L’Atlètic Incresa és campió de lliga

Santfeliuenc ‘B’ 0-2 Atlètic Incresa. Els del barri del Canal guanyen l’últim partit de lliga i aconsegueixen tres punts que valen un títol i un ascens a Tercera Catalana.

Isaac Bustamante mantejat després del partit // Jose Polo

Isaac Bustamante mantejat després del partit // Jose Polo

Per fi va arribar el dia. L’Atlètic Incresa es desplaçava a Sant Feliu de Llobregat amb un objectiu clar, aquell pel qual han estat lluitant durant tota la temporada i que estava només a un punt. Calia guanyar o empatar, i en cas de derrota s’hauria d’haver esperat al resultat de l’Espluguenc-Can Clota. No va ser així. Davant d’un Santfeliuenc plegat de nois joves i amb una proposta molt ferma de joc, l’Incresa va ser molt més efectiu. L’afició, pràcticament exclusiva de l’equip molinenc, s’anava aplegant a les grades de Les Grases per viure el què seria una jornada inoblidable.

Els primers compassos del partit auguraven un duel ajustat, intens i exigent. El Santfeliuenc volia la pilota i, tal i com va fer en la seva visita al Ricard Ginebreda, la jugava amb criteri i decisió. L’Incresa, però, tornava a plantar cara a un bon equip amb una defensa sòlida i sense complicacions, i amb una pressió exhaustiva en totes les línies del joc.

Les ocasions de gol escassejaven per ambdós equips, però ‘Peti’, al minut 25 aprofitava un refús de la defensa local per a xutar una pilota que acabaria dins la xarxa després d’uns quants rebots (0-1). El gol encaminava el partit i el títol però caldria treballar de valent per a sentenciar-lo. La primera part no va tenir gaire més història, tret que l’avantatge animava l’Incresa i l’ajudava a calmar els nervis tot i que els locals no renunciaven en cap cas al seu futbol.

La segona part va presentar una dinàmica semblant a la dels primers 45 minuts, tot i que l’Incresa feia un pas endavant i arribava amb més facilitat a l’àrea rival. Un factor que va jugar a favor dels visitants va ser que el Santfeliuenc només tenia dos canvis a la banqueta, cosa que acabarien acusant el filial santfeliuenc. Homes com Rafa i Jona Núñez tenien més llibertat de moviments al centre del camp i la incorporació al terreny de joc d’Ángel Barroso i Juanjo Núñez va aportar al partit nous recursos que es van traduir en ocasions successives dels d’Isaac Bustamante. Tanmateix, el temps passava i el marcador, immòbil, no donava la tranquil·litat necessària als del barri del Canal ni tampoc a la seva afició que vivia amb emoció el tram final del partit.

L'Atlètic Incresa posant per Viu Molins de Rei durant la celebració // Jose Polo

L’Atlètic Incresa posant per Viu Molins de Rei durant la celebració // Jose Polo

L’eufòria, acompanyada dels primers crits de ‘campions’, va arribar amb el gol de Jona Núñez al minut 78, quan el centrecampista aprofitava un servei de falta que el va deixar tot sol davant la porteria rival (0-2). El que restava de partit va ser una mescla de nerviosisme contingut, desig d’arribar al final i la necessitat de concentració que exigia el Santfeliuenc, que mitjançant la gran qualitat d’Antonio Hidalgo i Jordi Torrequebrada seguia creant perill fins a l’últim minut. A més a més, el partit va acabar amb la mala notícia de la lesió del porter Christian Roldán, que va haver d’abandonar el terreny de joc coix i ajudat pels seus companys.

Amb el xiulet final, alegria, abraçades, crits de victòria i samarretes que proclamaven que l’Incresa ha estat el millor equip del grup 12 de Quarta Catalana. Els jugadors, tot i ser lluny del Ricard Ginebreda van poder sentir-se abrigats pel gran nombre de seguidors que s’abraçaven al mateix temps a la grada. Mentre la plantilla feia pinya al centre del camp i Isaac Bustamante era mantejat pels seus homes, tothom s’afanyava a repetir que, enguany, l’objectiu s’ha aconseguit amb escreix.