Francesc Castellana: Santa Creu d’Olorda, una reivindicació de l’Ajuntament de Molins de Rei

la fotoLa reivindicació de modificació dels límits del nostre terme municipal m’ha sorprès molt. Tot i que no sóc un coneixedor en profunditat de la història de la parròquia de Santa Creu d’Olorda, no he vist arguments històrics seriosos per fonamentar aquesta demanda. Ans al contrari, he trobat elements de legitimació tant per als veïns de Sarrià (Barcelona) com els de Sant Feliu del Llobregat. Nogensmenys tots en van ser beneficiaris, en fer fallida el municipi que n’era el titular. Molins de Rei és una parròquia “nova”, més recent, que estava integrada a la de Santa Creu d’Olorda.

Em pregunto el perqué ara volem incloure en el nostre terme municipal l’ermita de Santa Creu, i si som capaços de finançar en solitari la seva reconstrucció en aquests moments de crisi. No sé si respon, la proposta, a una millor manera de preservar el patrimoni mediambiental al costat del conjunt de municipis que compartim la serra de Collserola. O, pel contrari, és una mostra més de problemes d’identitat d’alguns molinencs, que no saben gaudir prou de la seva vila i que han de buscar noves formes.

Sincerament en el poc temps que vaig compartir el lloc de diputat provincial amb Cati Carreras, aleshores regidora del districte de Sarrià a l’Ajuntament de Barcelona li vaig proposar una acció conjunta (Molins de Rei, Barcelona, Diputació) per tal de recuperar el patrimoni cultural històric que representa l’ermita de Santa Creu d’Olorda. Em va donar llargues i no ho va considerar una prioritat. Tampoc a Molins de Rei en aquells moments hi havia gaire interès per la qüestió, i ho vaig deixar passar.

Avui em sembla que comencem la casa per la teulada, sinó és qué no fem un pas enrere, al convertir-ho en un problema de límits del terme municipal. Penso que el fonamentalisme identitari no té límits en la seva ingenuïtat. No considerem, en pensar així, que només podem mantenir la Serra de Collserola i el seu patrimoni cultural junts, si tots el municipis que la conformen i el govern de la Generalitat i la Diputació de Barcelona s’ho proposen, ja que l’especulació privada no té límits. O potser és que amb el revisionisme històric hem tornat al final del primer mil·leni de la nostra història col·lectiva. No veiem que amb “petites batalles” testimonials pels límits del municipi estem fent més vulnerable la preservació de l’entorn medi ambiental i cultural de Collserola?

Si algú busca preservar identitat local que proposi fer nostre, socialment, aquest espai, recuperant per exemple la tradició d’anar un dia a l’any el molinencs i les molinenques a l’ermita de Santa Creu d’Olorda. I així reconstruir primer la sensibilitat social col·lectiva i el que representa per nosaltres aquest entorn, per després invertir amb els que compartim aquesta sensibilitat en la seva preservació. De passada potser podríem dedicar també una setmana a netejar i promoure l’espai natural de Collserola, amb joves, grans, homes i dones, i això ens ajudaria a sentir-ho més nostre.

Francesc Castellana Aregall,  president de la Fundació Utopia

Recomanacions personalitzades