Suor i estratègia entre badalls per sumar els primers tres punts de l’any

Molins de Rei CF 1-0 Martorell CF. Un únic gol del capità Andreu Margarit a la sortida d’un còrner picat per Capella dóna una valuosa victòria als molinencs en un partit que no passarà a la història.

Carles Capella va ser un dels homes més sacrificats ne la victòria molinenca // Adrià Casaín

Carles Capella va ser un dels homes més sacrificats en la victòria molinenca // Adrià Casaín

Tarda tediosa al Municipal Josep Raich on van passar realment molt poques coses. La millor noticia possible és el resultat i la nova demostració de la capacitat de l’equip de mantenir un marcador tan ajustat durant quasi tot el partit sense la necessitat de fer un gran joc.

Joan Garcia va tornar a confiar amb Ferran de Palol a la porteria, igual que la setmana passada, i el guardameta molinenc va deixar la porteria a zero després de set jornades consecutives on l’equip encaixava algun gol tard o d’hora. I és que la defensa va ser la línia del camp que més i millor va rendir tot el partit. Una línia de quatre homes formada per Marc Méndez acomodat com a lateral dret titular, Manolo Unzueta i Andreu Margarit com a parella de centrals i Nélson Nicola, com ens té acostumats, per la banda esquerra. Margarit va ser el millor jugador del partit -deixant de banda que el seu gol va donar els tres punts- amb una actuació defensiva exemplar.

L’habitual parella de Joans al mig del camp amb Torelló i Gosa no va tenir un dels seus millors partits. El joc al centre estava descontrolat i fruit d’això cap dels dos equips va arribar a ser el dominador clar del partit. Arribaven tímides ocasions d’atac per banda però semblaven lluny de desfer les taules inicials.

Al minut 25 de joc va arribar la jugada que va determinar el partit. Carles Capella va picar un córner i Margarit va rematar de cap amb potència donant un lleuger però definitiu avantatge als molinencs (1-0). L’únic gol que va animar una mica a una graderia, més buida del que és habitual, que observava el partit entre badalls.

LA DADA: El Molins de Rei CF no mantenia la porteria a zero des de feia 7 jornades. Gran mèrit del porter de Palol i de la defensa, tant la primera com la segona part

La segona part es va consumir amb lentitud. El central Manolo Unzueta va haver de ser substituït per unes molèsties que no el van deixar seguir i en el seu lloc va entrar Oleguer Pujol. Abans del minut 75 Joan Garcia ja havia fet tots els canvis que volia fer. “Chufo” que s’havia quedat de nou a la banqueta va entrar per Prats i Sánchez va fer el mateix en el lloc de Nélson Nicola. També va entrar Francisco Alcaide uns minuts a la posició de Gosa.

Joan Torelló i Joan Gosa abaixen la mirada fatigats en un moment del partit // Adrià Casaín

Joan Torelló i Joan Gosa abaixen la mirada fatigats en un moment del partit // Adrià Casaín

És necessari destacar una actuació individual important en el partit. Es tracta de la figura de Capella, qui jugant de mitja punta va treballar, sobretot sense pilota, pressionant amunt i avall i forçant al rival a regalar la possessió en la sortida de pilota. Als minuts finals els molinencs van acabar patint, com sembla que estan abonats aquesta temporada. Chufo va fallar una bona oportunitat de sentenciar amb una vaselina desviada i de Palol encara va tenir temps de salvar l’equip un cop més.

Al sonar el xiulet final tothom estava content. Els jugadors del Molins guanyen per primera vegada aquest any 2014 que han començat tan irregularment. L’afició molinenca podia marxar tranquil·la perquè havien sumat els tres punts i perquè ja s’havia acabat un dels partits més avorrits, en quan a joc i a tensió en general, de la temporada.