Tancant el cercle

CE Molins de Rei 86-59 Viladecans. Els molinencs fan el millor partit de la segona volta per deixar la salvació a tocar. El Poliesportiu Municipal, ple de gom a gom, es rendeix al joc dels de Juan Couto. 

El CE Molins de Rei va superar al Viladecans en tots els aspectes // Jose Polo

El CE Molins de Rei va superar al Viladecans en tots els aspectes // Jose Polo

Hi ha moments que donen sentit a la feina feta durant els darrers mesos o els darrers anys. Després d’aconseguir l’ascens a Primera Catalana la temporada passada i de fer una gran primera volta, el sènior masculí de bàsquet del Club Espotiu Molins de Rei necessitava una victòria contra el Viladecans per gairebé certificar la seva permanència a la categoria sense necessitat de jugar les promocions de descens. Una salvació que donaria sentit a la tasca feta durant els últims mesos o, fins i tot, anys. Perdre la categoria seria un daltabaix considerable per a una secció vinguda a més esportiva i socialment, que aconsegueix arrossegar a cada cop més gent a les graderies. La salvació seria tancar un cercle virtuós per encarar el futur amb expectatives de creixement.

Conscients de la importància del moment, va sortir el CE Molins de Rei molt concentrat sobre la pista. Intensos en defensa per definició, els entrenats pel gallec Juan Couto van asfixiar l’atac rival, un equip teòricament superior per la seva classificació (cinquens). En atac estaven fins. David de Ugarte (7 punts), cada cop més assentat en el primer equip, es mostrava consistent sobre la pintura i aprofitant bé el seu llançament de mitja distància. Ferran Angulo (9 punts) penetrava una vegada i un altra, fet que servia per anotar o per trobar espais per als seus companys. Un primer quart coral que va servir per aconseguir una avantatge de 6 (19 a 13).

En el segon període no va haver manera d’aturar als molinencs. Tot els jugadors rendien en el seu nivell. Dani Alfaro (13 punts) foradava la cistella rival fent dos triples consecutius i trencant el partit. El base molinenc va estar especialment brillant durant el segon quart, on va agafar la confiança necessària per completar un gran partit. Amb un perfil molt tècnic, va utilitzar un bon grapat de recursos per desmuntar els sistemes defensius del Viladecans. L’equip visitant movia la banqueta sense trobar solució. La diferència cada cop era més gran i el Molins podia solucionar un partit important abans d’arribar al descans. Un parell d’accions desafortunades van disminuir la diferència a 10 en el moment d’arribar al descans (39-29). Les sensacions i el joc eren molt bones.

El bàsquet cada vegada atreu a més públic al Poliesportiu Municipal // Jose Polo

El bàsquet cada vegada atreu a més públic al Poliesportiu Municipal // Jose Polo

Era difícil mantenir el ritme de joc mostrat durant la primera part tenint en compte les múltiples baixes del CE Molins de Rei en el joc exterior o els problemes físics d’alguns jugadors com Jordi de Ugarte. Però també era complicat baixar tant el nivell en tant poc temps. El Viladecans va començar a tancar-se bé en defensa i el Molins no li va saber atacar. Els visitants van aprofitar l’ocasió per igualar el matx.  L’avantatge aconseguit llançat per la borda.

Després d’un temps mort i l’escridassada particular de Couto, el Molins va tornar a jugar recuperant, sobretot a la contra, els 10 punt perduts. Alts i baixos en un partit vibrant. La irregularitat mostrada durant la temporada va aparèixer en en tercer quart que va acabar amb bon sabor de boca per al Molins (58-48).

El CE Molins de Rei ho té tot de cara per continuar a Primera Catalana.

Arribava el moment decisiu amb la incertesa de quina de les cares mostraria el CE Molins de Rei: la insegura del principi del tercer quart o la del bon joc de la resta del matx, la de la primera volta del campionat o la de la segona. I el Molins va mostrar la seva cara més genuïna: la del contraatac. Els homes de Juan Couto pispaven carteres com si el Poliesportiu Municipal fos la Rambla de Barcelona i el Viladecans un equip de “guiris” despistats. Anotaven amb facilitat. En una d’aquestes accions el capità Miquel Sànchez (12 punts) besava l’escut del CE Molins de Rei per fer aixecar al públic, totalment entregat al seu equip. El cicló verd del Molins havia arribat. L’equip va agafar confiança per mostrar el bàsquet de la primera volta i que el va portar a l’ascens de categoria tot just ara fa un any. Tot entrava des de totes les situacions. Álvaro Burgos esmaixava sense pressió per fer gaudir al seus. Tot tenia sentit, el cercle es tancava. Tot de cara per seguir un any més a Primera Catalana.

Una victòria contra el Messer Tarragona la setmana vinent també a casa asseguraria al 100% la permanència del CE Molins de Rei sense necessitat de jugar les promocions de descens. Sinó, dependrien de resultats de tercers tenint l’última jornada a la pista del segon, el Sant Pere. En cas de perdre els dos partits restants, els molinencs seguirien amb opcions d’escapar-se del playout. Fins a 8 equips estan immersos en aquesta lluita.

Viu Molins de Rei va explicar el partit en directe a través de Twitter