Anna Arriola: Què se n’ha fet del Club Natació Molins?

AnnaArriolaDes de sempre, el Club Natació Molins ha estat un referent esportiu a la vila. Son molts els molinencs i molinenques que en un moment o altre de la seva vida han format part d’aquest Club, ja sigui com a cursillistes, esportistes o usuaris habituals.

Al llarg d’aquests 44 anys de vida, el club ha viscut moments millors i pitjors. Èpoques amb molts èxits esportius i èpoques amb molta feina a fer sense reconeixements. Però al llarg dels anys, el Club Natació Molins sempre ha apostat pels esportistes de la casa, aquells que, des de les categories inferiors han anat creixent com a persones i esportistes dins del Club, reconeixent els valors de l’esport i de la vila de Molins.

Fins ara.

Darrerament, sobretot en les últimes temporades, el Club ha canviat de tal manera que ni els que hi portem gairebé tota una vida, el reconeixem.

No entenc per quins motius es mutila la participació femenina en la vida esportiva del club amb l’eliminació de la secció de waterpolo femení. Cap dels motius adduïts director tècnic i la Junta Directiva justifica de cap manera aquesta decisió: hi ha prou esportistes i prou joves per assegurar la continuïtat (sempre que hi hagi una bona planificació i treball en les categories de base), el compromís de les esportistes és inqüestionable i els resultats d’aquesta darrera temporada han estat molt satisfactoris.

Amb aquesta decisió, ens ha quedat un club d’homes. Totes les noies per damunt dels dotze anys han marxat del club. Aquest és el model de club que vol la junta directiva?

No entenc perquè s’aposta en mantenir un equip absolut en primera nacional a qualsevol preu i amb un cost econòmic desmesurat quan això significa que la majoria d’esportistes de la casa, que han crescut al club i pagat quota esportiva durant tants anys, hagin de plegar o marxar del club. No se’ls dona ni l’oportunitat de continuar en un B. Es parla de falta de compromís per part dels esportistes, però no és cert. El club no ha posat cap esforç ni interès en mantenir o renovar aquest equip.

En la meva opinió, el Club actualment aposta per l’opció més còmoda i vistosa: portar esportistes formats d’altres clubs per aconseguir bons resultats enlloc de treballar amb els de casa. Cal recordar que els èxits esportius més assenyalats del CN Molins, tant en natació com els ascensos o triomfs en waterpolo, s’han aconseguit amb una gran majoria de gent de la casa.

Com a conseqüència d’aquesta manera de fer, molts esportistes han marxat. Aquesta darrera temporada s’han perdut gairebé 60 esportistes. Uns a meitat de temporada perquè no s’han sentit acollits ni valorats, altres perquè s’han quedat sense equip, altres per poder assegurar una continuïtat esportiva que no tindran a Molins i, finalment, alguns perquè acaben la seva carrera esportiva. Aquests últims són els únics dels que el club es pot enorgullir, però malauradament sols es tracta d’una minoria molt petita.

Aquesta forma de fer també inclou a entrenadors que han crescut com a esportistes a Molins, han “mamat” els valors del club i que acrediten una molt bona feina, tant a nivell humà com en els resultats esportius. Se’ls aparta o se’ls fa fora per portar entrenadors d’altres clubs o fins i tot mantenir entrenadors la feina dels quals no ha estat ni de lluny a l’alçada dels de Molins.
En resum, el model de club que hi ha ara, no dona cap credibilitat a les dones, anteposa els interessos personals, no aposta per la cultura de l’esforç, únicament reconeix la vàlua dels esportistes excepcionals, la resta no interessa.

Aquest no és gens el Club que he conegut i viscut durant tants anys, ni el que voldria pels esportistes que actualment i en un futur en formaran part.

Anna Arriola i Madorell, sòcia fundadora del CNMR nº 38, antiga nedadora, waterpolista, monitora, entrenadora, delegada en natació i ex membre de Junta del Club Natació Molins de Rei