Miquel Martínez: La CUP, des de viles i ciutats cap al Parlament de Catalunya

El passat 13 d’octubre el Teatre del Foment de Molins de Rei va viure una fita històrica: després de dècades de lluita municipal, l’Assemblea Nacional de la CUP va decidir fer un salt endavant i presentar candidatura a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Tot i la precipitació dels esdeveniments com a resultat de l’avançament electoral,  la decisió que vam prendre no és fruit d’una febrada sobtada, sinó d’un llarg procés de reflexió al sí de la CUP i del conjunt de l’Esquerra Independentista.

El cert és que amb 26 anys d’existència, la CUP s’ha anat fent un lloc a moltes viles i ciutats a base de feina de carrer, colze a colze amb les entitats, els moviments socials i les lluites populars, desenvolupant una altra forma de fer política. És en aquest context on ens sentim més còmodes, i és l’àmbit municipal on creiem que, per proximitat, és més viable l’assoliment d’una democràcia real, participativa i oberta a tothom.

Partint d’aquesta premissa, el creixement i la consolidació del projecte per una banda, i la conjuntura econòmica i política per l’altra, ha fet que cada cop més i més gent dins la CUP i al nostre entorn s’hagi anat convencent que era necessari dur la nostra veu i la nostra manera de fer a tots els fronts possibles, inclòs el Parlament de Catalunya.

Cal tenir en compte que ens trobem en un context de forta regressió dels drets socials, amb 1.600.000 aturats al conjunt dels Països Catalans, on la pressió de la crisi ofega dia rere dia les persones més vulnerables. I és en aquest context on  l’independentisme parlamentari actual ha optat per abandonar qualsevol reivindicació social i, veient els darrers esdeveniments d’ençà de l’onze de setembre, jugar-s’ho tot a la “Carta Mas”. Es vol imposar un pensament únic consistent en deixar pel dia després de la independència qualsevol reivindicació social. Fins aquell moment, diuen, millor no molestar. Tots amb el President.

La CUP, amb l’herència de l’independentisme insubornable que representen més de quaranta anys de lluita de l’Esquerra Independentista, estem convençuts que només avançarem cap a la veritable llibertat si som capaços d’unir a les nostres reivindicacions nacionals una voluntat de canvi profund de les estructures de poder. No ens conformem amb un canvi de banderes o amb canviar un DNI per un altre: volem una nació lliure per a persones lliures. De Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

És amb la voluntat de trencar amb aquest pensament únic que ens volen imposar, i per ser un altaveu de les lluites populars, que ens plantejàvem concórrer a les eleccions supramunicipals; a l’Assemblea Nacional de Reus, el març d’aquest mateix any, vam decidir posar-nos a treballar intensament per poder afrontar aquest repte amb garanties i, arribat el moment, pensar entre tots i totes si crèiem convenient o no fer aquest pas tan important.

I el moment va arribar, i per prendre la decisió, un cop convocades les eleccions, volíem escoltar l’opinió de la nostra gent més propera. Per fer-ho, vam convocar una Assemblea Oberta als simpatitzants de la CUP de Molins de Rei, i una altra assemblea amb gent de l’Esquerra Independentista i dels moviments socials del Baix Llobregat. Aquesta dinàmica participativa s’ha seguit arreu del territori, amb prop d’un centenar d’assemblees populars.

La il·lusió, les ganes i la confiança que vam percebre en aquestes trobades van ser un factor molt important per acabar-nos de decidir a fer el pas. I no només van reforçar l’impuls cap al “sí”, sinó que a més ens van mostrar el “què” i el “com”; és a dir, què esperen que hi anem a fer, al Parlament, i com creuen que hauríem de treballar en aquest nou front de lluita per poder assolir els objectius que ens hem marcat entre tots i totes.

Aquestes últimes setmanes, amb el suport que vam rebre a l’Assemblea Oberta, en l’organització de l’Assemblea Nacional a Molins de Rei i en la gran resposta a la recollida de signatures per a poder-nos presentar a les eleccions, hem tornat a notar ben a prop el caliu de la nostra gent… una gent que potser no ve a les assemblees cada setmana, que potser no participa a les nombroses reunions que fem la militància; però que sent el projecte com a seu i parla de la CUP en primera persona.

És amb aquesta perspectiva que afrontem el nostre principal repte, més enllà dels nostres objectius polítics: seguir fidels a la nostra manera de ser i, ja sigui al carrer, a l’Ajuntament o al Parc de la Ciutadella, seguir sent mereixedors d’aquest escalf i d’aquesta il·lusió.

Moltes gràcies a tothom per fer-ho possible, i visca la terra!

Miquel Martínez, militant de la CUP de Molins de Rei 

Recomanacions personalitzades