La crueltat de la derrota

CFS Molins 99 2-3 Mil·lenium Viladecans. El Molins veu com un partit que podia haver rematat es capgira al final fins sumar la segona derrota consecutiva. 

El CFS Molins 99 just abans del partit // Jaume Molins

El CFS Molins 99 just abans del partit // Jaume Molins

Faltaven menys de tres minuts per acabar el partit i el Club Futbol Sala Molins 99 guanyava a casa per 2 a 1 en un partit d’aquells que costen dominar. Havien tingut oportunitats els de Jorge Rubio per sentenciar, sobretot durant una superioritat numèrica que no van saber aprofitar, i en un tres i no res, el Mil·lenium Viladecans va remuntar per fer honor a una de les característiques bàsiques del futbol sala: és completament imprevisible. Després de jugar-se-la de cinc en els minuts finals, el Molins, el mateix equip que havia aconseguit encadenar mesos sencers sense conèixer el seu dolor, tastava aquesta vegada la crueltat de la derrota. Així és l’esport.

Encara feia mal la derrota de la setmana passada a la pista l’Aldea per 9 a 3 i, potser per això, el Molins va sortir amb alguns dubtes a la pista. I és que aquest equip mai havia patit una derrota d’aquestes característiques. Un cop superats els primers minuts, els molinencs van controlar el matx contra un Viladecans que també acaba de pujar de categoria i que, la temporada passada, ja va ser capaç de guanyar al Molins.

Després d’una jugada amb més d’un rebot a l’interior de l’àrea, Álex Sánchez Ajo encertava per posar l’1 a 0. El gol calmaria als seus, que a partir d’aquí no van fer un mal partit de futbol sala. Poc després Guti disposava d’una gran ocasió de gol. Tot sol sense porter no va anotar. Sí que ho va fer Alberto Ludeña, rematant amb el pit una gran jugada d’estratègia del seu equip (1-1). Els últims minuts de la segona van ser de domini visitant però es va arribar a la mitja part amb empat.

El CFS Molins 99 durant un temps mort // Jose Polo

El CFS Molins 99 durant un temps mort // Jose Polo

Després del descans, el CFS Molins 99 va ser superior. El Viladecans tenia molts problemes per treure la pilota jugada i es veia obligat a regalar-la. Tot rutllava. Fins i tot Miquel Navarro, juvenil de primer any que debutava amb el primer equip, no desentonava tot i la seva joventut. Les baixes importants de Marc Montaño o Oscar González no es notaven. Era qüestió de temps que arribés el gol.

Va ser un altre cop Álex Sánchez Ajo qui tornava a posar per davant al Molins després de trencar al segon pal en una jugada a pilota aturada (2-1). Pintava molt bé el partit i encara ho va fer més amb l’expulsió d’Ivan Pantoja, qui amb una targeta groga va fer una entrada molt lletja i va enfilar el camí dels vestidors abans d’hora justament. Fins a tres ocasions de gol va tenir el Molins amb superioritat numèrica però no es van transformar i això va donar-li ales al Viladecans.

Els visitants, minuts abans superats clarament pel Molins, es van animar després de superar l’expulsió de Pantoja. No portaven el control del partit però sí que patien menys. Van empatar, una vegada més, gràcies a una acció d’estratègia. Matias Carrillo encertava a posar-la entre les cames d’Alfonso Zambrano resolent una passada en una falta situada a tres quarts de camp (2-2).

El Viladecans va saber patir per rebre el seu premi. Amb empat a dos i poc menys de dos minuts per davant Rubio se la va jugar i va optar pel porter jugador. No li va sortir bé i una pèrdua de pilota va acabar amb el 2 a 3 obra de César Martínez. La pilota va entrar plorant. El Molins, sempre ambiciós, acabava patint de manera cruel la segona derrota en tres partits a Tercera Nacional.