Jordi Juárez: Liquidació del pressupost 2013, llums i ombres

jordi juarez webEl passat dia 27 de març, el govern va donar compte en el Ple de l’Ajuntament de la liquidació del pressupost del 2013, cosa que ja havia fet amb anterioritat amb comunicat i roda de premsa. Aprofito el moment per fer diferents aclariments i posar llum en tot allò que el govern municipal no diu públicament als mitjans, però que els números sí expliquen.

La liquidació del pressupost del 2013 s’ha tancat amb un saldo positiu de 977.110 €, un endeutament financer de 19.755.000 €, amb una ràtio d’endeutament financer del 75,2%, una inversió executada de només 2.139.000 € i una inversió amb partides finançades i assignades però NO executades de 3.706.000 €.

Aquestes, en resum, són les fredes xifres, això, és totalment matemàtic i objectiu. El que és subjectiu, és el triomfalisme i autocomplaença del govern sociovergent en la presentació d’aquesta liquidació, on expliquen que és un èxit, un model de bona gestió, i que ho fan molt però que molt bé. Ara bé, no expliquen tota la veritat dels números i només posen llum en allò que els convé i deixen en la penombra allò que no interessa explicar i que els molinencs haurien de conèixer. Doncs, donem-li llum a tot allò que no s’ha explicat:

Per què la liquidació del pressupost ha aconseguit un resultat positiu de 977.110 €? És fruit d’una meravellosa gestió? El govern té el remeï que els grans estadistes i economistes no troben? Doncs NO, el gran secret d’aquest resultat positiu que els ha caigut del cel i ha salvat els números del govern sociovergent ha estat l’impost de Plusvàlua que s’ha liquidat molt per sobre del que havia previst el govern, concretament 706.000 € més del que havien pressupostat, una quantitat que representa el 72,3% del superàvit obtingut. Aquesta excel·lent dada, per molt que no s’expliqui per part del govern sociovergent, no té res a veure amb la bona gestió, sinó que es produeix per fets circumstancials i externs al govern com les operacions immobiliàries i determinades herències. En canvi, moltes altres expectatives d’ingressos que si tenen una relació més estreta amb la gestió del govern han quedat molt per sota del previst, és el cas de la taxa de Llars d’Infants, la del Mercat, la de llicència d’obertura d’establiments, la d’ocupació de la via pública i la de subsòl.

Pel que fa a l’endeutament de l’ajuntament de Molins de Rei, ens han explicat que gràcies a la seva bona gestió, han aconseguit reduir-lo. El que no expliquen és que s’han vist obligats a reduir-lo tant sí com no per les restriccions derivades del Pla Financer de l’Ajuntament i el nivell d’endeutament que havien assolit. Si ens fixem en el nombre absolut, continua en MÀXIMS HISTÒRICS, gairebé 20.000.000 d’euros, fet que el situa molt per sobre de l’endeutament del 2011, 2010, 2009… i que a més no permet a l’Ajuntament realitzar noves operacions per finançar inversions molt necessàries per la vila.

D’altra banda, un punt que resulta per a mi, certament polèmic són els 3.700.000 € pressupostats en el 2013, amb finançament existent i que finalment no s’han utilitzat. Aquests diners, i segons el que regula les “Bases d’execució del pressupost” passen automàticament a l’exercici del 2014 i poden canviar de partides i anar destinats al que l’alcalde decideixi sense passar per una participació prèvia ni cap mena d’acord ni discussió ni tan sols del Ple de l’Ajuntament. És a dir, que el que s’aprova en els pressupostos del 2013 i no s’arriba a executar, l’any següent passen a ser uns diners que l’alcalde pot decidir a plaer a on van a parar. Aquest fet atempta al model de participació, implicació i fiscalització que la ciutadania i l’oposició haurien de tenir dels diners públics i les decisions de vila que tant ens afecten a tots plegats.

I per acabar, un últim apunt, aquest 2013 ha estat el primer exercici en què la gestió i la recaptació dels tributs municipals estaven plenament externalitzats que anaven a càrrec de l’ORGT i la Diputació de Barcelona. Si ens fixem en les dades de la liquidació de l’IBI es pot observar que s’ha perdut capacitat de recaptació en gairebé 2 punts percentuals respecte a el 2011, passant del 94,01% al 92,15%, el que significa una disminució de la capacitat de recaptar uns ingressos que d’altra banda li pertoquen a les arques de l’ajuntament. Això requereix una anàlisi a fons del funcionament d’aquesta delegació de competències impulsada pel govern.

En resum, no és or tot el que lluu i no ens podem quedar, només amb el triomfalisme oficial de les rodes de premsa i comunicats del govern sociovergent, perquè si rasquem i investiguem, ens adonem que les xifres i la gestió no són tan bones com ens volen fer creure.

Recomanacions personalitzades