Radiografia del Molins de Rei CF, nou líder de Tercera Catalana

Després de les primeres vuit jornades de lliga el Molins de Rei CF és líder. Viu Molins de Rei analitza totes les seves línies del camp i els canvis tècnics i tàctics que estan donant bons resultats a l’equip.

El nou esquema tàctic: 4-2-3-1

El nou esquema tàctic del Molins de Rei CF: 4-2-3-1

No descobrirem res dient que la temporada és molt llarga i dura però el gran inici de campionat dels molinencs val per detenir-se una estona i comentar quins són els canvis, tècnics i tàctics, d’aquest equip que regna la taula del grup vuitè de Tercera Catalana.

Seguretat a la porteria

Pocs són els canvis aparents respecte la temporada passada, els dos porters, Ferran de Palol i Albert Garcia, són els mateixos i tenen unes característiques similars: segurs sota els pals, ràpids en els reflexes i amb llançaments de porta molt potents.

Amb 13 gols és l’equip que n’ha encaixat més entre els sis primers classificats, tot i que gràcies al gran nombre de gols que es marquen el saldo golejador queda més que compensat. De totes maneres, els gols en contra, són un aspecte a millorar. 

Més compenetració en defensa

Amb la mateixa base que les temporades anteriors, en aquesta es nota que la compenetració entre els jugadors és més alta. La clara millora en la sortida de pilota és un fet determinant en l’elaboració del joc. Jordi Sànchez està assentat al lateral dret titular, mentre l’esquerre es debat entre Nélson Nicola, Christian Agudo i “Chivu”, aquest últim lesionat darrerament. En l’eix central, Manel Real ha reforçat, amb grans resultats, la dupla que formen Oleguer i Andreu Margarit.

Equilibri en el centre

Segurament sigui la línia que més ha variat aquesta temporada, sobretot en l’aspecte tàctic. Si abans es jugava amb un 4-3-3 de manual, ara veiem un 4-2-3-1 desdibuixat. Al centre del camp hi juguen dos homes molt més posicionals que abans, ja no es tracta de dos interiors de toc que fan jugar a l’equip, la funció dels migcentres és pressionar i recuperar. Joan Torelló és indiscutible en un d’aquests dos llocs, amb menys arribada que abans però la mateixa llibertat per crear. Al seu costat, vam començar veient al jove Christian Dalmau però últimament sembla que Joan Gosa és el que compta amb la confiança de l’entrenador.

Chufo és un dels joves que lluita per la titularitat en atac // Jose Polo

Chufo és un dels joves que lluita per la titularitat en atac // Jose Polo

Davanters

Si abans vèiem tres homes atacants, un en punta i dos extrems, l’esquema actual té alguns matisos. Carles Capella actua normalment de mitjapunta, una posició que abans no hi era, i l’estem veient menys golejador (suma 3 gols en 8 partits) però s’està reivindicant en la faceta d’assistent. Francisco Alcaide, David Martínez o Fernando estan comptant amb minuts en aquesta posició aprofitant que Capella pot caure amb facilitat a una banda.

Eric Criado i “Chufo” són els habituals extrems, cada cop més acostumats a aquesta posició. Un destaca per desbordar rivals, l’altre pel nivell associatiu, i ja estan amollats a l’equip. Marc Méndez o Jordi Prats solen ser els substituts a la segona part o inclús titulars en alguns partits.

Al centre de l’atac només hi ha un home, Àlex Agudo. Davanter intel·ligent, juga bé d’esquena i ho sap aprofitar. Té una qualitat innata que si s’explota dóna per molt. Sense ser increïblement veloç es desfà dels defensors amb classe i té molt de gol, per quelcom és el pitxitxi de la lliga i té una mitjana golejadora d’ 1,4 gols per partit.