Josep Raventós: Residuem-nos

Josep RaventósEl passat dimecres 6 de febrer, el CEPA, la CUP Molins de Rei i el Fòrum XXI vam organitzar una xerrada sobre els residus urbans, que la recent campanya “Envàs on vas” ha tornat a posar sobre la taula. Per debatre-ho ens van acompanyar en Joan Salabert, l’Antoni Ferran i l’Enric Coll. En Joan és membre del CEPA i per tant ha format part de l’equip que va dissenyar i implantar el sistema Residu Mínim a Molins de Rei. L’Antoni i l’Enric treballen com a tècnics en municipis que han abordat diferents problemàtiques amb les recollides aportant solucions particulars i els tres formen part de l’equip de l’Estratègia Catalana pel Residu Zero.

Tots tres van abordar la problemàtica des de la seva perspectiva però amb confluències importants:

  • Filosòficament, els residus derivats dels envasos són un problema “privat” en tant que la responsabilitat  recau en qui els fabrica i els posa en circulació, mentre que els residus orgànics, derivats de les restes de menjar, són un problema “públic”. Aquesta assumpció ha de generar polítiques diferenciades a l’hora de tractar-los.

  • Cal començar a veure els residus com a subproductes, és a dir, com a matèria primera per fabricar d’altres materials, i això també ha de potenciar que es facin esforços per recollir separadament els residus re aprofitables. Al carrer, per tant,  cal visualitzar més contenidors per recollir residus útils que els de rebuig.

  • La Generalitat augmentarà les taxes que fa pagar als municipis pels residus que van a parar bé a l’abocador, bé a l’incineradora. Per tant, tenir una bon sistema de recollida de residus municipals que disminueixi els que van a tractament finalista és un doble bon negoci: ambiental i econòmic.

  • En la mateixa línia anterior, a les plantes de tractament dels residus orgànics, la taxa a pagar és funció de la qualitat del residu, mesurat en percentatge d’impropis  Per tant, un cop més, és un doble bon negoci potenciar la qualitat de la brossa orgànica que es recull: com més qualitat menys es paga per portar-ho a la planta.

  • Els majors índexs de recuperació de residus  i qualitat en la brossa orgànica s’assoleixen en aquells municipis que tenen implementat i consolidat el sistema de recollida porta a porta, amb percentatges d’impropis a la orgànica al voltant del 2% (la mitjana catalana és del 12%) i amb residus recollits separadament al voltant del 70% (la mitjana catalana és del 40%).

Per tot plegat, i focalitzant-nos a Molins de Rei:

1. el model de recollida molinenc és un model que es troba per sobre de la mitjana catalana en quantitat de residus que es recullen separadament. Els darrers anys, però, les dades s’estanquen, i sembla recomanable una nova sacsejada al sistema i anar més enllà en l’actual plantejament.

2. cal reprendre campanyes  per aconseguir millorar els índexs de  qualitat de la brossa orgànica i abaixar la quantitat d’impropis que s’hi llencen. Ens trobem pròxims al límit  d’un augment considerable del que caldria pagar a les plantes per portar-hi els residus orgànics (establert en un 15% d’impropis), ja que la mitjana de la recollida a Molins els darrers anys ha arribat al 12%  quan tradicionalment ens trobàvem per sota del 10% segons dades del CEPA.

3. la política de la Generalitat va en la línia d’augmentar les taxes a pagar pels municipis per tona de residu que va a abocador i a incineradora, mesura que celebrem amb goig. Cal per tant, disminuir el residus de rebuig i augmentar-ne la quantitat dels que es recullen separadament ja que Molins està estancat  al voltant del 45% en recollida selectiva segons dades del CEPA.

Per tot això creiem que calen  canvis en el model  de recollida. Molins de Rei està a més en una situació privilegiada ja que ha de contractar de nou els serveis de recollida per fi de contracte de l’actual servei. Sembla el moment idoni, doncs, per tenir en compte totes aquestes dades i apostar per ser un cop més un municipi punter com ja ho vam ser implantant el sistema Residu Mínim.

La proposta de la CUP passa per l’aposta per la implantació del porta a porta com a sistema de recollida, acompanyant-lo de l’obertura d’un procés participatiu que involucrés  el conjunt de la ciutadania oferint tota la informació perquè la proposta pugui estudiar-se en tota la seva magnitud i reforçar la necessitat que els ciutadans consumim i tractem els residus de manera responsable.

El porta a porta, a més, permet  implementar-lo per fases o de forma gradual i està donant resultats molt bons  en percentatges tant de recuperació com d’índexs de qualitat a moltes poblacions, demostrant que invertint  més en el servei de  recollida s’assoleixen estalvis molt importants ( superant en molt l’ increment d’inversió ) en les taxes d’abocament i incineració i ajuda a construir uns municipis i un país més sostenibles.

  • Lo deben haber copiadomde sus colegas de Bildu.

  • També podries dir que la CUP ho ha copiat d’Aarhus (Dinamarca-250.000 habitants -), de Niort (França), de Monza (Itàlia) o d’Oviedo (Espanya) on està implantat el porta a porta. Quants regidors de BILDU hi ha a Oviedo Alberto?

  • Teresa

    ¿Para la ciudadanía que no lo haga bien, habrá también encargos de investigación a Método-3 , como en Valls, con pago de nuestros dineros públicos ?