Raül Carretero: Carnestoltes versus ball

Part 1: Reflexions personals

Raül CarreteroPerquè a vegades, cal saber i conèixer la memòria històrica dels fets, per poder comprendre el present i poder dissenyar el futur.

La CO.CA dimiteix per primer cop degut pel poc recolzament de l’ajuntament. En aquells moments la CO.CA sufragava el 40% de les despeses. Cap altre entitat tenia capacitat per fer-ho. Tanmateix, hi havia poca gent a l’organització i no teníem relleus. En relació al format, crèiem que era molt bo, potser per sobre dels nostres límits i capacitats, però la il·lusió ens feia anar sempre a més. Tanmateix, el ball ja fèiem anys que anava de capa caiguda, i la gran punxada va ser l’entrada de grans discoteques alternatives a la vila. El ball sufragava gran part del Carnestoltes (Rua Infantil, La Gran Rua on es sonoritzava tot el recorregut, el Camell, els gralles, l’Esbart Dansaire i el Samaniat)… Amb més d’un miler de comparses i més de 80 comparses la CO.CA mor d’èxit.  L’any 2003, la COCA decidia plegar al·legant la falta de ganes, de motivació i el poc suport institucional.

Durant aquests anys d’absència de CO.CA la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Molins de Rei es fa càrrec de l’organització, mitjançant la gestió d’una empresa.

Al 2007 però, l’Ajuntament recupera la il·lusió i es torna ha crear una nova Comissió, amb vuit persones noves i amb tres exmembres que ajudarien al principi amb la intenció de poder renovar i rejovenir-la perquè tingués un futur. En aquell moment l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura, va motivar a diferents molinencs perquè tornessin a formar d’aquesta Comissió. Cal dir però, que el marc de treball, tant econòmic com de gestió, era millor que en les darreres edicions.

Per tant la CO.CA torna amb força i organitza un dels Carnestoltes amb més novetats dels últims 25 anys! Èxit de participació tant amb l’arribada del Secretari de S.M. el Rei Carnestoltes, Esteve Vilapubilla i Tortell de Cabell d’Àngel així com amb el Carnestoltes a les Escoles, la Festa Infantil, El Camell i Samaniat… Malauradament una gran tromba d’aigua que no va parar ni un moment va fer que després de 25 anys i per primer cop, s’hagués d’anul·lar la Rua. Aquesta decisió i les crítiques dures i ferotges de moltes comparses va fer que la gent jove que iniciava un camí per tirar endavant una Comissió ja morta, provoqués una davallada que va desmotivar i fer dimitir novament a molta part de la Comissió.

A l’ajuntament en aquells anys es van iniciar molts canvis tant polítics com tècnics que no van ajudar a que tornés a fer-se una reunió per seguir amb la CO.CA doncs semblava que tothom estava perdut i sense veure una Comissió forta.

El concepte que es discuteix enguany és si es fa o no el ball de Carnestoltes, però aquesta discussió ja la teníem fa 10 anys i la seguirem tenint-la sempre. Els problemes seran els mateixos, la CO.CA ja ho va provar tot i de totes les maneres, i el que caldria valorar és si s’aposta per modernitzar el Ball o ens arrelàvem a l’àmbit tradicional. Sempre comento que cal renovar o morir, i que sinó adaptéssim les tradicions als nostres temps, els Reis Mags encara vindrien amb cavalls i no tirarien caramels, i pel fet de modernitzar les festes tradicionals no implica perdre l’esperit ni la màgia del moment.

Al Carnestoltes de Molins de Rei s’hi feien moltes més activitats de les que ni jo mateix recordo i he arribat a veure-ho mai, com les obres teatre que és feien a la Peni, entre d’altres. Hi ha aspectes que moren per si sols, o perquè deixen de tenir sentit o perquè ja han caducat, i això tampoc vol dir que en un futur les tornem a recuperar si les condicions i les demandes canvien, però intentar fer reviure un tema agònic i en coma pel simple fet de mantenir tradicions no és rentable (i ho dic com a màxim defensor de la cultura tradicional popular d’aquest país), cal reinventar!

Tanmateix, i sota el meu punt de vista, el problema no és el ball, sinó el Carnestoltes! I això implica tot com a conjunt. El Carnestoltes a les Escoles, La Rua Infantil, l’arribada del Secretari, la Rua de Carnestoltes, el refrigeri, la música de la Rua, el sopar de comparses, els premis, el Camell, el Samaniat i com no, el ball. Per tant el debat manca de sentit si el focalitzem només al ball i a la gestió del bar, doncs el debat com dic és molt més profund.

Han estat molts intents des de l’ajuntament i l’empresa contractada per l’organització del Carnestoltes que han aportat idees noves, renovades i trencadores del format CO.CA que no han acabat de cohesionar, però no crec que sigui perquè no fossin idees molt bones, jo també hagués apostat per totes i cadascuna de les apostes que han anat provant.

Crec que s’ha fet una bona feina per mantenir un Carnestoltes a la nostra vila però cal tenir present que el context social no és el mateix que el d’abans, que la CO.CA per arribar en el seu moment a ser un referent comarcal va estar molts anys de capa caiguda fins que varem trobar el model que en aquell moment s’hi ajustava per les necessitats i demandes actuals del moment i amb pas de formiga anàvem avançant lentament any darrera any, i a partir d’aquell moment varem començar a créixer.

El model CO.CA va ser implantat a la nostra població veïna amb la KA.KO i ara ja són un referent comarcal després d’haver-ho ajustat al seu estil propi i com no, al cap de 10 anys de seguir amb un model únic. Ara toca tornar a trobar un model nou i actual, que arreli, que amb els anys provoqui sentiment de pertinença i finalment es consolidi per tornar a morir d’aquí uns anys i tornar-se a reinventar novament adaptant-se als nous temps.

Compartint amb la Mola la seva preocupació pel ball, i aprofitant l’empenta de la seva reivindicació, també m’adhereixo potser a que també ens preocupem per la davallada de la Rua en participació, i d’altres temes ja esmentats. El problema no és només el ball, sinó la Rua i en general tot el format “Carnestoltes”, doncs si no s’incrementa la participació en la Rua serà difícil també que incrementi la participació al Ball. Tot és una cadena i no podem pretendre córrer si encara no sabem caminar. Pretendre només liderar un de tant temes que caldria fer, és com agafar un branca o una fulla d’un arbre pelat, quan la solució, sota el meu punt de vista, seria podar tot l’arbre perquè pogués tornar a brotar tot de nou.

Per l’estimació, pels anys de dedicació i pels valors apresos amb els fundadors i veterans de la Comissió, encoratjo a les entitats i particulars a tornar a col·laborar de forma activa amb el Carnestoltes a la nostra vila. No pot ser que una vila culturalment tant potent no tingui capacitat per crear novament una Comissió que organitzi i lideri un Carnestoltes des de la participació ciutadana. Estic ben segur que amb un Comissió forta darrera, l’Ajuntament obrirà la seva col·laboració com a fet sempre en els darrers temps.

El patrimoni cultural és cosa de tots! Des dels que participen fins als que estan sempre darrera de qualsevol esdeveniment amb il·lusió, ganes i altruisme. Des d’aquí, la meva humil empenta a que sorgeixi una Comissió que treballi pel conjunt del que hauria de representar el Carnestoltes a la nostra vila.

Endavant i força!

Part 2: Fem una mica d’història!

LOGO CO.CA original“Arran del pregó de la Festa Major de l’any 1980, en què es va parlar de l’antic Camell que esporuguia els molinencs del segle passat, un grup de vilatans es va posar a treballar de ferm per tal de recuperar-lo. El fet que aquest sortís antigament el dia de Carnestoltes va despertar en alguns caps, poquets, dels adormits molinencs la idea de tornar a celebrar la festa, i en poc temps es comença a preparar. La gran incògnita que es presentava era la possible resposta de la gent en un poble en què les celebracions que més s’hi assemblaven les trobàvem al segle passat.

Però tot i els records entranyables dels nostres besavis passant-ho pipa i gaudint com a camells, havien passat molts anys i calia asseure’s i tocar de peus a terra, cosa perfectament viable al bar de la Peni on, amb una cervesa a la mà, un bolígraf a l’altra i una colla d’amics amb ganes de treballar i fer conya, tot es veia molt més fàcil i possible. Hi treballaren el Secretariat de Dansa de la Joventut Catòlica, l’Agrupa i els Amics del Camell.

Potser fou aquesta inseguretat del “Què passarà?” o la manca de temps el que féu que la festa només durés un dia, temps, però, suficient perquè Sa Majestat Carnestoltes hi pogués exposar-nos el seu projecte de govern, les seves ordres, lleis, manaments i altra paperassa que serviren per guanyar-se uns quants vassalls més. Tot i això, morí cremat a la foguera com està escrit.

Arribà finalment el dia i a causa de la precarietat econòmica d’en Carnestoltes, perquè d’on no n’hi ha no en raja, decidí aparèixer a la nostra vila amb el mitjà de transport més barat: el tren. Aquest, fent honor a la seva vella tradició, segurament va arribar amb retard, però el que sí sabem de bona mà és que el Rei no va pagar bitllet. Creiem que hi tenia tot el dret, ja que ell és un aferrissat defensor dels que mamen, perdó dels que manen. O potser no?

En arribar a l’estació, la primera impressió va ser de grata sorpresa, les pors s’havien esvaït: la plaça estava plena de gom a gom. El que no s’ha arribat a saber és si va ser perquè la gent es va llegir el programa o perquè els organitzadors tenien molts amics i familiars. Suposem, però, que hi havia una bona part de curiositat i una bona part de voler-s’ho passar bé. Entre les coses que recordem tots els participants, destaca en Ramon Geis, prou conegut de tothom, vestit d’àngel. Va ser, potser, en aquest primer any, la disfressa més atrevida i xocant.

Aquest fou el primer Carnestoltes a Molins de Rei que malgrat la seva tendra i dolça joventut ja se situà per damunt de Sitges, Vilanova o Río, i si no us ho creieu, aneu a l’estació de la RENFE, que allà ho diu prou clar: “treinta y ocho metros sobre el nivel del mar”. Així, doncs, tenim o no raó?”

(Extracte del llibre commemoratiu dels 8 anys de Carnestoltes de Molins de Rei editat per la Comissió Permanent de Carnestoltes).

Part 3: Carta suspensió Rua 2007-Posterior dimissió de la CO.CA

Benvolguts amics i amigues,

Després de dies, dies i dies de sequera, va arribar la pluja, amb tanta mala sort que era el dia del Carnestoltes de Molins de Rei. Els comparsers estan dies i dies i alguns fins i tot mesos pensant, buscant i fent la disfressa del Carnestoltes. No sembla just, doncs, que per causes meteorològiques s’hagi de suspendre. Després de tant de temps preparant la disfressa, per què ha de ploure?

Hi ha qui diu que ens han castigat per canviar-ho de dia. Segurament no és cap càstig. A pesar de tot, la pluja, en temps de sequera, no és mai un càstig, oi? En tot cas, és inoportuna, però, bé, s’ha de veure el costat bo de les coses i, segurament, aquesta pluja de dissabte també va tenir coses bones.

La Comissió de Carnestoltes va dubtar per un moment de posposar la rua al dissabte següent. La passió amb què vivim el Carnestoltes, en aquell moment no ens deixava ser racionals. Però un cop superat el cop del moment de suspendre la rua per primera vegada en 26 carnestoltes, ens varem calmar i varem començar a pensar en la possibilitat d’aplaçar la rua. Com més hi pensàvem, més difícil i inviable ho vèiem. El Carnestoltes de Molins de Rei és una festa tradicional composta per les activitats infantils, la rua de dissabte, la darrera passejada de S.M. el Rei Carnestoltes i el samaniat de diumenge, que, fins ara, sempre ha acabat amb la cremada del rei. Canviar de data amb una setmana de coll totes aquestes activitats –la rua, el corre-cuita, el samaniat, la darrera passejada…– suposava un alt cost humà i econòmic impossible d’assumir.

Així doncs, finalment, el 26è Carnestoltes de Molins de Rei serà recordat per l’èxit obtingut amb les activitats infantils, com també per ser l’any del naixement físic del secretari de S.M. el Rei Carnestoltes, Esteve Vilapubilla i Tortell de Cabell d’Àngel. Ha estat també l’any del retorn a les dates tradicionals i així s’ha pogut treballar conjuntament el Carnestoltes amb les escoles de Molins de Rei; ha estat el primer any de les visites del secretari als nens i nenes dels centres escolars i llars d’infants de la vila. Aquest Carnestoltes, el ball ha tingut una bona afluència de públic, és a dir, que a pesar de la suspensió de la rua de Carnestoltes, no ha estat un mal any. A hores d’ara  i amb aquest sol que fa, la pluja ha esdevingut una anècdota.

Finalment, des de la Comissió de Carnestoltes us emplacem que els que encara teniu la disfressa neta i endreçada, que la guardeu ben guardada fins l’any vinent, que gairebé us podem assegurar que no plourà, i els que no teníeu la intenció de disfressar-vos, teniu un any en endavant per rumiar-ho, que no val a dir allò que es diu: “jo, de disfressat en vaig tot l’any”. Això no és veritat. Tots anem vestits bé o malament, d’uniforme o sense, de llarg o ensenyant el genoll, escotats o tapats; sempre anem normals, però tenim l’oportunitat que un dia a l’any puguem ser allò que voldríem, o el que no voldríem, el que desitgem o el que més odiem. Un dia a l’any podrem sortir disfressats al carrer i deixar que la gent es rigui de nosaltres i si això passa, us assegurem que haureu obtingut l’èxit del Carnestoltes i el millor premi de tots: les rialles dels altres.

Feliç any!

Comissió de Carnestoltes de Molins de Rei

Febrer de 2007

La CO.CA

  • Teresa

    Este histórico que nos relatan está muy bien, pero,.. ¿Cuanto nos cuesta, y nos ha costado, año tras año del presupuesto municipal, a los contribuyentes/as de Molins de Rei, todo este espectáculo? , ¿ Cual es el beneficio tangible para Molins de Rei? , Estamos inmersos en una gran crísis, y eso de que se moderen gastos, la fecha de celebración sea cuando toque, y no se haga baile a cargo del Ayuntamiento, me parece bien. Lo mismo deberia hacerse en la celebración del Sant Antoni, celebrarlo en su día, y no cambiar la fecha caprichosamente, con el beneplácito de los curas, para beneficio y ostentación de unos cuantos.

  • joan pere

    Siemprrre positivo Daniel, com sembla que no tens informació, la Festa de Sant Antoni Abad es celebra a tots els pobles de Catalunya segons la disponibilitat dels carruatges,(ja que no quedem molts) i per fer més lluida la festa a tots els pobles es realitza d’aquesta manera..
    Un altra de les coses que fa gracia Mrs Van Gaal es que digui que estem en una crisis i la vostra aportació sigui les goteres del Mercat Municipal i que el seu carrer esta brut.

  • marta

    Teresa y Joan Pera, al final pasa lo de siempre, llevais todos estos temas al ámbito político (lo que os interesa) y todo lo que tocais haceis mierda, dejad de aprovecharos de estas situaciones para temas políticos. Teresa, estoy hartísima de leer siempre tus comentarios quejándote del gobierno actual, siempre aprovechas la mas mínima, sea del carnaval o de un perro que se ha meado en la calle, so pesada, desaparece.

    • molinenc82inc

      amén hermana!!

      • Pere

        Marta, totes les aportacions son interesants, estiguis o no d'acord. Serena't.

  • Pingback: Una comparsa reivindicativa escenifica “la mort de la cultura” a Molins de Rei | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: La rua de Carnestoltes torna a créixer gràcies a les escoles | Viu Molins de Rei()