Una gran segona part contra el Terrassa mostra el camí cap a la permanència

CE Molins de Rei 22-20 Handbol Terrassa. El masculí d’handbol culmina una gran remuntada contra un dels equips capdavanters de la competició. Els de Pere Arbona fan una demostració de la seva capacitat. 

El CE Molins de Rei va celebrar la victòria amb ràbia // Jose Polo

El CE Molins de Rei va celebrar la victòria amb ràbia // Jose Polo

No passava per un bon moment el masculí d’handbol del Club Esportiu Molins de Rei, després de sumar només un punt en 7 jornades i perdre oportunitats clares de sumar punts a Primera Catalana. Possiblement, les opcions dels molinencs de salvar la categoria passen per fer-se forts a casa, sobretot contra equips amb un potencial similar.

No era el cas del Terrassa, un equip teòricament superior, d’una lliga diferent a la que juguen els entrenats per Pere Arbona. Així ho van demostrar els egarencs al principi del partit, aconseguint un primer parcial de 0 a 3. L’equip visitant va demostrar el joc que l’ha portat a ser tercer a la classificació, aconseguint un alt nivell defensiu i matant al Molins amb sortides ràpides al contracop.

Tot i que li costava horrors trenar jugades perilloses en atac, el Molins no li girava la cara el partit, amb més coratge que recursos. Si els extrems no trobaven espais i es tapaven bé les combinacions ràpides pel centre, no hi havia manera de travessar la defensa visitant. No hi havia contraatacs, els molinencs no podien còrrer, cosa que castigava molt el seu joc habitual. Tampoc hi havia el recurs del llançament exterior però això no és cap sorpresa. La situació era de més mèrit del Terrassa que demèrit del Molins i l’equip visitant va marxar a la mitja part amb una avantatge de 4 (9 a 13).

Els molinencs van fer una gran segona part // Jose Polo

Els molinencs van fer una gran segona part // Jose Polo

Podia haver tancat el partit el Terrassa però no ho va fer i, al tornar del descans, les coses van canviar. El CE Molins de Rei es va transformar. La defensa va estar molt més segura que en la primera part i per aquí es va començar a girar la truita. Pere Arbona intercalava defenses individuals amb avançades i això va despistar molt a un Terrassa que veia com un partit que intuïa fàcil es començava a complicar. En un tres i no res, i sorprenent a molts, el Molins va empatar a 15. Els visitants ja tenien clar que si volien sumar els dos punts haurien de suar.

Manel Artés i Pol Ibáñez són dos jugadors importants en atac // Jose Polo

Manel Artés i Pol Ibáñez són dos jugadors importants en atac // Jose Polo

Va haver un altre factor que va afavorir al Molins en la seva sorprenent victòria i que no li treu res de mèrit. El Terrassa es va posar molt nerviós. Tremolaven sobre la pista. No es van saber adaptar al fet de patir contra un rival de la part baixa de la classificació i ho van pagar per alegria dels molinencs. Els locals portaven la inèrcia completament contraposada. Cada cop més forts en defensa i amb més confiança en atac. Es va tornar a veure un equip alegre sobre la pista, que gaudia jugant i feia gaudir al nombrós públic que gairebé omplia el Poliesportiu Municipal.

A falta de dos minuts el CE Molins guanyava de tres i tocava la gesta amb la punta dels dits. Moments d’eufòria al pavelló on es podien escoltar timbals i crits d’ànim. Van tenir el cap fred per emportar-se dos punts potser inesperats però que deixen el millor regust de boca possible.

Una remuntada en un partit marcat com a complicat en el calendari. La victòria per 22 a 20 mostra el camí a seguir a partir d’ara. Amb el nivell que van mostrar els molinencs a la segona part serà complicat que no donin més d’una sorpresa.