El masculí d’handbol dóna un cop d’autoritat derrotant al tercer

CE Molins de Rei 23-22 CH Llagostera. Els molinencs protagonitzen la sorpresa de la jornada al guanyar al tercer classificat en un partit vibrant. Manel Artés al final del matx i Gerard Papiol a la primera part són vitals per aconseguir els dos punts. 

El CE Molins de Rei fent el crit de guerra inicial // Jose Polo

El CE Molins de Rei fent el crit de guerra inicial // Jose Polo

El masculí d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei rebia al Club Handbol Llagostera, l’equip de la població miracle del futbol català. Amb poc més de 8.000 habitants, lideren el grup tercer de 2a B. El binomi format per la presidenta, Isabel Tarragó, i el seu marit i director tècnic, Oriol Alsina, ha portat l’entitat dedicada a l’esport rei de les categories més humils al professionalisme en molts pocs anys. El panorama, però, és molt diferent a l’handbol, on tenen l’equip deambulant a Primera Catalana. Això sí, estan fent una gran temporada i són tercers. Eren els favorits en el duel contra un CE Molins de Rei que arribava després de vèncer al Sant Fost fora de casa i amb la moral molt alta. De fet, l’entrenador, Pere Arbona, ja avisava a la prèvia de Viu Molins de Rei que “no apostaria per la victòria visitant”. Si algú ho va fer va perdre els seus diners.

Arbona tenia raó, si el Llagostera volia guanyar al Poli hauria de suar. El CE Molins de Rei va començar amb un parcial de 3 a 0 que va obligar a l’entrenador rival a demanar temps mort.  Els molinencs apretaven molt en defensa gràcies a la rapidesa i agilitat dels seus jugadors i, els visitants, no es trobaven gens còmodes a la pista. Els locals van dominar els compassos inicials del partit.

El Molins transforma uns set metres a la primera part // Jose Polo

El Molins transforma uns set metres a la primera part // Jose Polo

La victòria fora de casa de la setmana passada i aquesta contra el tercer poden marcar un punt d’inflexió en la temporada del CE Molins de Rei

La lògica es va imposar i el Llagostera va equilibrar les forces a mitjans del primer temps.  Un cop aconseguit l’empat cap dels dos equips no es podia escapar al marcador. Gerard Papiol, porter titular per la marea verda, va fer més d’una aturada de mèrit. Segurament, si no fos per la seva actuació, el Llagostera s’hauria escapat en aquest tram de partit. El Molins intentava sortir a la contra però patia davant les fixacions dels visitants, que foradaven la defensa local pel centre. Es va arribar a la mitja part amb empat a 12.

Els molinencs van sortir en tromba a la segona part. Des del principi els llagosterencs feien gest de no acabar de sortir-li les coses bé. No es trobaven a la pista. Va tenir més varietat en atac el Molins. L’equip era capaç de trencar a la contra com és habitual però també feia gols des de la llarga distància i des dels extrems. Van aconseguir la màxima avantatge, 20 a 16, al minut 16 de la segona. Va haver-hi relleu a la porteria on va entrar Mateo Navarro, jugador del sènior “B” que havia militat al Granollers d’ASOBAL. Sí, tot i que pugui semblar estrany, el segon equip del Molins és una jubilació tranquil·la per alguns jugadors importants de l’handbol català. No obstant, la porteria va estar millor defensada a la primera part.

Manel Artés fent una passada a Pol Ibañez als minuts finals // Jose Polo

Manel Artés fent una passada a Pol Ibañez als minuts finals // Jose Polo

De cop i volta el Molins es va desconnectar en un tram de partit que després recordaria. En cosa de 5 minuts va perdre els 4 gols de marge i el Llagostera va passar a tenir el control. Curiosament, la recepta visitant va ser el contraatac, l’arma molinenca per excel·lència. S’arribava als últims cinc minuts amb un 24 a 24 i es palpava la tensió al Poliesportiu Municipal. No s’escoltava ni una respiració a la graderia, només el timbals de la mà dels jugadors de les categories inferiors. Qualsevol gol o jugada important feia que s’escoltessin sospirs. La victòria era possible però s’havia de patir. 

En aquest context, el molinenc Manel Artés es va fer gran.  Dos gols del 22 van donar-li el partit al CE Molins de Rei. Atlètic i ràpid, Artés es va posar l’equip a l’esquena per brindar 2 punts d’or que signifiquen tot un cop d’autoritat. El Llagostera va lluitar fins al final i es va posar a només 1 gol a l’últim minut gràcies a una contra que Bernat Anducas va tocar però no va poder aturar.

Una gran defensa va acabar amb el patiment. Els dos punts es quedaven a casa. La victòria fora de casa de la setmana passada i aquesta contra el tercer poden marcar un punt d’inflexió en la temporada del CE Molins de Rei.