solucionar el del carrer de Baix!), una taxa metropolitana de tractament de residus i l’IVA que correspon a cadascun dels conceptes.

En el següent gràfic s’explica què paguem en comparació a El Prat de Llobregat (únic municipi de l’Àrea Metropolitana que gestiona directament l’aigua a través de l’empresa municipal AIPSA) i els dels municipis que ja s’han integrat a l’empresa mixta metropolitana. La diferència és evident: paguem 40 euros anuals més que a El Prat i 75 euros menys que si ja estiguéssim integrats a l’empresa metropolitana (allà on acabarem si no ho impedim).

recuperem aigua 04

 

recuperem aigua 05 ok

Respecte les tarifes, quan acabi l’actual contracte de concessió, el preu per m3 mig que pagarem a Molins de Rei serà un 350% més gran del que pagàvem fa tot just 20 anys.

Què és l’empresa mixta?

Fa uns tres anys un veí de Barcelona va denuncia que AGBAR li estava sobrefacturant consum. El jutge va demanar informació a l’Ajuntament i uns i altres es van adonar que AGBAR estava operant sense contracte, ja que havia caducat feia anys. Per normalitzar la situació, l’AMB li va fer a AGBAR un “trajo a mida”: s’ha creat una empresa mixta AMB-AGBAR amb la ferma voluntat que acabi donant servei a totes les poblacions de l’AMB. Aquells poblacions que ja tenien un contracte amb AGBAR l’han migrat a la nova empresa, i aquelles poblacions que no hi eren, hi passaran a formar part un cop finalitzin els seus contractes en vigor.

La creació de l’empresa mixta és, doncs, un autèntic escàndol: es roba el dret a decidir a cada població sobre com aquesta vol gestionar el seu servei. Se’ns obligarà a passar pel tub i pagar l’aigua més cara de Catalunya. Les aportacions del soci privat i públic també han generat diferents controvèrsies, algunes de les quals encara s’han de resoldre als jutjats. En podeu llegir més a la pàgina web de la Plataforma Aigua és vida.

Amb tot això, quines alternatives tenim?

Durant la campanya electoral municipal del 1991, el tema de l’aigua i el model de gestió estaven sobre la taula. Tots els grups municipals amb presència institucional (IiE, CIU i PSC) apostaven llavors per la creació d’una empresa municipal. IiE, a més, apostava per fer un referèndum i que els ciutadans decidíssim quin model volíem. Malgrat això, no hi va haver referèndum ni el model d’empresa municipal va ser tingut en compte a la valoració, ja que mai es va fer un informe tècnic que valorés els pros i contres d’aquest model.

Ens sembla evident que el model que tenim no funciona: no serveix per tenir aigua de millor gust, no ha servit per millorar suficientment la xarxa de distribució, ha provocat la pèrdua de control del servei per part dels serveis tècnics municipals, i està provocant un augment de tarifa inassumible. Reclamem, doncs, el debat ciutadà promès respecte al sistema de gestió, amb totes les cartes sobre la taula i on es contempli l’empresa municipal. I és possible municipalitzar el servei, tinguem-ho clar: tot just aquest mes s’ha aconseguit a tres municipis d’Andalusia (Guadalcacín, Estella i Torrecera). En aquest debat hi haurà de tenir un pes important el paper de l’empresa mixta i com recuperem el poder de decidir com volem gestionar el nostre servei.

Cal denunciar al carrer i a les institucions el robatori de sobirania municipal que hem patit els municipis de l’AMB amb la formació de l’empresa mixta. Cal treballar en xarxa i buscar els mitjans polítics, socials i legals per recuperar-lo i escapar de la xarxa de l’empresa mixta.

Mentrestant, i des del dia d’avui, cal introduir millores obligatòries en el contracte en vigor, que ens ofereixi aigua de major qualitat, circulant per una xarxa de major qualitat sota una política de preus que afavoreixi el conjunt de la població i cal que l’Ajuntament estableixi uns criteris de control clars sobre les partides que cobra Aqualia.

I sobretot, cal recuperar el servei i posar-lo al servei de la ciutadania, i que els ciutadans actuem com a propietaris del servei i no com a clients d’una multinacional.

Per tot això, organitzem les jornades de debat al voltant dels models de gestió d’aigua que celebrarem el proper dissabte 25 d’octubre a partir de les 10h del matí. Us hi esperem!

Josep Raventós i Fornós, militant de la CUP a Molins de Rei

  • Juan M

    Josep alcalde, siusplau! recuperem el que és nostre…

  • olga84

    A l’estudi amb algunes dades Sr. Raventos li mancaria ja que posa com exemple l’empresa AIPSA del Prat de Llobregat algunes consideracions com les seguents :
    1. El Prat de Llobregat té una extensió de 32,23 Km i 63.419 habitants (inclòs l’aeroport) i en canvi Molins de Rei te 16 Km amb 24.878 habitants. Per tant la xarxa d’aigua es molt més gran a Molins.
    2. Si té en consideració el pressupost 2014 de AIPSA (empresa publica d’aigua del Prat de Llobregat) es de 9.611.902,67 € amb despeses de personal de + de 2.000.000 de € i es demana crèdits 1.000.000 € per tant aquest crèdit si li donen als ciutadans son 15,76 € per persona. Per tant l’estalvi de 40 € serien de 24,23 €.
    3. No cal que posem de relleu els impostos que cobre l’Ajuntament del Prat per l’aeroport.. crec que Molins no té cap ingres d’una empresa o infraestructura.

    A més d’algunes dades que s’ha donat, m’agradaria coneixer si com vostè diu que el benefici de l’empresa es x , quiners son les seves despeses, cost d’infraestructura,màquinaria, laboratori d’analisis de l’aigua etc ? Amb aquestes dades, es podria coneixer si es convenient municipalitzar el servei o clarament sera un altra Molins Energia, que continuament s’ha de posar diners de l’Administració…. i ara fer trampes al solitari.
    Ja que poseu d’exemple aquesta empresa de el Prat si aneu aquest enllaç podreu veura quin es l’organigrama de la companya
    http://www.aiguesdelprat.es/ca-es/companyia_organigrama.aspx

    En el fons queda molt be fer “brindis al sol” però s’hauria de donar totes les dades per poder-se fer un plantejament serios

    • pau

      bé, sempre cal més dades, però hi ha una dada clara. si els beneficis (resultat de la resta de números) pugen constantment, i el nostre preu també puja igual, es veu directament i més enllà de que no sigui el cas exacte del prat, que ENS PUGEN EL PREU PER ENRIQUIR-SE, i l’ajuntament de molins no controla RES del servei públic que és (o hauria de ser) l’aigua.

      no?

      • xavier

        Podem parlar d’aigua del poble (queda molt be ) i si amb un pou municipal tenim per tots ? Llavors ens anem al llobregat a la depuradora.. etc etc. I el mes important fem una empresa publica sense coneixement de les despeses / ingresos perque ara sembla que es moda per alguns . Com Molins energia que s’ha de posar diners publics( diners del poble ) i com no rs suficient pujades de preu…i l’exemple li dius al barri de la granja. Per cert l’olga dona dades l’altra part no

      • xavier

        Com diu l’olga a molins tenim una empresa mixta i ara publica com Molins Energia d’abastiment d’aigua calenta amb biomassa al barri de la granja. Quants diners publics s’han posat any rera any ? Quants auments dels rebuts any rera any ? Ho dic per experiencia. Per cert l’enllaç de l’olga 17 persones amb carrecs d’oficina + un nombre important desitjo treballant al carrer + 1000000 de prestec . Aigua del poble…com les caixes d’estalvis del poble

    • Josep Raventós

      Olga, el nostre plantejament és posar totes les dades sobre la taula i avaluar amb rigor el model que volem. Ni el 1994, ni el 1998 es va avaluar objectivament amb informe tècnic ni econòmic si era viable una empresa municipal.
      Aigües del Prat és un dels models d’empresa municipal que hi ha, de fet el més proper. És objectiu que els pratencs pel mateix, paguen 40 euros menys a l’any que nosaltres pel mateix consum.
      Els beneficis d’Aqualia són els que són, ho diu el seu informe de tarifes.

      • xavier

        Sembla que la resposta no es massa adient ja que ho poses com exemple a l’empresa municipal del prat . I per les dades de l’olga i un treballador amb prou experiencia manquen moltes dades

        • Josep Raventós

          Benvolgut Xavier, aquesta és l’anàlisi de les dades que ens ha facilitat l’ Ajuntament. En tenim de demanades que encara no se’ns han facilitat, entre les qual està com s’ha finançat (dintre del contracte) les inversions que s’han anat fet, quines han estat aquestes inversions i quines inversions futures es preveuen.
          Aquest és el nostre anàlisis, si n’existeixen d’altres de diferents, aquest és un mitjà on es poden publicar contraanalisis, igual que d’altres mitjans de comunicació, blogs, etc. Compartim dades i enriquim el debat que d’això es tracta.
          Respecte l’empresa municipal, la millor manera de sortir de dubtes és plantejar un informe rigorós tècnic i econòmic d’avantatges i inconvenients, que no s’ha fet mai pel cas de Molins.
          Molins energia era una empresa mixta, amb uns socis privats que no tenien cap interés en tirar endavant el negoci, i que certament no ha funcionat. Això no invalida totes les empreses mixtes del món (de fet, firmaria que ho fes si fes desaparéixer la mixta AGBAR/AMB, sobre la que no fas cap comentari), igual que l’exemple del Prat ni valida ni invalida totes les empreses municipals, igual que l’experiència de gestió directa a Molins entre el 1929 i el 1994 no invalida la gestió directa.

          Insisteixo, estudi rigorós adaptat a escala de Molins de Rei, objectiu polítics i tarifaris clars, i parlem-ne. Seré el primer encantat que això es faci aixi.
          T’hi apuntes?

      • xavier

        No dius en cap moment res de l’aportacio amb prestecs del servei per tant no surt les comptes de l’estalvi de l’empresa puhlica del prat. I no tinc cap resposta d’una empresa mixta i ara publica com molins energia …de les aportacions de l’ajuntament i dels rebuts. Com a vei de la granja es una reivindicacio de molt temps….sense parlar del servei

      • olga84

        Jo he mirat amb cura el teu plantejament i pel que veig els exemples que poses (El Prat ) malgrat les seves dades (pressupost 2014) 2.000.000 d’euros en sous, 1.000.000 d’euros en prèstecs (33%) del seu pressupost . no surts del teu discurs d’estalvi de 40 € ( perr tant aquest prestec que paguen tots els vilatans ) son 16,75 € per cap o sigui l’estalvi que dius no es la realitat

  • Pitu

    Les aigües segueixen sent del poble. Mai han deixat de ser-ho. Jo estic treballant amb Aqualia fa 20 anys. Si tot el que has escrit és viable de fer i l’ajuntament esta preparat per portar el servei, penseu amb mi per treballar, ja que tinc 2 fills i una hipoteca que pagar. Sabeu els km de xarxa que hi ha a Molins de Rei? Sabeu quants s’han renovat? Ja saps el preu de l’aigua del 2023? Polítics que parlen d’impost revolucionari? Hem parles d’aforament i segur que alguns militants del vostre partit, encara es subministra per aforament al seu habitatge (Potser). Ho sento molt Josep, però no coincidim amb moltes coses d’aquest escrit.

    • Josep Raventós

      Benvolgut Pitu, la nostra proposta de municipalització contempla sense cap mena de dubte la contractació de tot el personal d’Aqualia del contracte existent. Els km de xarxa i el preu de l’aigua de Molins del 2023, surten de l’estudi de tarifes vigent que va presentar Aqualia el juny del 2013, és una previsió, que tot apunta es complirà. Les substitucions de materials obsolets per d’altres de més adequats, els paguem amb la tarifa,
      Respecte l’aforament es tracte fer una valoració política de si el que volem és tenir-ne o no. Jo honestament, un sistema que fa que l’aigua que no consumeixis es perdi directament no em sembla gent interessant. Insisteixo, un dels motius exposats per la privatització del servei era la substitució d’aforaments per comptadors, i a dia d’avui el que tenim és que tenim 24 vegades més aforaments que la mitjana de l’AMB.
      No coincideixo en que l’aigua és del poble. Ara com ara, l’aigua és d’Aqualia.
      Una abraçada

      • Pitu

        Gràcies Josep per contestar. He revisat els preus de El prat i també paguen impost revolucionari i trams d’aigua per import de 2,64 euros en 2 mesos quant nosaltres el més alt és de 1,55 amb 3 mesos. Cobren per trasl.lat de comptador, nosaltres no. No veig cap avantatja pels usuaris. Una abraçada

        • Josep Raventós

          Pitu, insisteixo en que la valoració sobre l’empresa municipal ha de ser amb un informe tècnic i econòmic rigorós. Jo d’entrada hi estic d’acord, però accepto la possibilitat que hi hagi opcions millors. El que no accepto és que tots els partits es presentessin a les eleccions del 1991 (CIU, IiE i PSC) apostant per una empresa municipal i no es valorés objectivament.
          Insisteixo, debat rigorós amb totes les opcions sobre la taula, participació ciutadana i referendum. Ni més ni menys.
          Una abraçada

  • dclosa

    No hace falta ser un experto en aguas municipales, pero , lo que si está claro es que en esta noticia, han habido muchas intervenciones , Pitu, Xaxi, olga84, pau, discordantes con el pensamiento y ocurrecias repentinas y diversas a los que nos tiene acostumbrado el pensador militante declarado de la CUP Josep Raventos.
    Ahora , ya casi a las puertas de las municipales, por falta de temas, la CUP nos saca este tema ,con su única pretensión de crear puestos públicos (funcionarios) de trabajo, la CUP aposta per la gestió directa dels serveis municipals, inventándose mil y un argumentos por lo que entenem que és la millor manera de garantir que els ciutadans, que som els propietaris dels serveis, ser bien tratados. Discrepo totalmente sobre la eficancia , la eficéncia y la productividad de los serveis municipals, a pesar de que són els que tenen la informació, poden prendre les decisions (i no ho fa l’empresa contractista) i on els diners que paguem redunden en la qualitat del servei i en la contractació de qualitat. En la empresa privada , posiblemente, se’n desvia una part important a pagar beneficis Industrials de sus accionistas, pero la empresa publica se impregna de una “lapa” permanente de personal funcionario hasta la jubilación, sin posibilidad de hacerles un ERE en el Ayuntamiento.

    Esta bien la información , y cuanto más mejor, y eso de la campanya Recuperem l’aigua, d’explicar com funciona el servei, en mans de qui estem, quant en paguem i com estem en comparació amb altres municipis, Creo que esto no debería hacerse desde un partido populista y de la oposición como lo és la CUP, debería hacerlo, si se precia en ser un buen gestor de nuestros impuestos, y no ,o hace por pereza, el propio Ayuntamiento.

    La primera muestra de ineficiéncia de las corporaciones municipales en esto del agua ya la tenemos en el concurso amañad del 1994, any en què l’equip de govern decideix arrendar, mitjançant concurs públic, el servei a la UTE formada per TEDESA i Sociedad Mediterránea de Aguas, ambdues empreses integrades a la multinacional francesa Vivendi. Una filial d’AGBAR denuncia el concurs perquè
    considera que no s’ajusta a la legalitat i el TSJC li dóna la raó i declara nul el concurs. L’Ajuntament paga 28 milions de pessetes a AGBAR per l’error.

    Una vez privatizada la red de aguas, se muestra claramente la relajación e inoperancia del personal funcionario público, especialmente en cuanto al seguimiento de los contratos,

    1. La meitat de la xarxa de distribució d’aigua a Molins està construïda amb fibrociment, un material altamente cancerígeno.

    2. El nombre desmesurat d’aforaments: 24 vegades superior a la mitjana de l’ AMB.

    3. Mala qualitat de l’aigua.

    Está bien que la empresa privada tenga beneficios, El 80 % de los ciudadanos de Molins de Rei trabajamos en empresas privadas y nos parece bien que estas ganen dinero, y está bien que en
    estos 4 años que portem de legislatura, Aqualia ha obtingut un benefici industrial de més de 300.000 € (50 milions Ptas) per gestionar aquest servei, y todo esto no tiene nada que ver con si ha utilitzat les nostres dades amb finalitats comercials, ni si’ha tallat o no el subministrament d’aigua a un centenar
    de famílies que no pagaban. . ¿Quan acabi el contracte de concessió, el benefici industrial reconegut haurà superat els 2 milions €? , Fantastic per els accioniestes! , Quan s’acabará la concesió?

    Lo penós es que a la factura de l’aigua a l’àrea metropolitana, tot-hom hi vol possar cullerada Generalñitat, AMB, Diputació, ACA, i inclou diferents conceptes i taxes, y la ruqueria aceptada per tots que és que lo paguem per l’aigua consumida representa menys del 20% del total de la factura, la quota de servei (el que podríem anomenar impost revolucionari per tenir aigua), Cànon de l’aigua, un impost municipal sobre el clavegueram , una taxa metropolitana de tractament de residus i 21 % l’IVA, etc.

    Tal com demostren els comentaris de’n Pitu, Olga84,. Xavi, Pau , etc demostra que El Prat de Llobregat (únic municipi de l’Àrea Metropolitana que gestiona directament l’aigua a través de l’empresa municipal AIPSA) , no és una empresa ejemplo, ni lo mejor, ni muchísimo menos.

    En vez de privatizar los servicios del agua, lo que debe controlarse es a todo ese personal apalancado en el Ayuntamiento , obsoleto e ineficaz, que forma parte ya de esta “casta” funcionarial como la que tuvo que denunciar, de fa uns tres anys un veí de Barcelona va denuncia que AGBAR li estava
    sobrefacturant consum. El jutge va demanar informació a l’Ajuntament i uns i altres es van adonar que AGBAR estava operant sense contracte,

    La corrupción de los empleados publicos , y la casta política actual, con la creació de l’empresa mixta és, doncs, un autèntic escàndol: es roba el dret a decidir a cada població sobre com aquesta vol gestionar el seu servei. Se’ns obligarà a passar pel tub i pagar l’aigua més cara de Catalunya. Lastimosa la pèrdua de control del servei per part dels serveis tècnics municipals, i està provocant un augment de tarifa inassumible, pero nunca se debe pasar a l’empresa municipal, ni municipalitzar el servei, No nos aquilosemos con más funcionarios ineficientes en nuestro Ayuntamiento. Cal denunciar al carrer i a les institucions el robatori de sobirania municipal que hem patit els municipis de l’AMB amb el descontrol y corrupción política de l’empresa mixta. I sobretot, cal recuperar la transparéncia en el servei i posar-lo al servei de la ciutadania,

    No queremos que el Ayuntamiento se convierta en un operador de bolsa , ni en operador de aguas, con una nueva infraestructura, prèstecs , màquinaria d’obres, laboratori d’analisis de l’aigua, etc. ni como pretende CIU en municipalitzar el servei de otra “lapa” como la de Molins Energia, que continuament s’ha de posar diners de l’Administració…. i ara, Sr. Raventós, a fer trampes al solitari.

    PREGUNTA : ¿ Cómo consiguen el agua y la electricidad los okupas pro CUP de La Casona y de Mallolis?

    CONCLUSION : Sr. Raventós , No nos convence, y si és usted politico, Un consejo : Zapatero a tus zapatos.

    • Josep Raventós

      Benvolgut sr Closa, el nostre desencontre en el model de gestió de serveis municipals ve de lluny i és profund per tant no crec que calgui omplir-ne gaire pagines més.
      Només un parell de comentaris:
      1. La CUP treu ara el tema perquè fa 20 anys que s’ha privatitzat. Certament ho podiem haver fet quan en fes 19 o 21, o 13 o…però sempre li hagués semblat igual d’arbitrari.
      2. Em sorpren d’una persona reflexiva com vosté pugui escriure “si el servei funciona és gracies a Aqualia, i sinó, és que el funcionari municipal no fa la seva feina”. És evident que no s’aguanta per enlloc.

      I com a últim i general, jo personalment l’he vist a vosté participant activament de les reunions del cercle de Podem a Molins. El convido que a la propera reunió els hi digui que celebra gustosament que Aqualia guanyi 100.000 euros a l’any mentre se li talla l’aigua a 35-40 families i a treure’ls la bena dels ulls i descobrir-los que la “casta” no són els Pujol, Gonzalez, Aznar i cia, sinó els funcionaris públics de l’Ajuntament. Estic segur que els seus companys/es l’aplaudiran tant, que els sentiré des de casa meva.

      Salutacions,

      • dclosa

        Sr. Josep Raventós , me falta su DNI , su NIF , su nombre completo , y la confirmación del director de Viu molins de que con el apodo que Usted usa en este diario, pueda certificar quien és Usted realmente, si el nuevo alcaldable de la CUP en Molins de Rei y sustituto de Maymo o el gerente de un cava en San Sadurni de Noya. ¿ De dónde saca Usted de que yo participo activamente en podemos ? , ¿ Acaso ha asistido Usted a alguna de sus asambleas? . Lo que gana o deja de ganar Aqualia es otra ocurrencia más de las suyas y de su imaginación, ya que en su artículo no indica en ningún momento cual es la fuente de dónde lo saca.
        Yo me alegro de que una empresa privada tenga beneficios , “Si la empresa privada va bien, los trabajadores de la privada irán bien” . Si hay familias en Molins de Rei que no pueden pagar el recibo del agua, hay que darles un empleo , aún provisionalmente público, a los componentes de la unidad familiar para que puedan ganarse un salario y hacerse cargo del recibo del agua, pero nunca darles caridad. La caridad es exclusiva de la Iglesia, y no de los ayuntamientos, y ni muchísimo menos de la empresa privada.

        • Josep Raventós

          Senyor Closa, jo he participat de dues assembles de Podem i vosté estava en aquelles dues, tan concentrat en escoltar que ni m’ha vist.
          No cal que utilitzi DNI, ni punyetes. Totes les aportacions que he fet, i faig en aquest mitjà i altres les faig a cara descoberta, no em cal utilitzar cap “sobrenom”, ni tinc res a amagar.
          Les dades que trec, totes, les proporciona l’Ajuntament. Una part com a resposta a preguntes que plantegem a les comissions informatives de SIT i la referent als beneficis industrials d’Aqualia recollides en l’informe de tarifes que Aqualia presenta cada any a l’Ajuntament per “justificar” l’augment de tarifes (igual que el retorn de cànon concessional, rendiment de la xarxa, etc). El comparatiu de tarifes el faig de les dades que proporciona la web de l’AMB, i estan més que contrastades. Senzillament ,m’he pres la molèstia de buscar i consultar dades que són absolutament públiques i que, si vol, costen una mica de trobar. Tot plegat, per estalviar feina a qui vulgui contrastar, ho penjarem a la nostra web properament, donat que l’Ajuntament continua tenint una política una mica dubtosa respecte la transparència de la informació.
          El convido a que ho consulti, faci números, i li demano que sigui tan rigorós i pulcre com he estat jo i reconegui públicament que “no es otra de mis ocurrencias”sinó dades reals .

          • dclosa

            Sr. Raventós, No sé de dónde saca la conclusión de quien soy o de quien dejo de ser , y de si todos los apodos usados en Viu molins , deben ser apellidos closa o deben ser dclosa o dclosa2, ¿ Acaso ahora la CUP tiene información directamente del CESID? , Yo tampoco tengo nada que esconder , pero, limítese a argumentar su réplica con argumentos, sin desviarse del tema.
            Tal como dice, Usted, y yo no coincidimos en eso de la privatización de servicios municipales, y no por ello tenemos que insultarnos.
            La CUP , en esta legislatura sólo ha estado para calentar la silla, hacer mociones vacías y brindis al sol que no tienen nada que ver con los verdaderos problemas municipales, y a pesar de declararse abiertamente antisistema, bien que no han renunciado a cobrar cada mes, Cobrar sus 380 € ( 63.000 Ptas) por barba y pleno, En total 1.520 € (252.000 Ptas) /pleno por pasar unas horillas bien calentitos y sentaditos en el pleno, Dineros de nuestros impuestos, para luego darlos alegremente, una parte en forma de concurso camuflado a amiguetes de la CUP en “Els Pastorets” , y otra buena tajada de estos dineros municipales vayan a parar a su central CUP-Catalunya. Si consideran que estos dineros están contaminados por el sistema o que son una cuantía demasiado elevada para sus regidores, Renuncien a ellos y no sigan la corriente al sistema. La financiación incorrecta de los partidos con este tipo de donaciones es otra forma de corrupción, y no hay necesidad de irse a Suiza o a Andorra, para denunciarlo.
            Yo soy un aferrimo defensor de la privatización de servicios municipales, en contra de su opinión, y de la CUP-Molins y no sobrecarregar l’estructura municipal , para no incrementar a los muchos que están en el Ayuntamiento una mano sobre otra, si hacer nada, De todas formas, privatización no debe significar descontrol, y se debe evitar qualsevol tipus de descontrol en la gestió d’aquest servei d’aigua.
            La adjudicación a dedo del servicio de fotocópias del Ajuntament o la adjudicación siempre a los mismos, de los servicios de audio en la Festa Major, da bien a entender de que nos encontramos con casos similares a los de las orquestas de las fiestas mayores en Collado Villalba o en los contratos de Clam Consulting del gobierno anterior de ICV .
            Lo penoso en Molins de Rei es el inmovilismo de la casta dentro del sistema politico en el Ajuntament, con politicos, cargos de confianza , etc. etc que se nos comen 874.114€ (145 millones de Ptas ) de nuestro presupuesto municipal, año tras año, y el nulo conocimiento de la ciudadanía de a pie sobre estos temas, y que en las próximas elecciones municipales , por eso de la capitalización de la “independéncia” , nos van a seguir gobernando los mismos inmovilistas : ERC 6 , CIU 4, CUP 3, ICV 3, PSC 2, PM 2 , PP 1

          • Josep Raventós

            Fa una certa gràcia que precisament vosté es permeti el luxe de demanar als altres concreció i no desviar-se del tema…en fin!

            Entenc que tota la parrafada que fa és per confirmar que efectivament es mirarà la documentació de la que he obtingut les dades (http://molins.cup.cat/content/recuperem-laigua-0) i confirmar que aquestes són riguroses i certes.

          • dclosa

            Certament, Tot , inclós la CUP , fa certa gràcia, però ting tota la raó i veritat amb lo que he dit. L’unic servei municipal que funciona es el cementiri, la resta : Panels solars 4 anys sense conectar, Molins Energia un pou de diners, Molins bus sempre buit, Radio Municipal sense oients, Biblioteca Municipal buida, Garcia Nieto duplicitat de l’INEM, gestió del IBI subcontactat a la Dipu. etc. etc. Només es faltaría la ruinosa gestió del l’aigua per funcionaris inèptes.

  • Pingback: La CUP defensa la remunicipalització de l'aigua a través d'unes jornades | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: Aqualia i l'Ajuntament signen un conveni d'ajuts per pagar el rebut de l'aigua | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: Josep Raventós: Recuperem l'aigua (II) | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: Aprovades dues mocions de la CUP per millorar la qualitat de l'aigua i l'aire de Molins de Rei | Viu Molins de Rei()