Jordi Romeu: La gran Festa Major dels Gegants

Regidor d'Esquerres per Molins de Rei i exregidor de Cultura

jordi romeuLa celebració del Centenari dels Gegants Vells de Molins de Rei, el Miquel i la Montserrat i del 25é aniversari dels Gegants Nous, el Bernat i la Candelera ha estat l’eix central sobre el que s’ha desenvolupat la nostra Festa Major. Ha estat una Festa Major excepcional amb una celebració extraordinària. Els Gegants, com mai, han estat els principals protagonistes, li han donat un nivell altíssim i han recuperat, en la seva màxima expressió, el sentit lúdic i festiu de la cultura popular i tradicional. La seva Festa ha estat completa amb llibre, exposició, pregó i trobades i cercaviles. En recordo d’altres amb aquesta bateria d’actes, com l’espectacular del 25é aniversari del Camell, però, certament, 100 anys són 100 anys i el conjunt d’esdeveniments protagonitzats per la Colla Gegantera i les tres trobades de gegants (d’arreu de l’estat, la trobada tradicional i la de gegants emblemàtics) han estat fantàstics. Ara penso que val la pena, també, revisar la Festa Major en global, perquè hi ha hagut més coses que la gran festa dels Gegants de Molins de Rei.

El Centenari dels Gegants

Aquesta celebració m’acaba els qualificatius i sempre seran positius. Impecable la feina de la Colla Gegantera en el conjunt d’actes del Centenari i en tot el que això representa: Més de 60 colles i 150 gegants, més de 2.000 geganters en un esmorzar multitudinari i 600 geganters en el dinar de diumenge, són xifres que impressionen i que complementen una exposició fantàstica, un pregó emotiu i de realització perfecte (en un espai que no és el més adequat per obert i sorollós) i unes trobades amb gegants extraordinaris i dificilíssims de veure lluny dels seus municipis (amb una publicació específica que cal tenir). Ha estat una celebració rodona i inoblidable. El reconeixement a la colla gegantera és obligat i merescut. El que ens han donat no té preu. Només ens queda l’agraïment i, a partir d’ara, la memòria i el compromís de tota una vila per donar continuïtat al que han representat aquests 100 anys d’història i a tota la gent que els ha fet possible.

El Calendari de la Festa Major

Distribuir la Festa Major en 10 dies és un model encertat, que he defensat i que comparteixo. Passa el mateix amb la Fira de la Candelera. La pluralitat i la diversitat d’actes disposen de millor encaix, i alguns brillen especialment, com el teatre de Filagarsa, el correfoc infantil i especialment la Cursa, ubicada el diumenge anterior. La Cursa guanya caràcter i dimensió, pot créixer i, el que per mi és molt important, li treu pressió al segon cap de setmana. La decisió de fer el dissabte dia festiu, a banda del malestar creat en el sector del comerç per la mala comunicació que n’ha fet el govern municipal i l’aire d’improvisació i desconcert que s’ha generat, ha obligat, també, a la concentració d’activitats en mig divendres i el cap de setmana. Una decisió discutible perquè l’atapeïment ha estat absolut, sobretot diumenge, en el que moltes activitats es cavalcaven i això comporta dificultats afegides pels promotors dels actes i el públic en general. Però la massiva participació de la gent en tots els actes ha minimitzat aquest fet. L’any vinent, amb Sant Miquel el dilluns, el calendari ajudarà i es podran corregir molts dels desajustaments d’aquesta edició.

La Festa Major popular i al carrer

El conjunt de la nostra Festa Major és de clara vocació popular i es viu, majoritàriament al carrer. Pocs actes, però brillants, es fan en espais tancats, principalment al Foment que ha acollit la novetat de recuperar una representació d’òpera i el concert de Marina Rossell amb Quòdlibet Grup Coral. Dos espectacles potents, de qualitat i amb molt bona resposta de públic. Sense La Gòtica disponible el cap de setmana de Sant Miquel pel fet d’acollir gegants (i novament un àpat, amb els riscos que això comporta pel monument) i un parell de concerts  a La Peni, tota la resta ha estat activitat de carrer. Des de les puntaires, al cercavila amb el jazz de Nova Orleans de la Jumbo Jass Band, des de les havaneres a l’estirada de corda passant pel correcuita i les matines del Camell, el Correfoc de Diables i Bèsties i la Festa dels Miquels la festa és al carrer i, molt especialment, en dos espais centrals: la plaça de la Llibertat i la plaça de l’Església, amb l’excepció del ball recuperat a la pista de la Federació Obrera, un èxit ple de nostàlgia i de retrobament amb un espai que molts molinencs encara recordem com a pista de ball i que veurem com acabem recuperant.

Els espais centrals de la Festa Major

La plaça de la Llibertat acull l’escenari principal (Ball, Empalma’t, Concerts i Havaneres), les “barraques” i la zona del Molí, de difícil qualificació i especial i creixent problemàtica de “botellón”. Fa pocs anys des de sectors conservadors es qüestionava la celebració de les nits d’empalmada i el seu lligam posterior a festes tipus “rave”. Ara tot passa al mateix espai i ha estat evident el difícil encaix de molta gent, especialment jove, en les primeres activitats del matí de diumenge.

La plaça de l’Església acull la jornada castellera, els espectacles més de cultura popular, concerts i diferents àpats, en una programació, que apareix compacta i sota la definició de “Festa Major Popular”. Aquest nom ha generat una mica de polèmica, pel seu caràcter involuntàriament excloent (això és així, quan algú s’autodefineix com a “popular” pot donar a entendre que la resta no ho és). Però el bloc de la festa el trobo encertat, amb espai i continguts propis, recuperant jocs tradicionals, amb un èxit de públic espectacular. Destacar, però, que dins l’organització hi participen formacions polítiques al costat d’altres entitats i això sí que és un element diferencial i a tenir en compte.

El paper de l’Ajuntament

L’actual regidor de Cultura i Alcalde, Joan Ramon Casals (CiU), parla sovint de la força de la gent i de les entitats i el seu paper clau en la Festa Major i del suport que l’Ajuntament  els dóna. I tot això és així i està molt bé. Sempre ho ha estat. Però trobo a faltar el sentit de tot plegat dins d’una determinada manera d’entendre la política cultural. He dit repetides vegades que la política cultural ha desaparegut i sembla que ni se l’espera. Per tant és fàcil deixar en mans de les entitats el gruix de la Festa Major i des de l’Ajuntament ajudar en la logística i en les infraestructures. Però si els Gegants ens omplen el carrer, el pregó i l’exposició central al Regidor de Cultura només li queda contractar l’orquestra i el castell de focs. I en això del castell de focs fallem i no estem a l’alçada.

Només cal recordar que l’any passat, sense el paper rellevant dels Gegants, tot va ser molt més discret. I cada any no tindrem el paper estel·lar dels Gegants ni d’altres entitats prou rellevants de la vila. Afortunadament aquest any, sí. Però la dinàmica cultural és molt més àmplia i creativa i la Festa Major l’hauria de poder recollir i impulsar. Ens cal més risc, idees i agosarament. I això és feina del regidor de Cultura.

Jordi Romeu i Nicolau, regidor d’ExMdR i exregidor de Cultura

  • Formol

    “Aquest nom ha generat una mica de polèmica, pel seu caràcter involuntàriament excloent”

    Això és mentida, la polèmica l’has generada TU, i el caràcter excloent del que parles l’has definit tu prejutjant amb mala folla. Fes-t’ho mirar, de debò, potser a Telecirco et guanyis un sou com a polemista, perquè el que és Molins de Rei, no t’ha fotut ni cas ningú,

    “Destacar, però, que dins l’organització hi participen formacions polítiques al costat d’altres entitats i això sí que és un element diferencial i a tenir en compte.”

    Ho destaques TU i és per a les altres formacions polítiques com la teua, un element a tenir en compte, de fet, denotes que per a tu és una amenaça. La formació política a la que et refereixes no és com tots vosaltres i sempre ha tingut voluntat de treballar amb les entitats sense fer-se la foto. De fet, al llibret de festes s’ha exclòs el nom de la formació política esmentada (tant que parles de coses excloents, aquí tens una). Que la resta de formacions polítiques no tinguin gent, ni ganes, de fer res amb les entitats perquè només estan per fer-se la foto, és una cosa us hauríeu de replantejar.

    • quim

      Restaria be coneixer les subvencions de l’Ajuntament (infraestructura inclosa) per una festa amb barra de bar (solament d’un colectiu per tant no obert a la ciutadania) i a més un altra barra dinns de la Plaça de la Llibertat ( l’altra festa que hi eren altres entitats)

      • carles

        per la teva info, 9 activitats i 4 entitats. la infrastructura, a més també va servir per grallers, esbart, castellers, etc

        content? més ens costen altres coses que podries criticar

        • Teresa

          ¿Cuanto recaudó en las distintas barras de bar autorizadas por el Ecell. Ajuntament en la Festa Major, la infraestructura CUP/MULEI ? , ¿ El cerdo era comestible o quedó demasiado chamuscado para que fuese comestible?

  • Teresa

    Coincido plenamente con el Sr. Romeu en cuanto al exceso de actividades en la FM en plena crisis económica, duplicidades en los horarios, flojera e ineptitud de la Regiduria de Comercio ( Sr. Martí – CIU) , exceso de comidas con cerdo quamado y cenas mal llamadas populares, y exceso del dispendio municipal de 100.000 € ( 166 mill ptas)

    El artículo ha dejado de mencionar lo del homenaje a Miquel Armegol y Salvador Espriu, que en mi opinión, fué una muestra más de miopia de esa clase “engogámica” y rancia, que dícese cultural en Molins de Rei, que sólo sirve a sus intereses personales y colapsa empleos y encargos municipales (vease empleo en la emisora, diseño del programa FM, exempleo de secretaria en RMdR de la jueza, etc,
    etc ), Los personajes, Armengol y Espriu son incomparables y estan años uno del otro.
    El Sr. Armengol supo aprovechar el oportunismo y la flojere política del Sr. Boy (PSC) con un Ayuntamiento con buenos superávits en el boom inmobiliario del Torrent del Hospital para colgarnos a
    los contribuyentes la lapa perpétua de RMdR . Era un personaje amado por unos y temido por otros, especialmente temido por sus “oráculos” matutinos de las 8.00 h contra la clase política a la que tenia
    atemorizada. En cuanto a la inoportuna entrevista del Sr. Espriu, se muestra un personaje viejo, depresivo y enfermo, colapsado por la rumurologia y cansado de favores a sus conciudadanos, que sería mejor destruir la cinta.

    Lo del pregón, a pesar de agunos fallos en el pase de los audios y videos, estuvo bien. Sobraba : 1) La mala imagen de falta de limpieza en las cristaleras del balcón del Ayuntamiento, que estaban “enllardadas” y los focos lo resaltaban. Habrá que mirar debajo de las alfombras del Ayuntamiento y ver como están de suciedad, y quien es el responsable. 2) El ininteligible rollo previo al acto del director de la radio con eso de “capturamolins”, que las gentes de una cierta edad no entendemos todo
    eso de Instagram ni del Facebook, 4) El intervencionismo con la bazofia política de siempre en la arenga vacia, vulgar y cansina del Sr. Paz (PSC) , sólo para crear protagonismo y justificar su sueldo, ¿ Qué tiene que ver la Regiduria de servei a les persones con su intervención en Festa Major? ,
    5) Falta de sillas, que tenian haberse ubicado también en lado 5 Minuts – Ametller.

    Estaría bien que los gigantes no fuesen anónimos, y que llevasen un cartel en la falda o colgado del cuello, con identificación, como mínimo, de la población a que pertenecen, sus nombres , etc. El reparto anárquico del catálogo de los gigantes no fué el adecuado.

    ¿Cuando se inventarán petardos con chispas no destructivas de cristales? , ¿Cuando el seguro Ayuntamiento se hará cago de los desperfectos en los cristales de los comercios? , ¿Cuando los comercios, dejaran de ser manipulados por la Union de comerciantes y se uniran, para denunciar al
    Ayuntamiento por los desperfectos y los costes en tapar con cartones sus escaparates y con falta de visualización para clientes, y por lo tanto perjuicio comercial y disminución de ventas? , ¿Hay algún problema en trasladar todo eso del correfoc en el parque Mariona?

  • Paca Garse

    Aquest senyor encara es creu que és regidor de Cultura i que tot el que no va ell no està ben fet. Viu, no sabeu què publicar per fer mal a CiU… Ai dolentots!

  • anna

    Llegint l’article d’opinió, la veritat no queda massa clar que vol dir; per un costat lloa la Festa Major encapçalada per les Entitats de la Vila i per un altra diu que no hi ha politíca cultural….. la cultura no es del poble ? o be pensa que d’anar dirigida pels politics i en aquest cas del seu partit… M’agradaria conèixer la postura del partit on anava en 2on lloc ja que vostè forma part d’un partit coaligat amb ERC d’aquest article.
    Per un altra costat entenc que fer el prego al carrer i els pregoners siguin entitats de la Vila fa més del poble la seva Festa Major, un exemple que quant el Sr. Romeu era regidor de cultura es feia a persones i dintre del Foment o sigui més “elitista”

    • Teresa

      anna : Sabemos, por lo que nos han contado o por lo que nos han querido contar, que el presupuesto de la Festa Major 2013 fué de 100.000 € (166 millons de ptas) , pero para saber el coste total deberíamos considerar también las donaciones que el Ayuntamiento dá puntualmente a las entidades, y que no hemos visto publicadas ni en la Web del Ayuntamiento, ni en El Llaç, y en las que muchas entidades eso de la FM és su única actividad y oportunidad de dejarse ver para justificar los dineros que reciben. así pues, en plena crisis económica …. ¿ Cual ha sido el coste real de la FM 2013?
      Mientras municipalmente han gobernado los partidos de izquierdas, los pregoneros han sido personas físicas de izquierdas o derechas, con una cierta relevancia, popularidad cultural o prohombres de Molins de Rei , y siempre se han realizado en el exterior. En mi opinión , los actuavles gobernates PSC + CIU no disponen prohombres de talla en sus filas, ni de capacidad de convencimiento a otros, y ante esta deficiéncia, tienen que recurrir a lo impersonal de las entidades, Cueste lo que cueste.

      • quim

        Pel teu coneixement 100.000 € (16 milons de pesetes) un altra tema es donar el prego a una persona fisica o entitat. Quant parlem de persona fisica voste cada any tindria un argument per desprestigiar-lo ja que aixòja ho fa quant parlem d’Entitats. Pel que semble voste la seva afició es posar-si a escriure en pagines d’Internet; per sort moltes altres tenen altes inquietuts.

        • Teresa

          Mi not entenderrrrr nada , Nada de nada