Josep Ferrer: La Generalitat silencia la veu del territori

josep ferrerEl govern de la Generalitat de Catalunya, el govern de CiU, el govern “dels millors”, com els agrada dir als convergents, ha decidit carregar-se els mitjans de comunicació públics, -televisió, ràdio i agència de notícies-, un dels pilars bàsics de qualsevol Estat independent.

Ha començat eliminant els corresponsals de  comarques, tant de TV3 com de Catalunya Ràdio, professionals, entre els que m’incloc, autònoms, amb plena dedicació, sense horaris i perfectes coneixedors del territori que trepitgen. Silenciant-los, deixa sense veu al territori, i el que és més important es carrega la riquesa lingüística del país.  L’accent de les terres de l’Ebre, de Lleida, de Girona, del Pallars… deixarà de sonar per la ràdio i la televisió nacionals de Catalunya.

Com afectat per aquesta retallada lamento el tracte vexatori i humiliant amb que la direcció de Catalunya Ràdio ens ha acomiadat. Un simple correu electrònic i el “privilegi” de deu dels trenta despatxats de mantenir una reunió amb el Cap d’Informatius ha estat tot. Mentre, hem hagut d’escoltar mentida rera mentida per part del director de Catalunya Ràdio, Fèlix Riera assegurant que el model d’informació territorial que aplicaran ara serà més professional, més eficaç, arribaran a tot arreu, tindran més dedicació i serà més econòmic. Cadascuna d’aquestes paraules és mentida, ni ell mateix se les creu, però és un polític i ja se sap que els polítics…

Ja m’explicaran vostès com es pot ser més eficaç si a partir d’ara 13 periodistes de l’actual plantilla de Catalunya Ràdio, alguns dels quals desconeixen el territori del que han d’informar, han de fer la feina que fins ara feien altres 30 professionals. I a més aquests periodistes contractats treballaran de dilluns a divendres i faran festa els caps de setmana. Vostès ho entenen? Jo no.

L’acomiadament dels corresponsals de TV3 i Catalunya Ràdio és el primer pas per poder aplicar l’ERO (l’Expedient de Regulació d’Ocupació) a les plantilles d’aquests dos mitjans de comunicació. Un ERO que afectarà als més dèbils, als que menys cobren, als periodistes, tècnics i administratius però que no perjudicarà en res als directius i càrrecs intermedis, aquells personatges que cobren una morterada de diners a final de mes per fer no se sap ben bé el què. Tal i com li vaig dir al Cap d’Informatius de Catalunya Ràdio a la reunió privada que vaig mantenir amb ell, si es carreguen als periodistes i tècnics, aquells que aporten i elaboren les notícies, com nodriran l’antena? Quin sentit tindrà disposar d’aquests mitjans de comunicació? I si es queden sense personal, a qui dirigiran els directius, a ells mateixos?

Agraït per la moció de suport                                                                

En el darrer ple de l’Ajuntament de Molins de Rei es va aprovar per unanimitat una moció en contra del comiat dels corresponsals de Catalunya Ràdio i del desmantellament dels mitjans públics. Tots els partits polítics del consistori van tenir paraules d’elogi i reconeixement envers la meva persona i a la tasca que he desenvolupant durant 14 anys i un mes a la Ràdio Nacional de Catalunya. Potser són immerescuts, però sé que en la majoria dels casos van ser molt sincers i sentits.

Agraeixo als quatre partits polítics d’esquerra del consistori (PSC, CUP, IxMdR i ExMdR) el suport rebut ja que de seguit, a nivell particular, es van interessar per mi, i es van posar d’acord per impulsar una moció unitària. També agraeixo el vot d’Emilio Ramos del PP, que va desobeir les ordres de partit ja que el PP ha votat en contra de mocions semblants en d’altres ajuntaments amb la qual cosa demostra que les relacions personals són més importants que les ideologies.

Brindis al sol de CiU?

I també agraeixo el vot favorable a la moció de CiU, el partit que està fent l’escabetxina als mitjans de comunicació públics. No m’agradaria però que aquest vot fos un brindis al sol, un vot per quedar bé davant de l’opinió pública i dels periodistes locals. Si realment estan convençuts del que han votat, si realment s’ho creuen, els demano que facin alguna cosa, que contactin amb els seus, els facin veure que s’han equivocat i els aconsellin que facin marxa enrera en aquesta injusta decisió. I si realment fan alguna acció que ho publicitin i ho expliquin.

Coneixent el tarannà dels polítics i havent treballat al seu costat tants i tants anys, em temo que no faran res de res i tot quedarà amb un vot favorable de cara a la galeria. Tot i així, de nou, gràcies.

I ara què?

El 30 d’abril del 2013 a les 19:40 del vespre vaig fer la meva darrera crònica per Catalunya Ràdio. Des de llavors la meva veu ha deixat de sonar per la Ràdio Nacional de Catalunya. Per sort he trobat aixopluc a la competència, a RAC1, on seguiré exercint de corresponsal del Baix Llobregat i l’Hospitalet. No cal que els digui, que amb els temps que corren em sento molt i molt afortunat per poder seguir en actiu i sobretot per poder seguir exercint una feina vocacional que tant m’apassiona. També els asseguro que des d’ara mateix penso dedicar-me en cos i ànima a la meva nova empresa igual que he fet durant 14 anys i un mes a Catalunya Ràdio, una emissora, que malgrat les decisions que estan prenent els polítics i els actuals dirigents sempre portaré en el cor!