Josep Raventós: De gestors a polítics

Josep RaventósEls municipis i els nostres governs (els ajuntaments) ens trobem en un moment decisiu de cara a la nostra futura autonomia. La brutal crisi econòmica que patim les persones es veu agreujada per la crisi (encara pitjor) que pateixen les nostres administracions. La de l’administració local és , a més, particular: a la ja històrica manca de finançament li hem d’afegir la intervenció de facto que va maquinar el govern Rajoy  a canvi de “pagar les factures”, factures que ens molt casos no s’havien pagat per que o bé l’administració espanyola o la catalana no havien pagat els seus deutes amb els municipis.

En aquest context, la supervivència de molts ajuntaments està en entredit: probablement amb els mateixos números moltes de les empreses del nostre país estarien tècnicament en fallida.

L’Ajuntament de Molins de Rei ha pres darrerament alguns acords al Ple municipal que cal analitzar. En primer lloc, al ple del juliol es va aprovar la re negociació de dos crèdits contrets amb una entitat financera privada (el darrer adjectiu sobra, no en tenim prou de públiques i a l’Institut Català de Fiances ni esta ni se le espera) que textualment, segons l’informe d’intervenció “significarà un empitjorament de les condicions financeres (…) i en conseqüència un increment global dels imports a pagar en concepte de càrrega financera. Els pressupostos dels exercicis futurs hauran de consignar els imports en concepte d’interessos i amortitzacions que es deriven d’aquesta operació financera”. Resumint, es tracta de pagar menys quota a l’actualitat a canvi de pagar-la durant més temps, i per tant, pagar més interessos, condicionant els pressupostos d’anys posteriors.

El segon, en aquest darrer ple d’octubre l’equip de govern va aprovar amb el vot favorable del PP, i el vot en contra de la resta, traspassar el cobrament d’una llarga llista de  tributs municipals a la Diputació de Barcelona. A favor: la obtenció de bestretes a compte sobre l’ impost de bens immobles i la possibilitat que s’ofereix als ciutadans de pagar via Internet. Que tenim, però, en contra: una cessió de poder a una administració (la Diputació) de dubtosa utilitat i amb un cost elevadíssim pel conjunt de la ciutadania, que no fa sinó justificar-ne la continuïtat. CIU, per cert, ha demanat la supressió de les diputacions en nombroses ocasions (en Pujol a principis dels 80 va intentar-ho, però els tribunals espanyols li van recordar que és el Govern Central qui ho decideix) mentre va col·locant-hi personal afí. Òbviament, però, l’Ajuntament haurà de pagar les costes del procediment executiu. Que hi diu, intervenció? Doncs “que a dia d’avui no es té suficient informació per poder concloure si aquesta delegació produirà un efecte econòmic i financer positiu o negatiu en termes nets. A efectes pressupostaris, el pressupost municipal del 2013 i successius haurà de preveure en la seva consignació de despeses, la dotació econòmica suficient per fer front a la despesa que suposarà aquesta delegació” també reconeix que els efectes negatius són “la pèrdua progressiva de coneixement singular de la casuística tributària del municipi, entre d’altres”. Tot plegat, no sembla precisament per tirar-hi coets….

Des del grup municipal de la CUP Molins de Rei hem votat en contra de les propostes de l’equip de govern en els dos casos. Entenem que la actitud del govern municipal és la de donar continuïtat a una situació que ens portarà a un camí sense retorn. En algun moment algú plantejarà perquè necessitem els governs locals si són incapaços de pagar les factures, de subministrar directament els serveis (gairebé tots estan privatitzats) i ni tant sols són capaços de cobrar els seus tributs. El que és evident, però, és que ja fa temps que és insostenible la quantitat de càrrecs de confiança de tipus gerencial en un entorn de pèrdua de poder polític i executiu.

Que entenem que cal fer des del règim local per tal de revertir la situació?

Des del nostre grup municipal, d’entrada  votar en contra  d’aquestes propostes. A més hem  proposat en forma de moció que l’Ajuntament treballi per recuperar la gestió directa del subministrament d’aigua, una moció que va al moll de l’os de la qüestió : l’administració local no és el problema, sinó bona part de la solució. La gestió directa dels serveis repercuteixen en la qualitat i proximitat del servei, aprofundeix en la responsabilitat i la democràcia i amb una bona gestió  és més barat que el mateix servei privatitzat. Continuarem aprofundint en aquesta línia propositiva en els propers plens.

Perquè si ens dediquem a fer enginyeria financera i condicionem els pressupostos del futur, si no lluitem de veritat per solucionar el problema del finançament del règim local (algun dia caldrà plantar-se, i aquí ens hi trobareu!),  si a canvi de poder continuar malvivint avui cedim el poc poder polític que ens queda, només dilatem el problema i no el solucionem .

En aquests moments difícils entenem que cal avançar en el sentit contrari:  treballar decididament perquè siguin els ajuntaments qui ofereixen els serveis i per tant puguin donar respostes realistes a la ciutadania, no cedir més poder polític, sinó recuperar-lo i exercir-lo amb valentia i si cal, plantar-se.  Cal, en definitiva, passar de ser mers gestors de les engrunes del  present a polítics per posar les bases d’un futur ben diferent.

  • Teresa

    Raventos : En una cosa tiene razón , y es en “la brutal crisi econòmica que patim les persones” , El último pleno municipal del día 6, referente a los impuestos municipales, que serán globalmente del 2,7 % para el 2013, se alejan de la realidad de la vida. Coincido con Usted que merece desconfianza todo este repentino interés y prisas del actual consistorio ( CIU +PSC) en pagar facturas en vez de revisar las reservas de desperfectos urbanísticos (goteras, baldosas piano, etc ) a la vista, y negociar las facturas con los contratistas chapuceros.

    Y el desmesurado interés en evitar problemas con “la interventora” como hicieron los “otros” , y sacarse las castañas calientes fuera del Ayuntamiento, traspasando el cobrament de tributs municipals a la Diputació de Barcelona con el único objetivo de la obtenció de bestretes a compte del IBI, y un futuro apalancamiento en dicho organismo de los actuales ediles cuando se les acabe el chollo municipal, con plazas en càrrecs de confiança de tipus gerencial, a cargo de la pèrdua progressiva de coneixement singular de la casuística tributària del municipi, que como en los recursos a las multas de aparcamiento, hará más complicada cualquier reclamación de errores en el IBI. ¿ Alguien sabe con exactitud como se calcula el IBI?

    El grup municipal de la CUP Molins de Rei debe ser más efectivo y amortizar lo que nos cuestan a las contrubuyentas, empezando por asistir a las reuniones y a las informativas. La CUP no se deben preocupar tanto de meter más funcionariado en el Ayuntamiento , ni de si somos o no capaços por nosotros mismos de cobrar els tributs. Debe preocuparse sustancialmente en que los costes de los servicios para la ciudadanía, sean los mínimos posibles, y todo ello en consonancia con la actual crisis. Si no és con la máxma productividad y optimización de costes, la ciudadanía de Molins de Rei no quiere que siguin els ajuntaments els que ofereixen els serveis” ya que en Molins son un verdadero desastre ( ver Molins Bus siempre vacio, RMdRsin oyentes, Paneles solares sin enchufar,,.. )

    • Xavi Martí

      Molt ben escrit.
      Diguin el que vulguin de la CUP, que sinó treballa, que si va a la contra, que si etc..
      Alguns amb mala fe, altres amb els seus arguments lícits.
      El que està clar és que pocs partits tenen personal preparat per escriure aquests articles, i motivats per la política com a la CUP, exepte algun cas concret a cada partit.
      Discrepàncies polítiques a banda, és evident que gent que ha escrit aqui o a d'altres canals com Roger Castillo, Albert Botran, Miquel Martinez, Mar Miralles, Josep Raventós, Miriam Burriel, Carles SanAndrés Laura Peradalta, Miquel Monfort etcetc. i Àlex Maymó, que pel que es veu complirà la promesa de 2 legislatures a l'ajuntament, són gent compromesa i molt vàlida.
      També hi ha algún personatge, diguem-ne curiós..però no res que no hi hagi al PSC, CIU, IxMdr o ExMdr
      Abans que comenci la gent a tirar merda, com a altres articles, i que algú, amb poca vista, ho contesti amb més merda, que quedi clar que cap formació és perfecta, però crec que hem de tenir molt en compte a la gent de la CUP Molins. És una alternativa molt creïble i sòlida.
      I sinó també estaria bé, que la resta de formacions, si poden o volen, escriguin més articles, ho potser enviin butlletins tan elaborats a les cases explicant la feina com fan els de la CUP, i no només els seus caps de llista i regidors fent quatre ratlles al Balcó de la Vila.
      També un símptoma clar que la CUP treballa i es mulla son els rebomboris que creen, la quantitat de noticies que generen.
      En canvi, de la resta de partits no es comenta res, realment aburreixen molt.
      I ja no entro amb la manera e gestionar els sous, i les subvencions i la forma de funcionar internament.
      Repeteixo, potser no són perfectes, se'ls poden fer retrets, i molts, però ara mateix, almenys per mi i per centenars de molinencs, són els únics que ilusionen.
      I aixó al 2012, tal com està el pati, ja és molt!
      Felicitats per l'article.
      Un votant de la CUP a Molins, i pensant si ser-ho al Parlament.

  • Enric Piera

    Precisament a la llarga és més cara als ciutadans la gestió dels tributs per part de la diputació perque com be has dit Teresa la Diputació és un organisme on es recoloquen polítics i familiars de polítics. És molt discutible que la màxima productivitat i optimització de costos la pugui dur la Diputació. A mí em preocupa molt més que els diners i el control de la caixa dels tributs no la tindrà l’Ajuntament sinó una entitat externa. Això és perdre autonomia. També haig de recordar que no és el mateix fer un recurs a un tribut malament cobrat a l’Ajuntament que a la Diputació. Pel que fa a asumir com la pròpia opinió “…la ciudadanía de Molins de Rei no quiere que siguin els ajuntaments els que ofereixen els serveis…” home, Teresa…no se qui t’ha nomenat portaveu de la “ciutadanía de Molins de Rei”.

  • Enric Piera

    Només recordo que pel carnestoltes a vegades a algú s'el fai rei i s'el deixa manar tot el dia…però és això…una festa. Dir que els serveis que es presten a Molins son un desastre, podem acordar que hi ha moltes coses millorables però no es pot afirmar que tots els serveis que es presten al poble son un desastre. Ara que si la proposta és que els presti una ETT amb gent mal pagada i mal formada i que aquest sigui el model neoliberal que propose la Teresa és una altra questió. Salut !!

    • Teresa

      piera : Veo que Usted es muy escurridizo y no responde directamente a ninguna de las posibles soluciones de la CUP a los bodrios (agujeros negros ) que yo planteo : Molins Bus siempre vacío, RMdR sin oyentes, Paneles solares sin enchufar, Molins Energia en bancarrota, goteras en el Mercado, baldosas piano, salarios de los ediles, sueldos políticos, etc, etc. )
      Me reafirmo una vez más en lo que indicaba en mi última intervención a la opinión de M. Martinez (CUP) en esta misma sección que, excepto tímidas felicitaciones de ICV y ERC al aniversario de Viu molins, salvo la CUP, las réplicas e intervenciones de opinión en Viu molins, del resto de las fuerzas políticas locales CIU, PSC, PP y el desaparecido SI, es nula, lo que da a entender, siguiendo el dicho popular de que : “Quien calla otorga” . y circunstancia ideal para altos estudios sociológicos.

      • Xavi Martí

        El Molins Bus debe ser cuando pasa por l'Alzina en su casa i lo vé usted. Y es cansino, ya se lo respondieron en otra ocasion. La Radio no lo puedes saber, no hay audiencias, y ahora la puedes escuchar hora por hora en podcast por internet también, i tiene 100 i pico colaboradores, sueldo regidores, hace falta aclarar-lo mas el tema sueldos?
        Las goteras del Mercado, coja un poco de massilla i usted mismo..

  • Teresa

    Otra muestra interesante para altos estudios sociológicos es la actual desafección política local y la indiosincracia de Molins de Rei, Prueba de ello es la reciente, única y rara expresión con sentido común del regidor del PP , Sr. Ramos en el último pleno municipal, el más importante y madre de todos los plenos, el de las ordenanzas municipales (impuestos), del pasado dia 6 , imagino que por horario de partido Real Madrid – Borrussia Dortmund : ” Creo que las ordenanzas municipales son muy importantes , y veo que no hay público en la Sala de Plenos , eso quiere decir que estamos haciendo alguna cosa mal” (21 regidores , 8 funcionarios, 3 periodistas ). Creo que muchos de los regidores asistentes, si no fuese por los pagos que reciben por asistencias a plenos, también se hubiesen escurrido el bulto .

    La intervención en el pleno de la CUP el dia 6 fue muy tímida y pobre, y demuestra una vez más, que excepto en birras, la falta de preparación de sus regidores, así como un total desconocimiento de la vida en vivo y en directo del dia a dia de Molins de Rei. En una crisis galopante, en plena depresión económica, con un decrecimiento previsto para el 2013 del PIB de un – 2 % , con cerca de 1000 parados(registrados) en Molins, no debería haber ningún político local, que se precie y que le quede algo de sentido común, que admita un aumento global de impuestos del 2,7 % , y no tome como base para aumentos, lo mismo que aumenta el IPREM (Indicador Público de Renta a Efectos Múltiples) = SMI ( Salario Mínimo Interprofesional) que desde el 2010 hasta el 2012 no ha aumentado en nada ( 0%) , y que és de : 532 €/mes, 7455 €/año. Verdaderamente, nuestros actuales políticos locales, gane quien gane, son igual que los “otros”, y más de lo mismo, con falta de sentido común y sólo pensando en el aumento de sus propios sueldos.

  • Josep Raventós

    Teresa, algunes puntualitzacions.
    1. Respecte el tema del cost dels serveis, cal dir que la moció que vam presentar per tal de municipalitzar el servei de l'aigua parteix de la premissa (demostrada a la practica) que en igualtat de condicions el servei és més barat si és municipalitzat perquè no parteix de la necessitat d'obtenir un benefici del 16-18% sobre el cost. Aviat podrà consultar la moció a la nostra web. A més, esperi a veure com li puja el cost del servei amb la privatització de l’ ATLL…
    Tot i així no tinc clar que els serveis només hagin de ser barats. Darrerament ja aflora a les enquestes una majoria que estaria disposada a pagar més impostos a canvi de no patir tantes retallades. Tinc el convenciment que si se'ns garantissin la qualitat i extensió dels serveis públics de Suècia, Finlàndia o Dinamarca la majoria apostaríem per pagar més del que paguem.
    2. No comparteixo el seu criteri respecte el bus urbà. Els serveis públics no es poden valorar donant el mateix pes a la viabilitat econòmica que es dóna en al gestió privada, perquè sinó és justifica tancar les urgències nocturnes perquè només tenim una mitja d’una visita per nit sense tenir en compte el benefici social i individual per la persona atesa.
    Tampoc hi estic respecte ràdio Molins, que té una estructura essencialment voluntària. Si vostè té, o coneix algú que la tingui, una formula d’èxit i es veu capaç d’obtenir una aclaparadora audiència estic segur que li faran un lloc a la graella.
    3. Respecte el suposat “desconocimiento de la vida en vivo y en directo” i de la preparació de les nostres regidores, evidentment tampoc la comparteixo. Aquest dimecres vam organitzar una xerrada contra l’euro per medicament on va assistir gent poc sospitosa de tenir una elevada preparació en birres (per cert, aquest comentari no fa per vós. Massa fàcil) i si d’estar afectada per aquesta mesura injusta, que justament ens va agrair que tractéssim del tema, i de la mateixa manera ho fa gent que se’ns acosta quan estem enganxant cartells sobre els actes o recollint avals per presentar-nos a les eleccions.
    Sobre el cost dels nostres regidors, com sap, ahir mateix vam entregar els premis de la tercera edició del Millorem Molins que s’organitza amb els diners que les nostres regidores es descompten del sou per retornar-lo a la Vila.
    4. Qui ofereix els serveis a mi em sembla una qüestió transcendent. Els ajuntaments són uns proveïdors essencials del serveis cap els ciutadans: és la seva obligació i una de les seves raons de ser. A més, són els centres de poder més pròxims als ciutadans i tenen un grau de permeabilitat cap a les seves propostes . Si deixem que els serveis es privatitzin i/o es passin a entitats supra municipals, els ajuntaments perden poder i sentit, fins un dia que ja no seran necessaris. I llavors, que ens quedarà als ciutadans per intentar influir en allò que és públic? Intentar-ho sobre la Generalitat o les Diputacions? Sona complicat, no creu?

    • Teresa

      Raventos : A pesar de que no las comparto le agradézco su interés en las respuestas a las cuestiones planteadas, las que mejora en mucho a las del Sr. Marti (CUP) , En una cosa tiene razón y és que posiblemente me pasé en esto de las birras, Le pido disculpas. Le replico sus puntualitzacions :
      1. Eso de munipalizar el servicio de aguas ya existia antes en Molins de Rei y fué un fracaso, se fué de mal a peor, menos mal que se privatizó antes de que se envenanase a la población. Para las contribuyentas/es es preferible que la empresa privada tenga un beneficio económico de 16-18% sobre el cost, a que tengamos que contratar un batallón de funcionarios inútiles y sin preparación técnica que se limiten a trabajar solo de funcionarios. La cidadanía prefiere a que se le bajen sus impuestos (IRPF, IBI, etc ) a que se le den tantos servicios públicos, que la mayoria de ellos solo sirven de invento y ostentación de los ediles de turno.
      2a. El Molins Bus es a todas luces un agujero negro al presupuesto municipal, invento y capricho en época de bonanza de ICV con la la Català al frente. No tienen viabilitat econòmica, y lo más lamentable és que no he visto mejoras en la gestión (PSC+CIU) y promoción del servicio , ni he visto ni oido a ningún regidor que toque el tema por ser políticamnete inpopular _2b. Si hay un agujero en sanidad, no veo mal que las urgèncias nocturnes se pasen a otros CAP’s , por lo menos se han puesto medidas. Lo que no veo bien es que en el CAP de Molins haya más auxiliares en el mostrador, que médicos y enfermeras en servicio. Otra lapa más del funcinariato._
      2c. RMdR es otro agujero negro, bodrio de ICV (Castellana) + PSC (Boy) en épocas de bonanza, Una estructura essencialment voluntària sería más suficiente. Una formula d’èxit la he sugerido diversas veces, y el dia 6 tuve una alegria : El pleno municipal del dia 6 , hizo caso a mis sugerencias, me aprobó una reducción del 50 % en las tarifas de anuncios. Una buena via para que RMdR tome alas y se autofinancie de una vez por todas. _
      3a. Me remito a lo indicado anteriormente, pero me reafirmo en lo que dije del “desconocimiento de la CUP en la vida en vivo y en directo” de Molins de Rei, Lo del 1€ es una distracción y cortina de humo, Yo me quejo a la timida oposición de la CUP al aumento del 2,7 % para el 2013, Con cerca de 2.000 parados en Molins de Rei, el único índice que debe admitirse como base, es el que aumenta el IPREM (Indicador Público de Renta a Efectos Múltiples) = SMI ( Salario Mínimo Interprofesional) que desde el 2010 hasta el 2012 no ha aumentado y es del ( 0%). 3b. Sobre el cost dels regidors de la CUP no me opongo, Mi crítica era a la desmesurada estructura política municipal , propia de epocas de bonanza, y de sus desmesurados sueldos . Y nadie diga nada, con fuerza, al respecto.
      4. Las ciudananas/os preferimos que nos redúzcan los impuestos (IRPF, IBI, ) a que los ajuntaments sean uns proveïdors essencials del serveis cap els ciutadans y que los distribuyan según el capricho del edil de turno ( vease, 2,7 % en ordenanzas 2013, guarderias, molins energia, paneles solares, festa major desastre, aportacions a fira, alquiler de sillas en eventos, , etc.etc. La seva obligació i una de les seves raons de ser es que gasten lo mínimo posible. No queremos centres de poder més pròxims als ciutadans , y menos si su grau de permeabilitat ( recursos de multas, respuestas a instáncias, guardia urbana, etc ) és deplorable. Dichoso el dia dia que los Ayuntamientos ja no sean necessaris y funcionen con alcalde y regidores voluntarios (vs. sin cobrar).

      • Josep Raventós

        Teresa, li agraeixo les disculpes.
        Per la resta, és evident que defensem models diferents i no crec que valgui la pena donar-hi més voltes.
        Que alguna cosa no va funciones a finals dels 70 o principis dels 80 i és va privatitzar en gran part perquè haviem de complir els criteris de convergència del tractat de Maastricht no vol dir que no pugui funcionar diferent 30 anys després

  • Enric Piera

    El poder d’un ajuntament quan te “la caixa” dels seus impostos pot fer que la banca no apliqui desnonaments injustos. Un ajuntament de Canàries ha evitat un desnonament retirant els diners del banc com a mesura de pressió. Per això precisament serveix tenir els diners i que no els tingui la Diputació. Aquest és el model de la CUP, municipalista perque apropa els organs de decissió al ciutadà. http://www.antena3.com/noticias/economia/ayuntami

  • Enric

    Jo no entrare a valorar qüestions ideologiques i qui fa més articles o be quant un fa un article té quatre o cinc amics pendents de donar suport fem comentaris. L'unic com a minim veure que pobles de l'area de Barcelona on governa la CUP, (Navas i Arenys de Munt) els seus tributs 100% ho cobra la Diputació. Com a minim caldria veure dos tipus de discursos diferents on governa i on esta a l'oposició.

    • Josep Raventós

      Enric,
      En primer lloc no és comparable, en absolut un municipi de 25.000 habitants i una estructura municipal com la de MOlins i dos municipis de poc més de 8.000 habitants i una altra estructura municipal.
      I en segon lloc i més important, com bé saps, quan la CUP va entrar a governar tant a Navàs com a Arenys (maig del 2011) els tributs muncipals ja estaven transferits a la Diputació ( ho estan des dels anys 90, fa 20 anys). Recuperar-los vol dir contractar personal i pagar més nòmines cosa que està prohibida per la llei Rajoy (jo prefereixo dir-ne llei d'intervenció muncipal) que ho impedeix.
      Per tant, dir que això és tenir doble discurs és fer trampes . Perquè ens entenguem, l'equivalent molinenc seria intentar encolomar-li al XAvi Paz que les plaques solars del Molí no funcionen. Doncs això, fer trampes.

      • Teresa

        raventos : La ineptitud e ineficacia es tanto para el Sr. Paz (PSC) por no haber enchufado aún los paneles, como por su antecesor Sr. Cateura (ICV) por aprobar el proyecto. Queramos o no son ya patrimonio y heréncia municipal , y con mejor o peor rendimiento, al parecer, es una cosa ecológica. Es una pena que por disputas entre partidos (PSC+CIU) con la oposición, y por enemistades personales de sus dirigentes, no se pongan en marcha de una vez por todas los paneles solares. Somos el “hazmereír” de toda la comarca , y así nos va.

  • Enric

    Un altra tema es la municipalització de serveis s'hauria en primer lloc d'explicar que la gent que treballa a les empreses privades son treballadors, perquè sembla que parlar de l'empresa privada vol dir d’imatge de l'empresari gras i amb puro, d'altra banda s'ha de valorar en el cas de l'aigua si hi ha pous propis o s'ha d'abastir de canonada general, quin cost té el muntatge de l'empresa municipal (material, personal,lloguer de local, vehicles ) i per últim veure la viabilitat econòmica que vol dir ho fem municipal per veure que son molt socials i a la vegada apuja’m els impostos ja que no té viabilitat (per exemple Molins Energia amb ampliacions de capital amb el vostre suport i caldria preguntar als veïns quins servei hi tenen) Per arrodonir aquesta tesis cal veure que feu en altres pobles que maneu ( en Arenys de Munt empresa municipal de l'aigua i en Navas no)

    • Josep Raventós

      Enric, estarem d'acord que la municipalització cal estudiar-la amb detall. Com bé dius a Arenys s'ha municipalitzat l'abastiment d'aigua per la conjunció de dues coses: voluntat política i finalització de contracte de l'empresa que ho feia. A Navàs, el cas es una mica com el de Molins: hi ha contracte actual amb l'empresa privada que ho fa, i municipalitzar el servei implica pagar la indemnització corresponent, cost que no es pot assumir perquè llavors deixa de tenir sentit. Per tant, un cop més, tot plegat no és comparable. La moció que vam presentar a Molins sol•licitava que el ple no prengués cap acord ni polític ni econòmic que impliques allargar el contracte de l’empresa privada i que permetés municipalitzar el servei tant aviat com fos possible, en això continuem treballant.
      No crec que de cap comentari que he fet se’n pugui deduir que fomento la imatge de l’empresa privada al a que et refereixes. Parlem de diferencies entre gestió pública/privada dels serveis des de l’òptica d’un ajuntament. Això ho podem estudiar des de dues perspectives:
      Des de l’òptica econòmica, un servei d’abastiment d’aigua té costos associats al personal (la gent que hi treballa) i de materials (els que fem servir quan hem de fer manteniment inclosos els tubs, la maquinaria, al benzina, els panots per fer la reposició, etc). A partir d’aquí, i a igual escala del servei (física i de qualitat ): si la benzina val el mateix per tothom (públic i privat) si els tubs valen igual per tothom (públic i privat) si el conveni té el mateix cost econòmic per tots els treballadors (públics o privats) com pot ser que per la mateixa inversió anual del servei , l’empresa privada guanyi un 16-18% d’aquest cost, i si l’ajuntament l’ofereix directament hi hagi de perdre diners necessariament? A mi no em surten els números, si no és que cost econòmic del conveni no és el mateix perquè la qualitat del lloc del treball no és la mateixa (que implica acceptar que la privatització de serveis implica una precarització laboral). Si això és així, l’escala de qualitat ja no és la mateixa i políticament hem de reflexionar sobre si la pròpia administració és una ETT i precaritza els llocs de treball o bé si promociona l’ocupació de qualitat. Que quedi clar que estic parlant en genèric i no del cas de Molins on no tinc coneixement d’aquesta situació. Ara bé, d’algun lloc ha de sortir aquest 16% de beneficis.
      Des de l’òptica política no ens enganyem: la única informació que té l’ajuntament amb un servei privatitzat és el que li dóna l’empresa. L’Ajuntament no sap quin és l’estat actual de la xarxa ,cap ajuntament amb el servei privatitzat pot assegurar que no hi hagi cap tub de fibrociment a la seva xarxa ni pot assegurar que s’està complint normativa respecte el volum de pèrdues perquè la informació està totalment en mans de l’empresa privada. La suposada fiscalització que es fa del servei es limita a la discussió sobre la factura, o és que algú es creu que qualsevol ajuntament té capacitat d’influir sobre un servei subministrat per Agbar, Endesa o Gas Natural?

      • Teresa

        raventos : Le pido disculpas por mi intervención de nuevo pero veo que en su exposición le falta dos punto muy importantes y son el : " coeficiente de productividad" , y el el "know how" , La empresa privada puede tener un beneficio porque su coeficiente de productividad está a años luz del funcionariato del Ayuntamiento , y en segundo lugar, la ingeniería en el cálculo de la red de distribución, la organización de los trabajos, el conocimiento de los materiales más idóneos, y los prodedimientos de análisis en las aguas para un buen control de calidad, etc. forma parte del know how de empresas especialaizadas en aguas, algunas de ellas aveces multinacionales, y un grupito de funcionarillos, aún con mucha buena voluntad, nunca alcanzarán dicho nivel tecnológico, y por lo tanto lo que usted propone lo hace totalmente inviable, a no ser que queramos otro agujero negro.

        • Josep Raventós

          Teresa, no mitifiquem el servei d’abastiment d’aigua domiciliaria. Es tracta de fer circular aigua (captada del pou o servida per ATLL) per una infraestructura fins l’aixeta de casa i tenir poques pèrdues pel mig. El coneixement adquirit, no li nego, però tampoc el mitifiquem: només faltaria que empreses que fa trenta anys que gestionen el servei no tinguin més coneixement adquirit que administracions que fa trenta anys han deixat de voler gestionar-ho.
          Aquesta discussió està al nivell de la gent que defensa que la única enginyeria útil és la militar perquè quan s’ha de transportar aliments a zones controlades pels cascos blaus, qui el porta són avions militars, o perquè quan s’ha de netejar una zona on ha caigut una nevada brutal és l’ exercit qui ho fa. L’enginyer militar (ni els militars en general) no és més intel•ligent que l’enginyer civil pel sol fet de ser militar: senzillament disposa de més recursos. Creem un cos civil amb els mateixos recursos econòmics i obtindrem els mateixos beneficis. Doncs el mateix: que l’administració pública inverteixi en I+R+D i obtindrà els mateixos beneficis a nivell de coneixement que l’empresa privada! Si qualsevol ajuntament se’n va amb 60.000 euros a una universitat per avançar en l’estat de l’art de pèrdues d’aigua en sistemes de distribució en alta pressió veurà com avancem en coneixement socialitzat!
          I insisteixo en la idea, el coneixement que menciona , per si mateix, no justifica econòmicament un 16-18% de beneficis: si l’empresa contractista del servei proposa canviar tubs per tenir menys pèrdues o muntar sensors per tenir un coneixement en temps real del sistema, ho cobra, no ho fa gratis i en treu beneficis (indiscutibles i molt lícits que per això és el seu negoci). Respecte la productivitat, una mica el mateix: si hi ha una avaria, s’arregla i molts cops és el propi ciutadà afectat qui truca per avisar. Si no hi és, no hi ha res a arreglar, funciona igual gestioni qui ho gestioni. Segueixen sense sortir-me els números, en definitiva.

  • Teresa

    Raventos, No hay nada que mitificar, es simplemente ver la realidad de las cosas y de saber cómo funciona el mundo en el siglo XXI. Una muestra de la ineptitud e ineficacia funcionarial lo tenemos recientemente en Molins de Rei, con la subcontratación de la gestión de los impuestos a la Diputación, aún perdiendo actividad en los departamentos contables. Un funcionariado incapaz de gestionar contablemente eso tan simple como son los impuestos y que és su razón de ser, serian totalmente incapaces de gestionar tecnológicamente las aguas en Molins. Sr. Raventos, veo que a Usted por su juventud, le falta experiencia y visión de cómo funcionan las empresas hoy en dia, especialmente las empresas tecnológicas, y de lo que se entiende por “ingeniería”, y por “know how”,

    • Teresa

      Cuando la administració pública inverteixi en I+R+D , no obtiene els mateixos beneficis a nivell de coneixement que l’empresa privada, sencillamente no obtiene nada, nada de nada, los dineros se van, y nadie saben dónde. Los de la Universidad son más inútiles todavía.
      La empresa privada, si cumple estrictamente los pliegos de contratación impuestos por el Ayuntamiento, puede tener econòmicament un 16-18% de beneficis o lo que le plazca. Lo malo es cuando el Ayuntamiento por ineptitud o corrupción interna, se relaja, y no controla las calidades de las obras a los contratistas, Véase : goteras en el Mercat, baldosas piano en las calles, baldosas de terrazo rotas, poda árboles tomadura de pelo, etc , etc.