Asier Baiona: Prohoms molinencs

asier foto 4Un any més, i ja en són 163, el febrer avança i deixem enrere la Fira de la Candelera. Com no pot ser d’una altra manera, la festa sempre comença amb un pregó que dóna el tret d’eixida, però enguany almenys, m’ha sobtat el pregoner. I no perquè el senyor mossèn Xavier Aymerich no siga una bona persona, un molinenc respectable o tingue alguna cosa en contra d’ell, sinó per la institució que reprensenta i sobretot, pel responsable que des de l’ajuntament l’ha triat com a pregoner.

Abans que ningú em titlle de rojo-separatista, ateu i anticlerical (recordant també el 75è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Molins de Llobregat), vos confessaré que amb els dos primers adjectius teniu raó. Ateu també, amb el temps, però mai anticlerical. Crec fermament en la laïcitat dels estats i societats, que cadascú pot creure en el que vulga o simplement no creure, però d’una manera privada que és com entenc les associacions religioses. Jo mateix provinc d’una família carlina amb fortes creences religioses i vaig col·laborar durant la meua adolescència amb la JOC (Joves Obrers Cristians), es pot dir que tinc tots els “carnets” possibles (baptisme, comunió i confirmació).

No discutiré sobre si tal o qual rector és més progressista o més conservador, si l’església catalana és diferent de l’espanyola, de les suposades tasques socials de l’església catòlica o si voleu, de la teoria de l’alliberament i el seu paper als moviments revolucionaris marxistes de Llatinoamèrica. Hem de recordar, tot i els matisos, quin tipus d’institució reaccionària i retrògrada és l’església catòlica, que durant més de 2.000 anys, no només s’ha allunyat de la paraula de Jesús, sinó que ha planificat, dirigit i executat genocidis per tot el món, assassinats massius i evangelitzacions forçoses.

Recordem que, en ple segle XXI, han pressionat al govern espanyol com a lobby reaccionari, per reduir a la mínima expressió el dret de les dones al seu propi cos, a decidir la seua planificació familiar, a avortar si volen i també, en la mateixa línia, continua tractant a les persones amb diferent orientació o identitat sexual (gai, lèsbic, transsexual i bisexual) com a individus malalts, intentant revocar el seu dret al matrimoni o a l’adopció.

Aquesta mateixa església catòlica que ens diu a través de la Conferència Episcopal Espanyola que la unitat nacional de l’estat espanyol és sagrada (i segur que també eixia a l’antic testament…) i que els aturats resen a Déu per alleugerir la seua ànima. Segons la ministra de treball espanyola, també hi ha l’opció de resar-li a la verge del Rocío per eixir de la crisi o més recentment el mateix ministre d’interior ens informava que Santa Teresa “intercedeix” davant la crisi econòmica i nacional que pateix l’estat espanyol. Si tenen intenció de donar un cop d’estat d’estil aiatol·là i saltar-se l’aconfessionalitat de l’estat per convertir-nos en un estat confessional, que vagen avisant, alguns ens pensàrem d’estripar els carnets mitjançant apostasia per les represàlies que puguem patir.

El mateix alcalde Joan Ramon Casals jugant el paper de cacic de poble enlloc d’allò que el seu càrrec representa, on hauria de buscar el consens, ho justificava dient que era una manera d’agrair “els serveis prestats” per part de l’església. 75 anys després i pareix que no ha canviat res. “Todo atado y bien atado”.

Llegia també al Viu Molins del passat 16/12/14, que l’Ajuntament “invertia” 2.000 € per millorar les votacions mitjançant web, malgrat que des de l’emissora s’assegurava que no era un sistema 100% fiable. L’alcalde de Molins de Rei confessava que el cost aproximat era de 6.000 € sense especificar si estaven inclosos els 2.000 € de la pàgina web de les votacions o altres conceptes.

Sense desmerèixer la bona feina que fan els treballadors de Ràdio Molins de Rei, amb qui col·labore setmanalment, en la meua opinió un mitjà de difusió útil i proper per a la vila, i més enllà de voler jutjar els homenatjats, per mi molinencs respectables i mereixedors d’aquest premi, volem posar èmfasi, un altre cop, en la nul·la participació ciutadana per triar els seus propis candidats i sobretot, l’alt cost de l’esdeveniment. Després el govern municipal ens diu que no hi han diners, que s’ha de retallar ací o allà, però per eixir a la foto i penjar-se medalles, sempre n’hi han.

De vegades pense que haguera sigut més barat contractar algú per anar casa per casa a proposar i votar candidats com a molinencs de l’any. Bromes a banda, opine que de ben segur hi ha una manera molt més econòmica, directa i participativa per poder celebrar aquests premis.

No és la meua intenció tampoc negar cap recurs humà, econòmic o publicitari cap a Ràdio Molins de Rei, però si qüestionar aquesta mena d’actes on l’alcalde de torn i el seu equip de govern es fan autobombo aprofitant-se de la il·lusió dels participants i homenatjats.

Asier Baiona, militant de la CUP Molins de Rei

Recomanacions personalitzades