Jordi Gutiérrez: “Ser diable no només és agafar una forca i cremar un petard, hi ha molta feina que no es veu”

Jordi Gutiérrez, cap de colla dels Diables de l’Agrupa, repassa en una entrevista amb Viu Molins de Rei la celebració dels 25 anys de l’entitat i el seu bon estat de salut gràcies a la creació de la colla infantilGutiérrez també avança les claus de la Festa Major i analitza el significat de ser diable.

Jordi Gutièrrez, cap de Colla de Diables, durant l'entrevista // Jose Polo

Jordi Gutièrrez, cap de Colla de Diables, durant l’entrevista // Jose Polo

Enguany sou els pregoners de la Festa Major de Sant Miquel. Què ens podeu avançar?

El millor del pregó és que sigui factor sorpresa. Podem avançar que, al ser diables, evidentment hi haurà foc i pirotècnia, però volem fer un pregó que surti de l’habitual i que tothom que vingui senti que ha viscut un pregó de la colla de diables de Molins de Rei.

Com es planteja una ‘performance’ de diables com la que fareu?

Sempre pensant en foc, perquè sinó no tindria sentit. Independentment que desprès juguis amb elements de circ, malabars, trapezis, o teatre pur i dur. Tot ho comences a treballar en base a un tema, però el foc i la pirotècnia sempre hi son presents. També cal tenir clar que la posada en escena ha de començar fluix i acabar amb més potència, in crescendo.

A part del pregó, enguany la Festa Major està més centrada en la vostra entitat. Què ens hi trobarem d’especial?

Aquesta festa major és especial per la data, i hem intentat fer coses que no fem habitualment Destacaria que al correfoc, on el Cuc i l’Entxuscat també treballen al 100%, hem volgut fer un espectacle amb més pirotècnia, que és el que la gent ens demana. També durant el correfoc hi haurà algun factor sorpresa que no hi ha al correfoc habitual. Però sempre ens trobem amb el mateix problema: la limitació econòmica que et fa frenar els primers projectes, per exemple amb les colles convidades.

Quin problema us ha sorgit?

De colles convidades, en podríem haver fet més de l’habitual, però fem el contrari i només en convidem una, la colla de diables de Valls. Ens demanaven un catxé especial i no hem pogut convidar a una segona colla, com sempre fem. He de dir són una de les més importants, i hem pensat que valia la pena fer el sacrifici.

Heu anat ampliant vincles amb colles més enllà de les més properes?

Sí, de fet, arrel del 25è aniversari estem començant a contactar amb colles històriques o centenàries per poder fer més intercanvis. Poder sortir i portar el nom de Molins de Rei i de l’Agrupa és difícil, però ho estem intentant.

Perquè és important una colla de diables a la vila?

Principalment per història. Una colla de diables que formi part del poble, sobretot a nivell cultural i durant la Festa Major, es deu a la història que té. La colla de diables es crea perquè el que fem està arrelat a la cultura tradicional catalana. Això és el més important que fa que avui hi hagi diables a Molins de Rei.

Quins són els trets diferencials que han fet que la vostra colla de diables hagi perdurat fins avui?

En una colla de diables, l’estabilitat és complicada. És una tasca que fas de manera altruista. La colla ha de tenir una base, que ha de fer que es vagi renovant i que hi pugui haver gent de totes les edats i ambients possibles. Normalment la colla de diables sol ser gent jove, i ara sembla que això ha anat canviant.

Esteu incentivant a obrir la colla a més gent que no sigui ‘la de tota la vida’?

Volem que la colla entri en aquesta dinàmica, això abans no passava. M’he trobat gent que em diu que vol ser diable. Nosaltres hem d’ajudar, perquè sinó ens fiquem sorra a la flama. La colla infantil ens ha ajudat molt. Ara hi ha molts pares de diables infantils que formen part de la colla adulta i estan al 100% i alhora ells ho fan arribar a molta gent. Al Camell el coneix tothom, als diables… s’ha de fer feina. Però és totalment diferent, no vull entrar en comparatives.

Esteu passant per un dels vostres millor moments com a entitat?

Sí, és complicat que una colla de diables es mantingui tants anys. Crec que ara estem en un gran moment per les entitats locals. Els Diables vam tenir un moment complicat de renovació i la creació de la colla infantil, ara fa 3 anys, ens ha donat molta empenta. Ens ha ajudat a que molta més gent conegui la colla de diables i tingui la oportunitat d’accedir-hi. De fet, ara a la colla infantil hem marcat un màxim de nens, sinó ja seria ingestionable.

Què és per tu ser un diable de l’Agrupa? Què et fa sortir a la Festa Major a cremar petards?

Tu et fas diable perquè t’agrada el món del foc, la pirotècnia i el moviment associatiu, el fet de compartir amb altres persones, conèixer gent de fora…  Ens agrada la disbauxa i el que genera el fet de ser diable, participar al correfoc o fer un espectacle. Però ser diable no només és sortir, agafar una forca i cremar un petard, hi ha molta feina darrere que no es veu. Si vols arribar a l’objectiu del correfoc, gaudir de la festa i fer que gaudeixin els altres, has de treballar abans.

Ser diable també vol dir jugar amb el foc. No és perillós?

No es pot negar que el foc és perillós, evidentment. Aquí està la gràcia i el secret de fer tota la feina que fem prèviament, sobretot amb els petits, els menors de 18 anys. Se’ls hi fa un curs d’aprenentatge, proves, simulacres, mesures de protecció. I després hi ha la part adulta, que tot això ho tenen més viscut i continua sent igual de perillós o més, perquè jugues d’una manera més contundent amb aquells elements.

Van més protegits els nens que els adults?

Sí, tenen  més seguretat els diables menors o juvenils que els adults. L’adult porta una confiança que el menor no té. Quan juguem amb foc i amb pirotècnia, no es pot badar mai i les mesures de seguretat són poques. De fet, hi ha unes mesures de protecció, com les ulleres, que no són obligatòries. No tots els adults les portem, però amb els nens això no passa. Si no porten fins l’últim element, no els deixem sortir.

Com treballeu l’aprenentatge del foc amb els més menuts?

No nomes fem simulacres sense foc, també el fem amb foc perquè és important veure la reacció del nen, si el petard li fa por, si s’espanta… Porten una maça amb peces de ferro. Tot està molt present, han de ser conscients que es poden fer mal a ells i als que tenen al voltant.

La colla de diables infantils de l'Agrupa segueix creixent i evolucionant. // Elisenda Colell

La colla de diables infantil en acció // Elisenda Colell

Llavors, la colla infantil fara que els diables del futur siguin més responsables?

Ho són ja. Quan siguin adults seran molt més responsables i ho faran millor que els actuals diables. Tenen una preparació, des de petits, que nosaltres no hem tingut, això ha de fer que siguin molt millors diables del que som nosaltres ara. Ha de ser així, és el relleu generacional, l’essència pura d’aquests nens que fa tants anys que formen part de la colla.

El 25è aniversari de la colla, ja a la seva presentació, era ple d’actes i activitats. Heu fet moltes coses. A punt d’acabar l’any, com valores el 25è aniversari dels diables?

Jo penso que el poble l’ha viscut bé. A mi el que més m’ha agradat d’aquest any és haver pogut participar en coses que la colla no havia participat, és important. Hem pogut fer arribar el món dels diables a molta gent que potser no ens coneixia i això ens fa fer un pas endavant.

La celebració us ha enfortit? Els diables de l’Agrupa del 26è aniversari seran una colla més forta?

Es tracta d’això. El nostre plantejament era poder oferir moltes activitats durant tot l’any i col·laborar amb el poble. A dia d’avui, malgrat tots els problemes que puguin sorgir en el camí, estem molt contents. Sempre es pot millorar, estàs frenat pels diners, però la feina d’aquest any no es pot desaprofitar. La colla en fa 25 però això no s’atura, i la gràcia és que els propers aniversaris es pugui continuar celebrant molt millor que ara.

El 25è s’acaba a la Festa Major o encara seguireu amb més activitats?

De moment estem molt centrats amb el pregó i la festa major. Després, fem una col·laboració a les 12 hores del Festival de Cinema de Terror, amb un espectacle al pati de la Peni. També el 25 d’octubre, coincidint amb el 25è aniversari del Bar Musical Local, ens han demanat participar en algun esdeveniment especial, però encara ho estem definint.

Com valoreu el suport institucional? Creieu haver tingut un bon recolzament?

Recolzament sempre en tenim, recolzament econòmic no. Has de saber adaptar-te i aprendre a autogestionar-te amb els teus recursos. No és fàcil, sobretot amb una entitat d’aquest  tipus. Nosaltres juguem amb pirotècnia, que és un material car. T’obligues a treure idees d’on no n’hi ha, a canviar coses durant el camí… Això és un problema, però també una realitat. Som conscients dels temps que corren i any rere any ens adaptem i seguim tirant endavant amb els pocs recursos que tenim. És el que sempre hem fet.

la presentació oficial del 25è aniversari, l’alcalde, Joan Ramon Casals, us va dir que tenia una sorpresa per vosaltres. Se sap ja què és?

Ningú de nosaltres en sap res. Diners no són, perquè el pressupost especial del 25è i l’anual ja està tancat. El fet que ens plantegessin la sorpresa, ja és la sorpresa en sí. Sempre fa il·lusió que pensin en tu i tinguin un detall públicament.