Josep Raventós: De gestors a polítics

Josep RaventósEls municipis i els nostres governs (els ajuntaments) ens trobem en un moment decisiu de cara a la nostra futura autonomia. La brutal crisi econòmica que patim les persones es veu agreujada per la crisi (encara pitjor) que pateixen les nostres administracions. La de l’administració local és , a més, particular: a la ja històrica manca de finançament li hem d’afegir la intervenció de facto que va maquinar el govern Rajoy  a canvi de “pagar les factures”, factures que ens molt casos no s’havien pagat per que o bé l’administració espanyola o la catalana no havien pagat els seus deutes amb els municipis.

En aquest context, la supervivència de molts ajuntaments està en entredit: probablement amb els mateixos números moltes de les empreses del nostre país estarien tècnicament en fallida.

L’Ajuntament de Molins de Rei ha pres darrerament alguns acords al Ple municipal que cal analitzar. En primer lloc, al ple del juliol es va aprovar la re negociació de dos crèdits contrets amb una entitat financera privada (el darrer adjectiu sobra, no en tenim prou de públiques i a l’Institut Català de Fiances ni esta ni se le espera) que textualment, segons l’informe d’intervenció “significarà un empitjorament de les condicions financeres (…) i en conseqüència un increment global dels imports a pagar en concepte de càrrega financera. Els pressupostos dels exercicis futurs hauran de consignar els imports en concepte d’interessos i amortitzacions que es deriven d’aquesta operació financera”. Resumint, es tracta de pagar menys quota a l’actualitat a canvi de pagar-la durant més temps, i per tant, pagar més interessos, condicionant els pressupostos d’anys posteriors.

El segon, en aquest darrer ple d’octubre l’equip de govern va aprovar amb el vot favorable del PP, i el vot en contra de la resta, traspassar el cobrament d’una llarga llista de  tributs municipals a la Diputació de Barcelona. A favor: la obtenció de bestretes a compte sobre l’ impost de bens immobles i la possibilitat que s’ofereix als ciutadans de pagar via Internet. Que tenim, però, en contra: una cessió de poder a una administració (la Diputació) de dubtosa utilitat i amb un cost elevadíssim pel conjunt de la ciutadania, que no fa sinó justificar-ne la continuïtat. CIU, per cert, ha demanat la supressió de les diputacions en nombroses ocasions (en Pujol a principis dels 80 va intentar-ho, però els tribunals espanyols li van recordar que és el Govern Central qui ho decideix) mentre va col·locant-hi personal afí. Òbviament, però, l’Ajuntament haurà de pagar les costes del procediment executiu. Que hi diu, intervenció? Doncs “que a dia d’avui no es té suficient informació per poder concloure si aquesta delegació produirà un efecte econòmic i financer positiu o negatiu en termes nets. A efectes pressupostaris, el pressupost municipal del 2013 i successius haurà de preveure en la seva consignació de despeses, la dotació econòmica suficient per fer front a la despesa que suposarà aquesta delegació” també reconeix que els efectes negatius són “la pèrdua progressiva de coneixement singular de la casuística tributària del municipi, entre d’altres”. Tot plegat, no sembla precisament per tirar-hi coets….

Des del grup municipal de la CUP Molins de Rei hem votat en contra de les propostes de l’equip de govern en els dos casos. Entenem que la actitud del govern municipal és la de donar continuïtat a una situació que ens portarà a un camí sense retorn. En algun moment algú plantejarà perquè necessitem els governs locals si són incapaços de pagar les factures, de subministrar directament els serveis (gairebé tots estan privatitzats) i ni tant sols són capaços de cobrar els seus tributs. El que és evident, però, és que ja fa temps que és insostenible la quantitat de càrrecs de confiança de tipus gerencial en un entorn de pèrdua de poder polític i executiu.

Que entenem que cal fer des del règim local per tal de revertir la situació?

Des del nostre grup municipal, d’entrada  votar en contra  d’aquestes propostes. A més hem  proposat en forma de moció que l’Ajuntament treballi per recuperar la gestió directa del subministrament d’aigua, una moció que va al moll de l’os de la qüestió : l’administració local no és el problema, sinó bona part de la solució. La gestió directa dels serveis repercuteixen en la qualitat i proximitat del servei, aprofundeix en la responsabilitat i la democràcia i amb una bona gestió  és més barat que el mateix servei privatitzat. Continuarem aprofundint en aquesta línia propositiva en els propers plens.

Perquè si ens dediquem a fer enginyeria financera i condicionem els pressupostos del futur, si no lluitem de veritat per solucionar el problema del finançament del règim local (algun dia caldrà plantar-se, i aquí ens hi trobareu!),  si a canvi de poder continuar malvivint avui cedim el poc poder polític que ens queda, només dilatem el problema i no el solucionem .

En aquests moments difícils entenem que cal avançar en el sentit contrari:  treballar decididament perquè siguin els ajuntaments qui ofereixen els serveis i per tant puguin donar respostes realistes a la ciutadania, no cedir més poder polític, sinó recuperar-lo i exercir-lo amb valentia i si cal, plantar-se.  Cal, en definitiva, passar de ser mers gestors de les engrunes del  present a polítics per posar les bases d’un futur ben diferent.