Victòria patida en el primer partit de lliga del waterpolo

CN Molins de Rei 7-6 UE Horta. Els molinencs gairebé es veuen sorpresos per un nouvingut a la categoria. Els de Sergi Pedrerol van de més a menys en el partit però treuen espurnes de qualitat en els últims minuts per emportar-se els tres punts.

El CN Molins de Rei torna a ser un equip jove // Jose Polo

El CN Molins de Rei torna a ser un equip jove // Jose Polo

El masculí de waterpolo del Club Natació Molins de Rei va començar la nova temporada de la mateixa manera que va acabar la passada: patint. Això sí, el patiment va tenir la recompensa dels tres punts aquesta vegada. La Unió Esportiva Horta, equip nouvingut a la Primera Nacional del waterpolo, es va plantar a la Piscina Municipal amb les idees molt clares. Els entrenats per Suso Cabrera van mossegar en defensa -a vegades trampejant sobre la fina línia del límit del reglament- i van jugar ràpid en atac des del primer moment. El Molins va ser un pèl intermitent, demostrant ser un equip superior en termes generals però massa irregular.

En el primer període, que va acabar amb un 2 a 1, cap dels dos equips es va trobar còmode a l’aigua. Els molinencs van estar encertats en atac i en defensa però van estavellar la pilota al pal en tres ocasions. Nil Marsal, que va començar el matx incisiu des de la llarga distància, es desesperava. José María Garcia, qui després tindria una importància cabdal en el resultat, obria el marcador i posava per davant a Molins. L’Horta, ràpidament, empatava el partit mitjançant Pablo Garrido i deixava clar que no es deixaria guanyar fàcilment. Un gol de la nova incorporació dels molinencs, Edgar Engelats, deixava als locals per davant al final d’aquest temps.

La UE Horta va plantar cara al Molins en tot moment // Jose Polo

La UE Horta va plantar cara al Molins en tot moment // Jose Polo

El millor joc del CN Molins es va veure tot just abans d’arribar a la mitja part, al segon període. Els de Sergi Pedrerol van combinar bé les diferents tipologies d’atac i van ser mortals en les superioritats numèriques. Dues badades en defensa dels visitants van deixar sol a Ricard Prats i el jove molinenc, especialment perillós a prop de la porteria, no va deixar escapar l’ocasió marcant dos gols marca de la casa (4-1).

Anotava Héctor Ballesteros, el millor en atac de l’Horta amb tres gols, per baixar els ànims de la parròquia local però un dels veterans que enguany haurà de tirar del carro, Lluís Casellas, faria el 5 a 2 abans dels breus minuts de descans. Es respirava calma a la Piscina Municipal. L’equip jugava bé i acariciava els tres punts amb la mà.

El Molins va patir fins al final // Jose Polo

El Molins va patir fins al final // Jose Polo

En el tercer període van aparèixer els fantasmes de la temporada passada i aquests no van marxar fins segons abans del final del partit. Va posar-li més agressivitat la UE Horta, equip que donarà molt de parlar sobretot a casa, i que va demostrar que no és cap passarell a Primera. Poc a poc, es van anar fent amb el partit i el CN Molins perdia el control. Es van posar a només un gol reduint l’avantatge molinenca a la mínima expressió (5-4). Albert Rodríguez donava una mica de calma a la graderia molinenca fent el 6 a 4 abans d’iniciar-se l’últim període.

I a partir d’aqui es va patir de valent. Sort que el president del club, Jaume Mas, que acaba de superar uns problemes de salut, no ho va poder veure, perquè segur que el metge no li hagués deixat. Héctor Pérez feia el 6 a 5 i Ballesteros, aprofitant una pena màxima, empatava a 6 a falta de 2:20 per finalitzar el partit.

La situació era coneguda a la Piscina Municipal. La temporada passada es van deixar escapar molts punts d’aquesta manera, per les baixades de tensió en el joc molinenc. Però llavors va apareixer el mateix home que va obrir el marcador, José Maria García, i amb una espectacular vaselina per sobre de Joan Lázaro va espantar tots els fantasmes. Va ser un gol preciós que va valer tres punts (7-6). El dia de la presentació dels equips de l’entitat començava de la manera més dolça possible, amb victòria. Victòria patida, però victòria.