El femení d’handbol està destinat a patir

CE Molins de Rei 23-24 Handbol Gavà. Les entrenades per Isa Rabassa van començar dominant clarament el matx contra el tercer classificat però es van desfer a la segona part. 

Passa el temps i canvien moltes coses però el crit de guerra sempre és el mateix // Jose Polo

Passa el temps i canvien moltes coses al femení d’handbol del CE Molins de Rei però el crit de guerra sempre és el mateix // Jose Polo

El femení d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei arribava quart per la cua -situació anormal i difícil d’assimilar tant per la gent que les segueix com per a elles mateixes-, al duel contra el Gavà, tercer classificat de Lliga Catalana. Va ser un partit espectacular per al públic assistent.

Amb el ja tradicional crit de guerra “sí, joder, sí“, les molinenques sortien a la pista aconseguint un primer parcial de 4 a 0 que va obligar a demanar temps mort a l’entrenador rival. Les locals presentaven una estratègia de 5-1 en defensa que va resultar estratègic i eficaç. En canvi, el Gavà apostava per un sistema defensiu de 6-0 que oferia menys risc i pitjors resultats en un primer moment.

Les molinenques es van mostrar còmodes davant un tercer classificat que no va demostrar durant els primers minuts ser a la part alta de la classificació. Un 9 a 0 al minut 12 donava a entendre, que si res canviava, el CE Molins de Rei es menjaria al Gavà. Però en l’esport tot és possible i res està assegurat.

El Gavà, de mica en mica, es va assentar a la pista amb més seguretat i aconseguint el que més pot descontrolar a l’equip rival, reduir la diferència de gols. Això, sumat a la lesió de Laia Bermúdez, el polèmic arbitratge durant tot el partit i la expulsió al final del primer període de l’entrenadora del CE Molins de Rei, Isa Rabassa, per protestar a un dels àrbitres, van acabar de desconcentrar a les guerreres, que ja van baixar el nivell al final de la primera part. Finalitzava la primera part amb un desconcertant 13 a 10.

La incansable Inés Solana ho intenta des de l'extrem // Jose Polo

La incansable Inés Solana ho intenta des de l’extrem // Jose Polo

A la segona part es va complicar tot. Rabassa va pujar a la graderia i des de allà va intentar dirigir el conjunt verd però faltava serenitat i tranquil·litat. Està nerviós el CE Molins aquesta temporada i, sense poder demostrar l’handbol que porten dins, la situació acaba passant factura cada partit. No va ser un matx fàcil per a ningú. Ni per les mateixes jugadores, ni per les que patien des de la banqueta, ni per la pròpia entrenadora. Tampoc per l’afició, obligada a seguir animant tot i que la situació de l’equip no és la mateixa que altres anys.

L'entrandora del Molins, Isa Rabassa, en el moment de ser expulsada // Jose Polo

L’entrenadora del Molins, Isa Rabassa, en el moment de ser expulsada // Jose Polo

L’Handbol Gavà es va aprofitar de la situació de les locals i va aconseguir fer-se amb el control del matx. Es respirava tensió. No era el CE Molins de Rei de l’inici però aguantaven, patint, resistint defensivament amb molt esforç. Al minut 17 de la segona, moment en el qual es va produir l’empat (18 a 18), és quan va començar la crònica d’una mort anunciada. El Gavà es va venir a dalt mentre l’angoixa s’apoderava del joc local. Rabassa demanava cap a les seves jugadores però el Gavà aconseguia posar-se  per davant, per primer cop, al minut  26 (21 a 22).

Les guerreres empataven, novament, però el Gavà tornava a desempatar. Un penal, dels molts xiulats a favor de les visitants, en l’últim minut marcava el final d’un partit inexplicable per a les guerreres. Un ajustat 23 a 24 en que podia haver estat una victòria pel CE Molins de Rei i que finalment deixa a les d’Isa Rabassa, novament, sense puntuar. Cal fer un reset, un canvi de xip, assimilar la nova situació i tornar a gaudir jugant.