Carles Martínez: Aneu al teatre, Wert i Rigau, aneu al teatre!

Carles MartinezL’imatge del ministre Wert davant de la premsa  recorda a Mourinho!  Fins i tot les seves dèries han arribat a les grades i a les rodes de premsa del  Camp Nou. Tito, Messi i Iniesta, entre d’altres , han criticat l’avantprojecte de llei presentat pel ministre i han valorat positivament el sistema educatiu català i la immersió lingüística.

Aquest dies hem pogut veure bocabadats un sainet sense precedents, entre el ministre Wert i la consellera Rigau.  Wert  llençant frases com “me defiendo como un toro en el ruedo” , intransigent a l’estil nacional catòlic i franquista parlant d’ “españolizar y cristianizar” als nostres infants i joves,  relegant l’educació pública a la beneficència  La consellera Rigau ha respost  amb el gest d’abandonar la Coferència Sectorial, acompanyada dels mitjans que prèviament coneixien l’espectacle i la seguien com papparazzis, però  es queda a mitges. Dic a mitges perquè si bé, defensa com cal la llengua i la cultura, el model d’immersió lingüística i la nostra capacitat de decisió fins on ens  reconeixen les lleis, competències exclusives i compartides en educació. No fa  el mateix amb  dret a l’educació pública que precisament l’article 27 de la Constitució recull amb meridiana claredat.

L’avantprojecte diu: “Esta reforma del sistema educativo pretende ser gradualista y prudente, basada en el sentido común y sostenible en el tiempo, pues su éxito se medirá en función  de la mejora objetiva de los resultados de los alumnos”. El sentit comú del ministre planteja mesurar l’èxit en funció dels resultats acadèmics dels alumnes, això explica que l’avaluació deixi de ser un instrument permanent de millora, un element corrector i passi a ser novament un mecanisme  de selecció i classificació. No importen, ni es mesuren els recursos per obtenir resultats, el que es rellevant  son exclusivament els resultats. Tot plegat una enorme trampa per justificar les retallades a l’escola pública.

Les retallades dràstiques que s’estan aplicant a l’escola  catalana per part del govern de CiU, comporten per fer un símil futbolístic l’impossibilitat de substituir un jugador lesionat  durant els 15 primers partits i quan surt el suplent  solament pot jugar el 85% de cada partit. L’aforament dels estadis o sigui les ràtios d’alumne per aula  passen els límits legals, i que amb l’eliminació de la sisena hora a primària s’escurcen  els partits un quart d’hora  així s’ha pogut acomiadar a milers de professors aquest curs. I els que seguiran si no ho aturem.

El plantejament ideològic neoconservador de la LOMCE  no enganya a ningú. L’educació deixa de ser considerada com un dret universal doncs els seus usuaris son tractats com beneficiaris, terme que pot significar l’exclusió de determinats col·lectius tal com efectivament passa des de l’última reforma de la Llei de sanitat  impulsada pel PP . Qui pot quedar fora? Per exemple els infants  immigrants sense residència. Una parauleta col·locada en un text jurídic amb tota la intencionalitat, com qui no fa res, pot ser letal: es pot carregar un dret essencial de l’educació pública com és oferir un tracte igualitari.

A més a més l’administració pot delegar funcions de regulació, finançament i prestació del servei de l’educació als agents privats, un fet inèdit en l’àmbit de la UE. Desgraciadament la Llei d’Educació de Catalunya va ser pionera en aquesta concepció i introdueix el terme interès públic. Això va provocar que ICV es desmarqués de la filosofia neoliberal i mercantilista  que es va introduir a la  LEC

La LOMCE és un atac directe a l’escola inclusiva i integradora, concep l’educació des d’una perspectiva purament competitiva i classista. Aborda el tractament de la diversitat com una manera de classificar, segons el projecte agrupant l’alumnat de manera diferenciada en base a la diferència  dels   talents de partida. Concep l’avaluació externa com una manera de fer itineraris diferenciats. Parteix d’indicadors de qualitat basats en els resultats esperats d’aprenentatge sense reconèixer el paper clau dels processos. Divideix entre ensenyaments aplicats o professionals  i d’altres dirigits a l’excel·lència acadèmica. Restableix la visió clàssica del batxillerat com l’ensenyament acadèmic, amb l’objectiu únic d’accedir a la Universitat d’excel·lència  La Formació Professional novament es planteja com una via de segona categoria, recupera el concepte de FP bàsica, mitjana i superior.

En general és un atac a la figura del docent , als seus drets i a la feina que realitza. També es un  retrocés en quan a la participació de les famílies en  la Comunitat educativa, obstaculitzant la corresponsabilitat  que implica el fet educatiu. La LOMCE exclou o redueix dràsticament els ensenyaments tecnològic, artístics i científics.

Considero que l’onada centralitzadora que conté la llei  amenaça a la qualitat, la centralització del sistema educatiu tant en el que fa referència a currículums, paper de les matèries troncals , com a l’avaluació dels resultats (les proves externes anomenades popularment  revàlides).

Tot plegat indica una manca de confiança i de respecte envers els professionals. Una incomprensió lamentable de la pluralitat nacional i  la diversitat cultural, especialment en el que fa referència a les llengües cooficials  com el català, l’euskera i el gallec, que les situa en l’àmbit de les assignatures d’especialitat, per sota de la religió, per exemple.

En un món globalitzat, neoconservadors  PP i neoliberals CiU entenen de manera similar  l’educació com un factor de diferència: una mercaderia. Model que tendeix a perpetuar les diferències econòmiques i socials de l’injusta societat en que vivim. Entenc l’educació com un dret universal i  igualitari “de tots i per tots”.

Vull  al meu país una escola, pública , catalana , gratuïta i de qualitat. Mobilitzem-nos contra la LOMCE i les retallades en educació. Som Escola s’ha centrat exclusivament en la defensa de la llengua. El MUCE denuncia l’avantprojecte, l’aplicació de les retallades a l’educació i les mesures neoliberals de CiU basades en una lectura interessada  de la LEC.

  • Teresa

    La ciudadanía debemos evitar a toda costa el ser dependientes del Estado, En otras épocas del pasado, los españoles éramos unos analfabetos e ignorantes y necesitabamos del padre Estado protector, para que nos proporcionase a cambio de nuestros impuestos una educación publica y decente para nuestros hijos, En la actualidad, excepto en los aborricamientos consentidos por el gobierno en TV’s , en programas de máxima audiencia como “Sálvame”, “ Gran Hermano” , etc. las gentes ya no son unos analfabetos como antes, y saben leer y escribir y no es tan tonta como para que no pueda decidir por su cuenta, de que o cual colegio le conviene mejor para la educación de sus hijos.
    Por otro lado, por todos es sabido que para administrar, quien mejor administra es la iniciativa privada, El Estado debería rebajarnos los impuestos, y dejar que sea la iniciativa privada, la que se haga cargo de la educación de nuestros hijos, y suprimir todos estos cargos politicos priveligiados en sindicatos, con categoría de “liberados” al mejor estilo de antes, de “afectos” al movimiento nacional. En 30 años de democracia hemos avanzado poco, y seguimos aborricados por los políticos. ¿ Serán capaces de rebajarnos los impuestos?

    • marc

      Teresa…. també cap al Teatre! jajaja
      Com molesta que Iniciativa estigui dient les veritats, i quina llàstima de la gent que desprestigia la funció pública per sistema.
      Felicitats per l'article Carles i per la teva gran feina de defensa de l'educació pública.

    • marc

      Teresa…. també cap al Teatre! jajaja
      Felicitats al Carles i a Iniciativa per dir les coses clares i llàstima de la gent que per sistema dimonitza a la gent que treballa en la funció pública.

  • joan pere

    Aprofitant “que el rio pasa por el Pisuerga” es Sr. Carles Martinez posa al mateix nivell a Wert i Ridau, que vol dir PP i CiU. Sembla mentida aprofitar aquesta comparació i mes si tenim en compte que podriem parlar dels informes PISA de l’epoca del 2009 On el seu partit formaba part del Govern i el informes de l’any 2012. Crec que no hi ha masas diferències ? Una Llei d’Educació a Catalunya que es la mateixa, això si sin els mateixos recursos economics.

    • marc

      Com diu en Josep M, podria fer un article explicant això dels informes PISA amb major detall, i ens convenç a tots. El tripartit segur que va fer coses malament però va haver una aposta clara per l'educació publica (tot i que els fills de l'expresident de la Generalitat anèssin a la privada, que em sembla fortíssim i de vergonya). I a nivell local, Iniciativa fent una defensa constant al Ple i al Parlament, de l'escola pública i de les instal·lacions educatives que calen a Molins i CiU votant en contra de reclamar el nou institut Lluís de Requesens, això ja ho diu tot sobre qui aposta per l'educació pública.

      • manel

        I tant que va fer l'aposta de l'Institut ? Quant ho va demanar i ja posats saps el preu que es va pagar pel terreny (agricòla) i d'on va sortit ? Quant tinguis las respostas Marc si vols pots tornar a parlar

        • marc

          Doncs es va pagar amb els impostos de tothom, com si no? Si creu que ho va pagar Duran i Lleida amb els diners que va robar als aturats del País ens ho explica.

          • manel

            Enterat Marc per la teva informació .Es van pagar amb les plusvalues dels terrenys de les Guardioles encara sense fer res, es va pagar 3 mil.lions d'euros per un terrenys agricoles i desprès es van reconvertir una vegada pagats es reconverteix amb un terreny amb ús d'equipaments. Això si desprès no es demana a la Generalitat (documentació) la construcció d'un nou Institut . Ara be, no se que té a veure Duran a l'Institut, ni el cas Gurtel ni el cas Palma Arena ni els tubs comprats pel ACA pel Tripartit (ICV portaraba aquesta part) per la sequera que hi son escampats per la Garrotxa 23 mil.lions d'euros. Sembla que las responsabilitats son d'aqui Molins

  • Josep M

    Un molt bon article que posa de manifest que no només ens juguem la cultura sinó també la qualitat de la nostra educació. No crec que posi al mateix nivell Wert i Rigau, sinó que explica que la defensa de Rigau s'ha volgut centrar en l'àmbit lingüístic oblidant les retallades educatives.
    Evidentment, si altres persones volen escriure un article explicant les bondats de la privatització de l'educació o les maldats de l'informe PISA…endavant, i poder ens convenceu a tots. Ara, que hauran de donar la cara per les seves idees i això ja costa més oi?