Amb la mel als llavis

CE Molins de Rei 54-61 UE Sant Cugat. Les de Pere Galimany rebien un rival directe en l’últim partit de la primera volta. Tot i la gran segona part de les molinenques, no hi va haver prou per firmar el que hauria estat una brillant remuntada.

El CE Molins de Rei durant un temps mort // Alena Arregui

El CE Molins de Rei durant un temps mort // Alena Arregui

Aquest diumenge es va dur a terme al Poliesportiu Municipal la presentació oficial de la secció de bàsquet. Per això, la pista estava plena a vessar des dels primers minuts de joc i tant grans com petits van ser testimonis de la lluita i l’entrega de les noies de Pere Galimany. Rebien el Sant Cugat, equip amb el mateix balanç de victòries i derrotes que el Molins, sens dubte una cita que brindaria un gran partit de bàsquet.

Els primers minuts de joc van estar protagonitzats per un Sant Cugat que ho anotava tot. Encara que l’esforç de les molinenques per a parar a les del Vallès era més que evident, algunes imprecisions en defensa donaven facilitats a les visitants, que aviat marcaven una veritable distància al marcador (15-26 a l’acabar el període), sobretot a base de tirs de tres.

El Sant Cugat exigia una defensa molt més tensa que la que es va veure en aquest primer temps. Els següents deu minuts van continuar amb la mateixa dinàmica. Un primer parcial molt pobre del Molins beneficiava al Sant Cugat, que seguia anotant gairebé tot el que provava. Tot i això, les molinenques seguien mostrant bons detalls, que demostraven l’actitud i les ganes de revertir la situació del partit. Però el Sant Cugat es mostrava intractable; superava la quarantena de punts i no donava cap facilitat a l’atac de les molinenques. En aquest sentit, les pèrdues de les de Pere Galimany van ser constants durant bona part del partit. Ambdós equips marxaven al vestidor amb un marcador de 29-42.

El Sant Cugat en una jugada d'atac // Alena Arregui

El Sant Cugat en una jugada d’atac // Alena Arregui

Després del descans, el Molins va saltar a la pista disposat a intentar-ho. Aviat el Sant Cugat va tenir moments d’incertesa que les de Pere Galimany van aprofitar per retallar distàncies. Quan el Molins se situava a -9 el Poliesportiu animava amb més força a les noies. Elles hi començaven a creure, i l’afició també. El tercer període va acabar 43-53 i encara quedava el millor per veure. Els rebots defensius eren per les locals, la seva defensa va tornar a demostrar que és una de les millors de la competició.

Quan el Molins estava a 3 punts d’igualar el partit, el Sant Cugat va fallar dos tirs lliures i tota la grada del Poliesportiu esclatava d’emoció. Just després, la jugada polèmica del partit: Cristina Garcia encistellava un triple que l’àrbitre no va donar per vàlid i en la jugada posterior el Sant Cugat en ficava un altre. Després d’aquesta gerra d’aigua freda i sense temps per la reacció local, es va arribar al final del partit amb un resultat de 54-61.

Amb aquest final trepidant es va tancar la primera volta de la història d’aquest equip a Primera. El balanç és més que positiu, 8 victòries i 7 derrotes. Però encara queda molta lliga, i el conjunt molinenc cada cop té més experiència. De ben segur que ens espera una segona volta igual d’emocionant.