Albert Rodríguez: Propostes per al nou Pati del Palau

Albert-Rodríguez webHavia de passar. Finalment el nostre Ajuntament ha trobat recursos suficients per abordar un problema que ja s’havia enquistat. Una vila que no té el centre endreçat s’ho hauria de fer mirar. A Molins de Rei en això ja anem tard; ni tant sols els “plans Zapatero” que van deixar tot el país urbanitzat van aconseguir deixar-nos el centre acabat.

No obstant, deixeu-me dir que celebro que es facin aquestes obres i que és esperançador que s’abordin amb una certa coincidència en el temps la urbanització del tram del carrer de Baix entre la plaça del Mercat i el carrer Molí i la plaça que sorgirà al pati del Palau. Ambdós són sense cap mena de dubte punts neuràlgics, importantíssims, imprescindibles, punts que poden esdevenir altament cohesionadors de la vila.

Vull manifestar el més absolut respecte pels tècnics que estan desenvolupant el projecte del pati del Palau. Em consta que en aquest projecte intervé un arquitecte molinenc -en Joan Castellví-, ja que treballa en un dels despatxos als quals l’Àrea Metropolitana encarrega projectes. M’hauria agradat molt que s’hagués donat l’oportunitat de participar als despatxos de Molins de Rei. Suposo que a ningú se li escapa que estan passant per un molt mal moment i que tenen capacitat suficient per resoldre eficientment aquest i qualsevol altre projecte.

El dia de l’explicació pública del projecte ja vaig dir que m’agradava i ho mantinc: té una geometria interessant que permet eixamplaments en llocs estratègics que donaran vida a la plaça. D’altra banda, introdueix de forma coherent un tema pendent al centre com és una àmplia zona verda, amb gespa i arbres, tot reproduint les zones enjardinades del Palau i, en definitiva, pren espai als cotxes per donar-lo als vianants. Tot plegat positiu.

També vaig dir que creia que algunes qüestions, al meu entendre, s’haurien de revisar. La més important de totes: el tracte que es dóna al Palau. El projecte col·loca un paviment perimetral aproximadament al nivell actual de la plaça. Aquest paviment farà de base i s’hi sustentaran totes les façanes, a la manera com ho fan les voreres tradicionals. És sabut que el Palau dels Requesens tenia el seu nivell original una mica més avall del que veiem actualment; i allà on ha estat possible parlar-ne, sempre hem manifestat l’interès que tindria recuperar el nivell original. El projecte fa un intent de reconèixer aquest nivell inicial, deprimint tota la part on hi ha gespa entre 40 i 50 centímetres, però no és més que una “clucada d’ull” i entenc que no és suficient.

Un cop executada la plaça, la façana del Palau quedarà escapçada entre 1,5 i 1 metre en funció del punt i si algun dia tenim la sort que es pugui recuperar en el seu esplendor original, la veurem escapçada per baix, mutilada. Probablement les obres interiors de la sala gòtica ja no van tenir prou en compte aquest fet, però en algun moment s’haurà de modificar l’estratègia per finalment aconseguir un millor resultat. No sé si arqueològicament, o fins i tot a efectes pràctics, la recollida d’aigües, la fonamentació i l’estructura, l’acumulació de brutícia, etc. permetrien descobrir la façana fins a la base, però estèticament em sembla inqüestionable.

El Palau va ser un edifici esplendorós, del qual malauradament en conservem poca cosa, però segurament ens sorprendrà el dia que puguem netejar i recuperar-ne la façana. Hi veurem uns grans finestrals a les plantes superiors, i a la planta baixa una porta baixeta en proporció, per no haver recuperat el nivell original. M’he atrevit a il·lustrar aquest fet amb dos petits dibuixos que podrien simular el Palau, amb el nivell original i amb el nivell que tindria ara la plaça segons el projecte. Repeteixo que per a mi el resultat és inqüestionable.

Imatge amb el paviment al nivell previst actualment:

palau requesens actual

Imatge recuperant el nivell inicial:

palau requesens recuperat

També m’agradaria fer esment de la passarel·la que es proposa en diagonal i que connectarà el carrer Rafael Casanova amb les escales del carrer Boters. Geomètricament és absolutament encertada, però el fet de quedar elevada 40-50 centímetres per damunt de la gespa (la qual cosa permetrà seure-hi al llarg del seu recorregut) fa que deixi un espai fragmentat, partit pel mig i amb gestió difícil a causa dels desnivells: per exemple, en dies d’aglomeracions, com ara per la Fira. Espero que ningú vulgui posar-hi jardineres o baranes per evitar caigudes, tot i que és evident que hi ha un problema normatiu que caldrà solucionar.

És important també remarcar la implicació que tenen els dos projectes, el de la plaça i el del carrer de Baix. Recordem que ambdós són al mateix nivell i que el carrer es desenvolupa en plataforma única. Això crearà una gran plataforma a la cruïlla entre el carrer Rubió i Ors i la pròpia plaça, però la impressió general és que els dos projectes s’han fet per separat i s’han coordinat poc. Així, en un tram de 10 metres aproximadament, tindrem fins a cinc paviments diferents: la gespa, pedra, el formigó de la passarel·la, la llamborda fina de la vorera i la llamborda de trànsit rodat. Puc entendre que cada projectista vulgui reflectir en el seu projecte la seva particular visió de l’entorn, però demanaria un esforç per integrar els projectes el màxim possible. També caldria valorar la possibilitat de treure la filada d’arbres que hi ha al llarg del carrer, que fan de separació visual clara i que deixaran de tenir cap funció quan la plaça sigui arbrada. Crec que seria millor integrar el carrer a la plaça i donar-li la màxima dimensió possible, tot reforçant el caràcter de prioritat al vianant.

Probablement el projecte de la plaça encara ha d’evolucionar, ja que la presentació que es va fer va ser més d’un avantprojecte que de projecte definitiu. Segurament es va fer amb la millor de les voluntats, per fer participar a la ciutadania, i de ben segur que es farà un esforç per solucionar els problemes que puguin sorgir i que es recolliran els suggeriments que es puguin fer, però no hauríem de confondre participació amb imposició de criteris que, per molt populars que siguin, poden no ser adequats a un determinat espai o proposta -i ja en tenim algun exemple a Molins de Rei. Que els projectistes valorin totes les propostes i facin el seu projecte: la responsabilitat per a bé i per a mal ha de ser exclusivament d’ells i de l’Ajuntament que l’aprovi.

Recomanacions personalitzades