El masculí de bàsquet fa suar al líder tot i les baixes

CE Molins de Rei 56-59 CB Esparreguera. Un Molins molt lluitador posa contra les cordes al líder de Primera Catalana. Només la falta d’encert al final i els problemes en atac del principi del matx priven als de Juan Couto d’una victòria de mèrit.

El capità Miquel Sànchez fa una cistella a la primera part // Jose Polo

El capità Miquel Sànchez fa una cistella a la primera part // Jose Polo

El masculí de bàsquet del Club Esportiu Molins de Rei rebia al líder de Primera Catalana, l’Esparreguera, ple de baixes d’importància. Els de Juan Couto van recórrer a diversos jugadors que habitualment juguen amb el sènior “B” i, tots ells, van complir amb escreix. No se li podia demanar res més a un equip com el Molins en un partit com el de diumenge. Això sí, s’ha d’aconseguir, com a mínim, una victòria en els tres partits que queden per aconseguir la permanència sense necessitat de jugar playout. Els deures queden per després de les vacances de Setmana Santa.

El líder va sortir al Poliesportiu Municipal marcant-se un parcial d’1 a 8. L’Esparreguera, que ja va caure contra el Molins a la primera volta, no volia sorpreses i per això es va notar una concentració extra en tots els seus jugadors. S’aprofitaven, a més, d’alguns desajustos defensius i del poc encert -factor preocupant- de l’equip en els tirs lliures. Amb tot, es va arribar al final del primer període per 13 a 18.

Couto va sortir a per totes en el segon període. Defensa individual i pressió a tota la pista. Els joves jugadors molinencs van donar-li velocitat al joc. La intenció era ofegar al rival i l’Esparreguera no podia ni respirar. El Molins va reaccionar per equilibrar el matx i l’entrenador rival va haver de demanar temps mort per intentar canviar la dinàmica. Els visitants van moure la banqueta i, amb mil recursos disponibles, van tornar a tenir el control. Amb un 23 a 32 es va arribar al descans. S’havia demostrat, però, que el Molins podia plantar cara.

El CE Molins de Rei durant un temps mort // Jose Polo

El CE Molins de Rei durant un temps mort // Jose Polo

El Molins va sortir al tercer quart amb la mateixa bona actitud i extrema intensitat defensiva. Canviava, però, el seu encert en el llançament. Els percentatges es van disparar i el resultat va ser que primer van empatar el partit i després es van posar per davant. El més difícil, controlar al líder, ja estava fet. El matx es va convertir en un estira i arronsa entre els dos equips on l’Esparraguera no es estava gens còmode. Els molinencs, excitats per poder guanyar al primer, eren conscients que tenien capacitat suficient per fer-ho.

Es va arribar a l’últim període 40 a 43 a favor de l’Esparraguera. El factor pista va aparèixer i el Poliesportiu Municipal va ser una olla a pressió. Van sorgir els nervis en els dos equips i, certament, els visitants, més experimentats, els van gestionar millor. La parella arbitral tampoc va estar del tot encertada, posant un llistó diferent per els dos equips en les faltes tècniques, castigant en excés als molinencs. Rubén Calvo empatava el partit amb un triple a falta de poc més d’un minut. Una gran jugada individual visitant va tornar a posar-los per davant i després va fallar un Molins que ja no tornaria a tenir la paella pel mànec. Guanyaria, finalment, l’Esparraguera de només tres punts: 56 a 59. Queia el Molins en un partit de detalls.

El CE Molins de Rei va fer suar de valent a un líder que és un senyor equip, tant individual com col·lectivament. La Setmana Santa vindrà molt bé per recuperar jugadors lesionats. Al tornar l’equip hauria de sumar, com a mínim, una victòria dels tres partits que queden per segellar la permanència sense necessitat de promocionar. Anar a les fases no seria un fracàs, però havent estat allunyat d’aquestes posicions durant tota la temporada podria ser un cop dur per l’equip. En tot cas, amb partits com el de diumenge queda clar que el Molins és equip de Primera Catalana.

Juan Couto: “Si podem plantar-li cara així al líder no hem de tenir problemes”