“Sí, joder sí”

CE Molins de Rei 28-18 CH Ascó. El femení d’handbol del CE Molins de Rei supera al líder i recupera la seva millor versió. 

Passa el temps i canvien moltes coses però el crit de guerra sempre és el mateix // Jose Polo

Passa el temps i canvien moltes coses però el crit de guerra sempre és el mateix // Jose Polo

Tothom esperava la tornada de les guerreres després d’una primera volta de competició que ha deixat molts dubtes. Aquest cap de setmana era idoni per demostrar que havien formalitzat el seu regrés. Rebien al líder, l’Ascó, un equip que s’està assegurant una posició al TOP4 des de fa temps.

Les locals van demostrar des de la primera jugada que posarien  a prova al líder. En defensa estaven atentes, enèrgiques i, sempre, preparades per sortir a la contra. Els dos primers gols de l’Ascó van ser de penal. I és que el femení d’handbol del CE Molins de Rei estava agressiu

En tot moment es va poder veure un equip segur de sí mateix davant d’un Ascó que està fent una temporada gairebé perfecte.  L’alçada de les visitants complicava la defensa molinenca però aquestes no es rendien davant la superioritat física rival. En els ulls de les jugadores només es podia veure fam de victòria. No hi havien dubtes. Una galopada de Laia Bermúdez, jugadora clau durant tot el partit, feia aixecar als aficionats de la graderia del Poliesportiu Municipal abans d’acabar la primera part, que va acabar 13 a 9.

El CE Molins de Rei va sortir a per la victòria a la segona. El seu tradicional crit de guerra, “sí, joder sí”, sonava amb més convenciment que mai. L’entrenador visitant demanava buscar espais entre la defensa molinenca però era gairebé impossible. La defensa del Molins deixava sec l’atac del líder.

Les entrenades per Isa Rabassa no van baixar el rendiment en cap moment, mantenint sempre la mateixa intensitat i el resultat va esdevenir golejada. 28 a 18. Deu gols de diferència contra l’Ascó en el millor partit de la temporada fins al moment. L’equip es retrobava a sí mateix i els aficionats ho agraïen. Les guerreres van tornar després d’uns mesos d’absència i només podem acabar dient: “sí, joder sí”.