Laura Durán: Una diada de tothom

Membre de l'executiva local d'Iniciativa per Molins de Rei

LauraDuran_webFa dies que volia escriure alguna cosa sobre l’11 de setembre i no em decidia. Aquests dies, però, després de sentir les paraules del President Mas a Catalunya Ràdio i el reguitzell de declaracions de la resta de grups polítics he acabat per fer-ho.

En primer lloc, crec sincerament que l’11 de setembre és del poble i no pas de les formacions polítiques ni de les institucions. Per tant, si el poble som les persones, d’entrada us diré, que em mereix el màxim respecte qualsevol de les opinions que cadascú pugui tenir, només faltaria que jo hagués de jutjar a gent de la meva família, amistats, companys i companyes del meu partit o de la resta de forces. I no penso, que algú hagi de ser més o menys català per aquest motiu. És més, crec que la majoria de gent són del grup dels “silenciosos” i segurament si és així per alguna cosa serà.

El temps m’ha fet adonar que ni per l’11 de setembre ni per moltes coses en aquesta vida o tot és blanc o tot és negre. I, per tant, això de jutjar fa de molt mal dir. Ara bé, no amago ni la meva preocupació ni la meva il·lusió davant de la Diada que s’acosta. Amoïnada perquè amb massa frivolitat he sentit i escoltat –les dues coses- com hi ha qui es creu millor que l’altre pel fet de defensar la independència del nostre país i retreu, per exemple, que no es vagi a la Via Catalana. He sentit també –aquesta és la paraula exacte, sentit- molts retrets enfront de tot aquell o aquella que vol manifestar-se amb la gent del Procés Constituent per la lluita dels drets nacionals i socials tot encerclant la Caixa com a símbol del poder que ens ha portat a la crisi actual i a fer un país cada vegada amb més diferències i menys equitat.

Sóc conscient que el nostre país necessita fer coses diferents i que, sobre tot, necessita decidir allò que vol. Durant un any no hi ha hagut pràcticament cap pas endavant, el govern, capdavanter en publicitar l’anterior manifestació –que sí, va ser un èxit i us ho dic perquè nosaltres hi érem- com encara ho va ser més la multitudinària en contra de la sentència de l’Estatut del TC, per cert.

El soci de coalició, Unió, és el primer en posar-hi pals a les rodes. I què no dir, del company de govern ressorgit com l’au Fènix sota la independència però sense  acabar de ser conseqüent amb allò que també proclamen. La prova és la indignació que militants seus han sentit davant de decisions que no han ajudat ni a la transparència davant episodis de corrupció del partit del President ni a millorar la justícia social.

Aquest és el preu, d’acord. A mi no m’agrada. Aviat no ens quedarà res per a fer estructures d’Estat. I, encara diria més, no sempre facilita sumar qui vol ser l’únic mereixedor de l’etiqueta independentista per haver lluitat amb tot tipus d’estratègies i considerar-se salvador d’una república socialista independent.

No anem molt bé fins aquí pel que fa a donar una imatge de seguretat i unitat i segurament no és el millor davant del govern de Madrid ni vers la resta de l’Estat ni d’Europa. No em vull estendre davant del paper del PSC. Tenen prou feina resolent conflictes interns de tot tipus i prefereixo no gastar ni una línia més.

I Iniciativa? Us ho avanço, segurament podem millorar moltes coses, entre d’altres la comunicació, i també, la nostra claredat en algunes ocasions. Probablement és cert perquè tot i ser el partit més transparent, sense imputacions, amb un discurs propi que no hem mogut ni una coma pel que fa a la defensa activa dels drets socials al costat d’associacions o moviments socials i aplicant recursos o al·legacions quan ha calgut tant aquí com a Madrid, en canvi, no ens resulta senzill arribar a la gent amb un eslògan clar. I, ja ho sabem, ara amb 140 caràcters s’arregla tot. Això si, som aquells a qui se’ns tractava d’exagerats aquest estiu quan fèiem cas de l’informe del Síndic envers la malnutrició infantil i abogàvem des de fa un parell d’anys contra les retallades de les beques menjador, i ara, la pròpia Consellera Rigau ha hagut de fer marxa enrere.

Cert, no hem agafat al complet l’onada de la corrent que sembla que ara toca però es podia haver fet molt més, fins i tot fa ben poc que es negociava i es pactava amb el propi PP. Alerta! Encara hi ha ajuntaments que per escrit o de paraula encara es continua fent així, no massa lluny.

No costa d’entendre, doncs, que el poble necessiti il·lusió. Jo també la tinc. Il·lusió per fer un país millor, un nou Estat d’Europa, un país que puguem fer tots i totes conjuntament. Un país on puguem decidir si volem una Caixa nacionalitzada o no, si atorguem 15 milions a mitjans del grup Godó o a escoles d’elit com ens passa ara o no, un país on tothom tingui dret a una renda mínima garantida per a cobrir les necessitats bàsiques, un país on hi hagi una escola i una sanitat pública de qualitat…

Estic il·lusionada perquè podem canviar coses però volem decidir-les de debò amb plena participació. Per tot això, jo també, i ja fa mesos, tinc “pitral” per formar part de la Via Catalana. M’han agradat les paraules de la Carme Forcadell d’aquests darrers dies dient que la Via és de tothom qui vol guanyar-se el dret a l’autodeterminació, en contraposició d’altres membres amb manifestacions més excloents. És l’hora de sumar de veritat. No podem perdre-hi a ningú pel camí perquè, com bé sabem, el propi camí ja ha de ser la fita.

Tinc companys i companyes de partit que ens trobarem a tocar de les mans, d’altres que aniran a encerclar la Caixa, d’altres que s’ho miraran d’aprop o d’altres que s’ho miraran de lluny; però tots i totes em mereixen el mateix respecte. I, els qui més, els qui no conec i potser no diran res però pensaran molt.

Gràcies a la gent de la vila que hi ha dedicat esforços perquè dimecres sigui un gran dia a casa nostra com a mostra de participació ciutadana. El nostre país s’ho mereix i la gent encara més. I, com diu, la Dolors Camats, això no va de Presidente a President sino de President a Parlament i a la ciutadania. Bona Diada a tothom!

Recomanacions personalitzades