Jordi Casas: El canvi necessari de zona tarifària, a quin preu?

jordi-casasJa fa un cert temps que assistim a un malestar general, especialment entre els usuaris del transport públic, per la situació de discriminació que pateix Molins de Rei per causa de l’anomenat Sistema Tarifari Integrat i que ha generat diverses iniciatives cíviques i polítiques. El tema ha estat tractat en aquest mateix mitjà, però crec precís fer alguns comentaris a l’objecte d’aportar una mica més d’informació.

D’entrada, opino que la reivindicació és absolutament justificada, ja que l’actual sistema tarifari basat en la disposició d’un seguit de corones concèntriques entorn de Barcelona provoca un gran desequilibri territorial a la Regió Metropolitana, creant perjudicis comparatius entre municipis. El fracàs del sistema també es posa de manifest en el fet que el 80% dels viatgers utilitza la T-10, ja que els altres tipus d’abonament, com l’il·limitat o tarifa plana, no resulten a compte pel gran nombre de viatges que requereixen. Els joves son els principals damnificats del sistema, ja que paguen el transport més alt de tota Europa, sense els descomptes d’altres ciutats.

Mentrestant, és precís acabar amb la discriminació que pateix Molins de Rei i d’altres municipis, accelerant el canvi de zona tarifària de 2 a 1 i posar fi a la situació d’abús generada pels excessius augments de la T-10, la més utilitzada. Però, al meu entendre, aquest canvi no es pot produir a qualsevol preu i, en tot cas, cal explicar als vilatans les possibles conseqüències que a nivell impositiu aquesta decisió podria comportar, com ara l’existència de l’anomenat tribut metropolità, recàrrec sobre l’IBI que s’estableix per finançar el transport metropolità.

Però, més important és explicar el risc d’assumir part de l’enorme deute que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) arrossega, i xifrat en 540 milions d’Euros. Aquest deute, que està deixant l’ATM a punt del col·lapse, és conseqüència de l’acció combinada d’una menor aportació pública, la caiguda de passatgers i, potser també, d’un cert malbaratament de recursos. Com que el preu del bitllet només cobreix el 40% del cost, la resta l’han d’aportar les diferents administracions, i, com que aquestes redueixen la seva aportació, s’acaben produint augments abusius sobre els títols de transport, que tampoc ajuden a resoldre el problema, ja que el deute de l’ATM creix exponencialment cada any.

El canvi necessari de zona tarifaria no pot dur associat en cap cas l’assumpció de càrregues econòmiques addicionals per a Molins de Rei, ni pot acabar recaient sobre les espatlles dels contribuents. En aquest sentit, cal recalcar que el risc és real i que, per exemple, ja hi ha algun municipi proper al nostre i en una situació similar, que ha descartat sol·licitar entrar a la zona tarifària 1 i esperar la posada en funcionament d’un nou sistema tarifari, per no haver d’assumir part del deute de l’ATM.

Finalment, el govern català s’ha decidit a moure fitxa i anuncia la progressiva implantació a partir del 2015 d’un nou sistema de transport, la T-Mobilitat, que ha d’afavorir la utilització del transport públic amb descomptes i que ha d’adaptar el preu a la mobilitat real de cada persona. No obstant, l’alt cost de la inversió -60 milions d’Euros- fa necessària la participació del sector privat, a través de concurs públic, alhora que se’ns parla d’un “projecte pioner”. Però aquest és un sistema que ja fa anys que funciona amb èxit en d’altres països; com a exemple, podríem parlar de la coneguda Oyster card de Londres o del sistema holandès de targeta sense contacte anomenada OV-chipkaart, vàlida per a tot el país, amb saldo recarregable i amb un preu que es fixa en funció dels quilòmetres recorreguts. La pregunta que ens hem de fer és: per quan la seva implantació a casa nostra?

  • manel

    GRÀCIES!!!! PER FI ALGUNA PERSONA QUE DIU LES COSES COM SÓN A TRAVÉS D’UN ARTICLE I NO NOMÉS A TRAVÉS DELS COMENTARIS QUE HEM DE FER LES LECTORES. PER FI UNA PERSONA QUE NO S’HA DE3DICAT A FER POLÍTICA AMB UN TEMA MÉS SERIÓS DEL QUE ENS PENSEM!!! TOTS ELS PARTITS DEL CONSISTORI, QUE HAN FET POLÍTICA D’AQUEST TEMA PER ADQUIRIR NOTORIETAT O RÈDIT ECONÒMIC S’HAURIEN DE PENJAR AQUEST ARTICLE AL DESPATX I PENSAR, DE VERITAT, EN LES CONSEQÜÈNCIES QUE PODEN PORTAR LES SEVES ACCIONS I DECISIONS EN LA VIDA DELS MOLINENCS I MOLINENQUES.!!!!

    • dclosa

      Per el moviment que hi ha darreramentr a les xarxes digitals, sembla que ja ha començat la campanya electoral per les municipals, encara que son poques les formacions polítiques locals de Molins de Rei que en facin us d’aquets mitjans digitals per donar la seva opinió, bé sigui per manca de opinió, o per manca de membres a les seves files capacitats per donar-la o possiblement per el pànic que senten a una possible rèplica d’algun anònim ciutadá que no sigui militant del seu partit. Ara, properes les eleccions municipals dintre d’un any, ja van apareixen com nans, encara que amb opinions repetitives com aquestes del transport pùblic, articles d’opinió de formacions polítiques que estaven com l’os en el letarg de la cova. Benvinguts siguin.

      • Josep Lluis

        El mateix pànic Sr.Closa a respondre a LES SEVES PROPOSTES d’estalvi de 5.200.000 € anuals ja fa 20 dies, i creien que té una formació academica deixa molt clar que els estudis no son tot . Li recordo :
        § dclosa Lluis Garcia • fa 7 dies 22/04/2014
        “No és necessari ser un as de les finances ni haver fet cap curs d’economia per entendre
        que l’actual estructura de les dependències de l’Ajuntament de Molins de Rei , fa anys que esta perdent aigua i la efectivitat i productivitat , una de les més baixes del Baix Llobregat- centre.
        Solsament posant un rellotge únic per fixar, estalvi de lloguers, unificar les centraletes telefòniques, unificar les recepcionistes, impressores, A/A, calefacció, comptadors de llum, gas, aigua, etc, etc. ja és milloraria un 20 % el Pressupost Municipal , i per lo tant una reducció del 20% al nostre rebut del IBI.
        No ens tenim d’impressionar per obres faraòniques dels polítics ( panels solars Moli) ni d’esser tant dependents de subvencions (AMB jardí Palau) , tenim d’esser més pragmàtics i objectius, millorant la tan necesaria “productivitat” de l’Ajuntament de Molins de Rei.”
        Paraules seves a veurà si tenim resposta

        • dclosa

          Estaría bé que abans de omplir-nos la boca amb prediccions futurístiques i ocurencies diverses dels diferents politics de torn, a nivell local, és gestionés d’una vegada per totes una bona política real de preus del sistema i una política de fidelització d’usuaris del Molins -bus (sempre buit), o suprimir-lo , Tot aixó milloraria un 50 % les parts destinades al Bus del Pressupost Municipal i per tant una reducció del 20% al nostre rebut del IBI. Els anys van pasant, els politics locals van cobrant cada mes , i ningú hi posa sol·lució.

          • esthet

            Quina por a respondra a la SEVA PROPOSTA

          • dclosa

            Una bona gestió i fidelització del Bus-molins ( sempre buit), milloraria un 50 % les parts destinades al Bus del nostre Pressupost Municipal , i per tant una reducció del 20% al nostre rebut del IBI. Els anys van pasant, els politics locals van cobrant cada mes i van mirant cap l’altre costat, i ningú és capaç de posar-hi sol·lució.

          • Josep Lluis

            O fem cas de LES SEVES PROPOSTES que son aquestes :
            1.- Fer l’Ajuntamental Molí ( no diu res d’inversió) s’estalvia un 20% anual del pressupost 5.200.000 €
            2.- Fidelització del Bus Molins s’estalvia 20% del IBI això significa 1.715.330 € anuals i els cost servei Bus Molins es no es un 20%.
            O sigui estalvi en fotocopiadores i llums de 5.200.000 € i fidelització Bus Molins 1.715.300 € total anual deles seves ideies 6.915.300 €
            CONCLUSIÓ.
            Vostè es Deu i fa els miracles de la multiplicació del pa o be realitzava els comptes de Bankia.

  • Victor Puntas

    El deute de 540M€ del sistema de transport metropolità és de l’Area Metropolitana de Barcelona (36 ajuntaments) que gestiona el metro i els autobusos metropolitans, i no pas de l’ATM (generalitat) que coordina i planifica el transport de la regio metropolitana. Aquest deute és degut a la rebaixa constant de les aportacions de l’Estat i la Generalitat al sistema, als augments dels costos del servei per ampliacions de linies i freqüències i millores a les flotes, i també, al descens dels passatgers a causa de la crisi que ha reduit la mobilitat obligada en dies feiners. Tot això ha provocat una tormenta perfecta que posa en escac i gairebé mat el sistema quan encara no ha entrat en funcionament la L9 prevista pel 2016.
    Estar a la 1a corona no suposa assumir una part del deute de l’AMB, ja que ja l’assumin com a municipi que en forma part. Només afecta al preu del bitllet, que és més barat, i també en la introducció d’un nou impost a tot el municipi consistent en un increment de l’IBI.
    El deute de 540M€ no el pagaran els ajuntaments, perqué no és assumible, sino que es pagarà amb un increment de les aportacions de l’Estat i Generalitat al sistema, i tambe, d’un increment dels ingressos per la venda de bitllets gràcies al nou sistema TMobilitat que es suposa que ha d’incrementar els usuaris del transport públic.
    El debat està ara en la política de preus del sistema i en la política de fidelització d’usuaris. Aquí és on les autoritats locals i la ciutadania haurem d’estar molt atents per defensar un preu just pels usuaris de Molins de Rei que promogui l’ús del transport públic i garanteixi l’equilibri del conjunt del sistema de transport metropolità.

    • dclosa

      Estaría bé que abans de omplir-nos la boca amb prediccions futurístiques i ocurencies diverses, a nivell local, és gestionés la política de preus del sistema i la política de fidelització d’usuaris del Molins -bus , de tant baix nombre d’usuaris. Aquí és on les les autoritats locals i la ciutadania haurem d’estar molt atents per defensar un preu just pels usuaris del Molins-bus, i de possar a gerents i animadors municipals, per comptes de polítics a dit, que promogui l’ús del transport públic i garanteixi l’equilibri del conjunt del sistema de transport local i redueixi les aportacions directes que hi fem any darere any del pressupost municipal.