Juan Ruiz: “Si això fos meu, per res del món hi construiria”

Juan Ruíz va venir a Molins de Rei durant la dècada dels 60 // Albert Artés

Juan Ruíz va venir a Molins de Rei durant la dècada dels 60 // Albert Artés

Molins de Rei és singular en molts aspectes. Té espais i coses extraordinàries, i gent que es fa estimar. Té persones que parlen sense embuts, tal com raja, i que encara estimen la terra. En Juan Ruiz Sánchez (Berja, Andalusia,1952) és d’aquesta mena de persones. Només algú amb el seu tarannà podria fer-se càrrec d’un dels espais de la vila més peculiars: un hort de 900 metres quadrats ubicat al bell mig del nucli urbà de Molins de Rei. Increïble, però tan cert com la seva estranya situació ensotada –al mateix nivell del vell canal que va donar nom a l’actual passeig del Terraplè–, dins l’illa de cases formada entre aquest passeig i els carrers Molí, Rafael Casanova i Rubió i Ors.

L’hort del Terraplè és extraordinari i qualsevol dia és bo per aturar-s’hi a contemplar aquest paisatge rural, de postal, isolat, que ha quedat envoltat de la vida moderna desvinculada de la terra. El lloc és un exemple del que la societat ha arraconat durant els últims 40 anys i que ara, en temps de penúries, la gent torna a reclamar: productes de proximitat, ecològics, com els que, per exemple, distribueixen els associats a les cooperatives de consum de l’Ateneu Mulei i de La Mola.

Per Albert Artés 

Dels camps de Berja a l’hort de Molins de Rei.

Vaig arribar a la vila en camió durant la Festa Major de 1969 per treballar a la construcció. Les coses eren molt diferents allà, a Berja. Jo havia treballat sempre al camp. De petit em van ensenyar a respectar i a conrear la terra. Allà em llevava i anava a dormir quan volia; però aquí no, aquí calia complir l’horari laboral. Feia raïm, que després s’exportava a Alemanya i a Bèlgica; també mongetes, pèsols i pebrots. Arenàvem els bancals i hi afegíem adob, i al cap d’uns anys ho removíem per tornar-hi a plantar.

Una manera de fer guaret?

Aquí també faig guaret (i assenyala a una banda i després a l’altra). Allà hi plantaré 400 cebes i en aquest tros, 300 tomaqueres. És bo fer guaret i alternar els cultius.

Fa servir productes químics?

No. Veus el mandariner i el llimoner? Doncs no estan ni ensulfatats. Només aigua de l’aixeta.

Si ara poso un gall que canti al matí, t’asseguro que sortirà algú dient que l’estàs molestant.

I aquests raves tan grossos, són gaire normals?

Bé, sí, perquè la capa de més al fons està compactada i això fa que el rave es torni més gros.

És a dir que res de res?

No els cal; aquests raves ja són així. Per a unes altres coses podria portar un camió amb fems per adobar la terra, però ja saps com és la gent: potser han estat tota la vida dormint a terra i passant calamitats, i ara els molesta els tancats de les vaques o dels cavalls… M’entens? Si ara poso un gall que canti al matí, t’asseguro que sortirà algú dient que l’estàs molestant. Llavors, per no tenir problemes amb la gent…

Just en el centre de Molins de Rei podem trobar el petit oasi d'en Juan Ruíz // Albert Artés

Just en el centre de Molins de Rei podem trobar el petit oasi d’en Juan Ruíz // Albert Artés

Per tant, tindria algun animal?

Sí, si pogués, sí. Per exemple, tindria 4 o 5 ovelles i d’aquesta manera s’anirien menjant les males herbes.

Potser l’Ajuntament li diria alguna cosa.

Ells no ho crec. Potser els veïns i llavors, sí que l’Ajuntament reaccionaria.

Quina relació té amb els veïns dels edificis?

Algun veí llença llaunes, sembla que els molesti veure un lloc net i endreçat. Per sort, són pocs els que actuen així.

Com veu el futur d’aquest tros?

És força evident que l’actual propietari, quan pugui, es desentendrà del camp per construir-hi pisos.

Si això fos meu, abans passaria gana que vendre-m’ho

Imagini’s que no ho fes.

Si això fos meu, abans passaria gana que vendre-m’ho. Amb això ja t’ho dic tot. Per res del món hi construiria, ni ara ni d’aquí a 100 anys!

Aquest tros podria servir perquè les criatures sàpiguen com es cultiva el que mengen a l’escola o a casa seva.

Han vingut grups d’infants de l’Alfons XIII i d’altres escoles, i també els de TV3.

Molt enriquidor!

Sí, però aquí, tard o d’hora hi construiran… i és una llàstima. Aquí hi havia tres eixides. Abans hi havia una reixa que separava els trossos. La senyora deu tenir gairebé 100 anys. Són família de can Vilagut. Tot això s’anirà perdent, perquè qui ho ha comprat sempre acaba construint.

Potser sí, però de moment està aquí, segueix cultivant.

La gestoria em va fer firmar uns papers conforme jo no plantaria cap arbre perquè després no els pugui reclamar. Ara bé, si no m’avisen, els demanaré que em paguin el que tingui cultivat. Pots plantar-hi de tot. No t’ho acabes! Jo he regalat espinacs a senyores que passaven per aquí.

Hi ha la casa i una figuera.

La veus? Es va assecar i en va sortir aquesta, i mira com creix!

I també un galliner, molt ben conservat.

Per aquí pujaven i baixaven les gallines i allà dins feien els ous.

Veig que fa bastons.

Sí, quan tinc estones lliures, i també folres d’espart per a les garrafes i espardenyes… Tot això surt de l’hort.

Ruíz explica que el problema que patim és l'obsessió pel "diner" // Albert Artés

Ruíz explica que el problema que patim és l’obsessió pel “diner” // Albert Artés

Mentre parlem comencem un recorregut. Ens mostra els tomàquets que ha collit i unes carbasses i una bossa plena de llavors de raves, i a la mateixa sala hi té penjats uns bitxos. Després entrem en una altra estança on es pot veure una banyera vella de marbre amb l’escalfador de carbó! I a la sala del costat, els safareigs.

A l’estiu m’hi banyo i estic la mar de fresquet.

I aquí tenim unes carbasses.

Les faig per als que fan el Camí de Santiago; les deixo assecar per fer-ne cantimplores, però també poden servir per decorar.

Entrem al porxo i en sortim baixant uns graons i al costat de la font hi té una alzina.

Me la va regalar el Miki (el seu gendre), quan es va casar.

I la pila de fulles seques?

Les deixo assecar i després les barrejo amb la terra, que remoc amb el tractor. D’aquesta manera, la terra em queda esponjosa.

Una llàstima que tot això desaparegui…

Mira, el problema de tot plegat és el diner. Si treballes, t’han de pagar, és clar, el sistema està muntat així, però si tu et vens per diners, llavors estàs perdut. Hi ha gent que és capaç de fer qualsevol cosa per diners i això és terrible. Una persona ha de ser honrada. Jo no puc amb les injustícies. La policia i els representants polítics haurien de donar exemple i massa vegades no és així. Cal donar exemple: si jo m’emborratxo, creus que tinc autoritat per dir-li al meu fill que no arribi a casa borratxo? Per què t’han d’obligar a fer les coses? Per exemple, aquella gent de Collbató… -obligats a restituir la bandera espanyola- Crec que a mesura que la tecnologia avança, anem enrere en valors. Hi ha massa coses que no fem bé, com les armes: per què les volem? O tractar els animals. Jo he donat de menjar a conills i a llops del bosc. A mi no em tenen por, els animals no són tontos; però l’ésser humà ha espantat les bèsties. Les matem per divertir-nos i això no pot ser! El món no va bé, perquè la justícia hauria de ser igual per a tothom.

Creu que tot això té solució?

I tant que en té. Per exemple, tots els presidents del Govern que es retiren no haurien de tenir cap paga vitalícia. És que a més a més cobren d’altres bandes! Hi ha pa per a tothom, però les coses cal que estiguin repartides. És a dir, per què un pis ha de valdre tants diners o els lloguers de 800 euros? Tot el menjar que es llença a les escombraries i mentrestant tants infants que passen gana… I el riu? Si l’emmerdeu, després no podreu beure’n l’aigua. Tots els mals són pels interessos creats, aquí i a tot el món. “El ser humano es el bicho más malo que ha pisado la Tierra”. Perquè si ens en donen 10, en volem 20 i si no, 40. Hauríem de poder viure amb la meitat i alguns viuen amb el doble.

Suposo que quan veu la seva néta no és tan pessimista…

Home, sí… Però jo he vist coses horroroses, que no han publicat mai, coses que passaven a Andalusia als anys 60. Vaig veure un assassinat d’un nen perquè estava collint tàpares, però no van denunciar l’assassí perquè era el guarda d’un señorito, del president de la Diputació d’Almeria. I tot perquè els nanos anaven a cercar tàpares, que llavors es pagaven molt bé. Quina estimació puc tenir a Espanya després de veure aquestes coses? Al meu oncle el van condemnar a sis anys de presó perquè es va oblidar de fer el servei militar; ho va perdre tot! Jo m’he d’emocionar en sentir l’himne espanyol després d’aquesta i d’altres injustícies? Treure la cultura d’un poble és el pitjor que han fet. Això és el que va fer Franco. A mi ja em poden fer el que vulguin, que jo m’estimo Catalunya. Hem de ser més honrats i més persones. Si no, estem perduts! Els infants d’avui haurien de ser més persones. De què serveixen tants estudis si després no ets persona? Jo respecto la gent i em faig estimar perquè respecto la gent. A mi m’obren les portes a finques del Pirineu per poder collir bolets. Tu pots saber quan una persona és noble. Per la cara pots veure si és o no un tros de pa.

Però les bones persones també estan desanimades ara.

Recordo que fa uns anys, la gent cantava i xiulava pel carrer i reien i deien bon dia, però ara ningú saluda i tothom va amb el cap cot. Hem de canviar!

  • A_d_R

    Molt gran el senyor joan, sempre disposat a ajudar en tot el que pot o a xerrar durant hores amb tothom, ets un crack! Records amb carinyo d'un ex-geganter!

  • cada cop que hi passem, no ens podem estar d’ aturar-nos a contemplar aquest hort “urbà”

  • indignada

    Quin senyor! Tant de bò hi haguessin més com ell…