El masculí de bàsquet cau a la gàbia de Sants però la permanència passa per Molins de Rei

Bàsquet Ateneu Montserrat 67-61 CE Molins de Rei. El Molins perd al pavelló de l’Espanya Industrial, on es va jugar a mitja pista, i la permanència a Primera Catalana es decidirà en un últim i definitiu partit al Poliesportiu Municipal. 

Chus Oropesa intentant penetrar la defensa de l'Ateneu Montserrat // Jose Polio

Chus Oropesa intentant penetrar la defensa de l’Ateneu Montserrat // Jose Polio

El masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei es jugarà la permanència a Primera Catalana, objectiu del curs, en l’últim partit de la temporada. Un matx a cara o creu que es disputarà el dissabte 31 a les 19 hores al Poliesportiu Municipal de Molins de Rei i on el paper de l’afició pot ser vital. S’ha arribat a aquesta situació després de perdre a la pista del Bàsquet Ateneu Montserrat per 67 a 61 en el segon partit de l’eliminatòria al millor de tres de les fases per la permanència. Emoció fins al final.

El Bàsquet Ateneu Montserrat tenia la trampa preparada. Tot i tenir tot el pavelló a la seva disposició, l’equip del barri d’Hostafrancs va decidir que el partit es jugaria utilitzant només mitja del Poliesportiu Municipal de l’Espanya Industrial. L’entrenador del CE Molins de Rei, Juan Couto, va intentar escapar-se demanant als àrbitres una revisió de l’alçada de les cistelles però no va sortir-se amb la seva. Tot era legal. El matx es disputaria en dimensions reduïdes, com si d’un partit de categories inferiors es tractés.

La tàctica de l’equip local era clara. Tancar-se en la comoditat de la zona i jugar a un bàsquet lent i físic. En moltes ocasions van superar el límit del reglament davant d’uns àrbitres que van estar permissius. En aquest context cap jugador del Molins va brillar amb llum pròpia. Tothom tenia un partit més aviat gris. Ningú va saber jugar a aquest tipus de bàsquet. Durant el primer període, però, el capità Miquel Sanchez, que ja les ha vist de tots colors, va sortir molt batallador. A més, tenia un dia força encertat en el llançament. Això va animar als seus companys. A partir d’una bona defensa, el Molins es va emportar el primer període per 19 a 20.

L'Ateneu Montserrat va decidir utilitzar només mitja pista // Jose Polo

L’Ateneu Montserrat va decidir utilitzar només mitja pista // Jose Polo

Al segon quart la bona defensa molinenca va continuar. Homes com Jordi de Ugarte o Sergi Bosch, conscients de la importància de la cita, van donar tot el que tenien. Els problemes estaven a l’atac. Els locals van controlar molt bé les penetracions d’homes com Dani Alfaro o Ferran Angulo que en moltes ocasions van abusar del bot. El partit, no gaire vistós, va arribar al descans amb màxima igualtat: 30 a 30.

Juan Couto, pensatiu, busca solucions // Jose Polo

Juan Couto, pensatiu, busca solucions // Jose Polo

Va costar-li molt al Molins entrar al partit en el tercer acte i el rival ho va aprofitar. Fent mal en el joc interior i resol·lent bé els llançaments exteriors, el BAM anava aconseguint una bona renda per gestionar al final del partit. Couto, pensatiu a la banqueta, buscava solucions que no va trobar. Als seus jugadors no els hi faltava esforç però si idees i encert. El seu orgull els va portar a l’últim període amb opcions (47-40).

A l’últim període els molinencs van sortir a per totes. Gràcies al seu esforç es van posar a només quatre punts. Van faltar idees en atac per remuntar el partit. Quan no hi havia transició ràpida i s’havia de buscar cistella en estàtic el Molins patia en excés. No es trobaven bones posicions de llançament i, quan es penetrava, l’Ateneu Montserrat tornava a tibar la corda del joc brusc. Els àrbitres ho van permetre. Els locals van saber gestionar la renda aconseguida i van fer-se amb una victòria que els deixa vius. La permanència, però, passa per Molins de Rei. 

Juan Couto: “He vist als jugadors massa nerviosos”

  • Fèlix Galbete

    DE TRAMPA RES…

    Sense ànim d’encetar cap polèmica em limitaré a desmentir falsedats: en primer lloc, el Bàsquet Ateneu Montserrat (BAM) és un equip del barri d’HOSTAFRANCS de Barcelona. En segon lloc el nostre equip Sènior A Masculí juga SEMPRE en 1/3 de pista del Pavelló Olímpic de l’Espanya Industrial (el nostre pressupost no dóna per més… Som un club de barri. Un club que porta 86 anys jugant a bàsquet).

    Per tant, el partit de diumenge passat, el Sènior A Masculí del BAM va disputar el partit contra el Molins de Rei a la SEVA pista, al seu TERÇ de pista, el de SEMPRE.

    Em sap greu que algú vulgui veure “trampes” i “ensarronades” allà on només hi ha un problema de “quadrar” els números. Si algú necessita més comprovacions pot venir qualsevol diumenge que juguem a casa i veurà que s’hi juguen SEMPRE tres partits alhora.

    Cordialment

    Fèlix Galbete Hernàndez
    Viceprtesident del BAM

    • Hola Fèlix,

      Hem corregit l’errada del barri d’Hostafrancs.

      Salutacions.

      • Fèlix Galbete

        Moltes gràcies.

        Però insisteixo, de “trampa res”. Que més voldríem nosaltres que jugar a “pista sencera”. Dissortadament ja fa unes quantes temporades que no podem fer-ho. Llogar 1/3 de pista té un cost. Llogar-la sencera, en té un altre…

        A Barcelona les coses van així…