El Molins de Rei CF supera l’infern de La Guardia i aconsegueix el liderat

CD La Guardia 2-4 Molins de Rei CF. Els homes de Joan Garcia pateixen per superar a l’equip de Sant Vicenç dels Horts. Dues noves incorporacions, Quim Oyón i Arnau Carrió, són vitals per aconseguir els tres punts. Els molinencs ja són líders en solitari de Tercera Catalana. 

Carles Capella, autor del primer gol, en un instant del partit // Jose Polo

Carles Capella, autor del primer gol, en un instant del partit // Jose Polo

Agafar el liderat a la jornada 3 d’una competició de 34 no és res més que una circumstància estèril. El que és veritablement important és on s’ha aconseguit escalar fins a la primera posició de la classificació. Mai abans aquest grup havia aconseguit guanyar al camp del CD La Guardia i, tot i patir, aquesta vegada els entrenats per Joan Garcia ho van aconseguir (2-4) amb doblets de Carles Capella i Àlex Agudo.

Visitar el Camp Municipal La Guardia ja no és el mateix que fa uns anys. La reforma de les instal·lacions feta el 2009 per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts ha ajudat a regenerar l’ambient que es respira a les graderies. Tothom que ha jugat a futbol a les lligues del Baix Llobregat té alguna anècdota poc agradable en aquest camp.Sens dubte, el canvi que s’ha fet ha estat a millor. Tot i això, on n’hi ha hagut, sempre en queda, i visitar el barri vicentí sempre és complicat. Els jugadors locals rasquen de veritat en cada jugada, deixant sempre la cama en cada acció dividida, i l’afició pressiona al contrari i al col·legiat quan veu al seu equip amb possibilitats. Una setmana més, però, desenes d’aficionats molinencs van acompanyar l’equip i a les graderies hi havia gairebé tanta gent de l’equip local com del visitant. Això el Molins ho nota.

La pilota aturada va ser el principal argument ofensiu del Molins de Rei CF en la primera part. Només començar, Carles Capella sorprenia al porter amb un centre xut que va acabar a l’escaire (0-1). No és la primera vegada que Capella marca un golàs d’aquestes característiques. El gol, molt matiner, va relaxar al Molins que, poc intens, va patir a la primera part. La primera línia de pressió no funcionava. En defensa, l’equip es veia sorprès a l’esquena, quedant molt exposat a les múltiples contres que La Guardia trenava amb molt sentit. Es notava la baixa per compromís personal del capità Andreu Margarit en la sortida de la pilota. També la de Manolo Unzueta, sempre segur en el pivot defensiu, per motius laborals. En atac, hi havia un món entre els migcampistes i el trident ofensiu, format en aquesta ocasió per Capellà, Arnau Carrió i Àlex Agudo. No es generaven ocasions.

Una acció poc afortunada de Joel Ngnatoh, que s’estrenava com a central, posició on no se’l va veure còmode, era aprofitada per La Guardia per aconseguir l’empat. Iván Guerrero va robar l’esfèric en una mala sessió al porter Ferran de Palol i va marcar a porta buida (1-1). Encara no s’havia arribat al primer quart d’hora de partit i els locals es van créixer per treure el seu millor futbol. Una jugada ben el·laborada per banda esquerra va arribar a les botes de Maties Pereira, qui va superar al porter molinenc pel pal curt. Era el minut 35 i La Guardia guanyava posant contra les cordes al Molins de Rei CF. Va aparèixer un altre cop la pilota aturada per salvar al Molins. Arnau Carrió, que està fent un inici de temporada genial, estavellava la pilota a la fusta en una falta directe. Àlex Agudo fallava el remat en primera instància però a la segona, i de tacó, aprofitava el rebot per posar l’empat a 2 amb què es va arribar al descans. S’havia patit però el resultat no era pas dolent.

Els jugadors del Molins de Rei CF celebren el 2 a 3 // Jose Polo

Els jugadors del Molins de Rei CF celebren el 2 a 3 // Jose Polo

La segona part va començar amb una variant tàctica que va acabar canviant el rumb del partit. Garcia va substituir Joel Ngnatoh pel davanter Chufo, passant Capella al centre del camp i Quim Oyón, debutant, del centre del camp al centre de la defensa. Oyón, qui va coincidir amb Capella i Agudo en la seva etapa a l’Europa, ho va tallar tot. Mostrant una gran intel·ligència tàctica i una bona col·locació, les contres del rival van gairebé desaparèixer. A més, la sortida de la pilota va millorar. Possiblement, va ser el millor jugador sobre la gespa. El Molins ja no patia, portava la iniciativa i només faltava arribar amb perill a la porteria contraria.

Quim Oyón, un dels millors del partit, en un moment de la segona // Jose Polo

Quim Oyón, un dels millors del partit, en un moment de la segona // Jose Polo

Sobre el minut 70 la sort va somriure al Molins. Adrián Saameño rebia la segona targeta groga i La Guardia es quedava amb 10. El Molins va avançar línies buscant la victòria amb determinació. Amb un home més els molinencs van començar a arribar a la porteria contrària amb certa assiduïtat. Ja havia passat el minut 80 quan Carrió va agafar la pilota a l’extrem dret, va desbordar al seu parell, i va fer una passada de la mort que Carles Capella no a desaprofitar (2-3). Si a la primera part el papiolenc va ser vital en una acció a pilota aturada, a la segona ho va ser gràcies al seu regat. Amb La Guardia sense més forces, Ian Pérez, que va entrar de refresc a la segona, va iniciar una bona contra passant-la a l’espai per Chufo, qui per velocitat va superar al seu defensa. El davanter molinenc, generós, va tornar a passar-la enrere perquè Agudo sentències el partit sense oposició (2-4).

D’aquesta manera el Molins aconseguia una victòria més patida del que pot semblar si només es veu el resultat. Els quadribarrats van saber superar diverses circumstàncies del joc i van ser mortals quan el partit es va posar de cara. És en aquests camps on es poden perdre les lligues i el Molins, setmana a setmana, sembla ser una màquina fiable. 

Escolta l’entrevista

Joan Garcia: “Estic segur que molts equips es deixaran punts aquí”