Toni de la Flor: El futur és ara

En l’article de la revista “El Llaç” nº 478 del maig passat, el meu company i amic Jordi Romeu amb el títol “El futur en llibertat, més a prop”,  hi escriu un article que  comença esmentant un de meu  d’El Llaç nº 458 de l‘any 2010 (juliol-agost) titulat  “Ara és l’hora”  que compartia pàgina amb un de seu titulat “Encarem el futur”.

Després de llegir-los i poder recordar que hi dèiem tan ell com jo mateix en aquells articles, tots dos coincidíem, això si, a parlar-hi de la gran manifestació del 10 de juliol del 2010, i ell feia una valoració del dia després i posava sobre el paper algunes de les qüestions que segurament es pregunten la majoria dels ciutadans catalans.

El meu article era bàsicament una reflexió de la situació actual del principat de Catalunya abans d’unes properes eleccions que s’acostaven i feia unes consideracions que jo creia que els ciutadans i els partits polítics havien de tenir en compte, i posant de relleu l’oportunitat de fer un salt endavant en l’alliberament nacional, dient com el títol de l’article “Ara és l’hora”.

Han passat pràcticament dos anys de la gran manifestació i continuem igual , per no dir pitjor, sembla que el temps s’hagi parat i estem al dia després i tot segueixi igual, el que vol dir que tant el seu article com el meu son d’actualitat, i més si hi ha un avançament en la convocatòria de les eleccions al parlament de Catalunya, com s’ha dit en alguna ocasió.

El meu article el signava en aquell moment com a president de la secció local d’ERC, i ara vull posar de manifest unes paraules que vaig dir, ja no com a càrrec orgànic d’un partit en el qual milito, si no com a coordinador d’una plataforma unitària com es “Molins de Rei per la Independència” dins de l’Assemblea Nacional Catalana i que el dia 9 de maig davant de 170 ciutadans a la sala Gòtica, deia mes o menys així:

Vivim uns moments crítics i ens cal donar una resposta contundent a les agressions que rebem com a persones i com a país, cal que la societat civil s’organitzi políticament per fer front i superar els reptes que tenim al davant. La nostra força és la unitat en l’acció i en el compromís de defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, ara és l’hora.

Fa temps que ja és l’hora, a què o a qui esperem?

Mai com ara hi ha hagut tanta sensibilització a favor de la Independència   i no ens han de fer por les preguntes i els dubtes que puguem tenir en les respostes, segur que l’endemà serà millor, siguem valents i pensem amb el benestar dels nostres fills, nets i de nosaltres mateixos.

El futur ja es aquí.

  • Josep Raventós

    Toni, donat que les circumstàncies han volgut que els nostres articles estiguin de costat i a més en compartim la temàtica em permeto el luxe de fer-hi algunes aportacions amb la voluntat de fer bullir l'olla.
    És evident que la independència mai havia tingut tantes simpaties com ara: la darrera onada del CEO ho demostra (i el van fer abans de la darrera sentència del constitucional!) i hem de celebrar que ja comptem amb un recolzament majoritari de la població, si bé no hem de perdre de vista que malgrat això no tenim encara una majoria parlamentaria.
    No vull entrar al fons d'aquesta qüestió i no perquè no sigui important (per mi és cabdal). Crec que té a veure en part amb la metodologia: els que defensen que no cal definir d'entrada el model de la Catalunya independent sinó assolir la independència i després ja ens posarem d'acord i els que pensem que cal avançar en paral·lel en el model del nou país i amb l'assoliment de la independència. Segurament també cal sumar-hi els que voten encara prioritzant l'eix esquerra-dreta per sobre de l'eix nacional.

  • Josep Raventos

    El model, té la seva trascendència: si no aconseguim que la transició nacional canvi el model econòmic i social ens haurem quedat a mitges.
    Si som independents però no aconseguim millorar els serveis (a través de millorar el finançament dels municipis), posar més emfàsis en l'eix social (Catalunya està per sota de la mitjana europea d'inversió social i més ara en plena etapa de retallades) no haurem explotat el potencial de millora social pels nostres fills i nets que ens ofereix el procés d'independència, és una oportunitat que no podem perdre!

  • Teresa

    Malos momentos para solicitar la independéncia de Catalunya , Con la olas emigratorias promocionadas por el “paquito”, bien se encargó para que los catalanes nos hayamos convertido ya todos en criollos y el patriotismo, incluso la lengua, se ha perdido y difumidado, Madrid núnca concederá la indepéndencia al “motor” económico de España, y más aborregada.
    Los catalanes, después del 1714 ya no hemos levantado cabeza, somos temerosos de España, la policia, el ejercito, hacienda, etc. lo acatamos todo, con eso de los fenicios nos gusta demasiado esto del “peix al cova” , Madrid lo sabe muy bien y nos sabe manejar.

    • Teresa

      La prueba la tenemos en el 1 euro/receta, que no ha habido ni la más mínima oposición al pàgo al euro sanitario. Seguro que si todos los catalanes en bloque, nos hubiésemos negado en el pago, los farmacéuticos se hubiesen vuelto locos y de hubiese anulado el impuesto de forma inmediata.
      Para la independéncia de Catalunya nos haria falta un "mesias" , y por lo que ha pasado y hemos visto en estos 30 años de desfiles democráticos, ni en las filas de ERC , ni CUP , ni Conv , SI, …. lo tienen.

      • Teresa

        y otra prueba de la sumisión de los catalanes a España,la tenemos en el desbarajuste de las guias, manual práctico e impresos de la declaración de renta 2011 en método manual que se venden los estancos y que emite la Agencia Tributaria, Un total desprecio a la inteligencia del pueblo. Todos somos incapaces de entenderlo y necestamos la ayuda de un gestor o de la propia Agencia. Esto si que es una verdadera sumisión, y Nadie se queja , Pagar y callar es lo nuestro.

        • Xavier

          No ens cal un Mesies, només majoria suficient al Parlament i declarar la independència amb una majoria democràtica.

  • Toni de la Flor

    Benvolgut Josep,
    No tinc per costum enviar comentaris i menys contestar als que es fan als meus articles que envio molt de tant en tant, però vull posar de manifest que L'Assemblea Nacional Catalana és tranversal i diversa per tal que hi capiguem tots els que volem el millor pel Principat i pel conjunt dels Països Catalans, al marge de les diferències que puguem tenir, ja siguin de fons o de matisos, hi podem ser tots.
    Com ja saps, jo milito en un partit que es Esquerra Republicana de Catalunya i que segurament compartim moltes de les coses que poses de manifest en el teu article, però a l'ANC tenim un full de ruta aprovat pels associats i que hem de seguir, i que et convido a participar en aquest camí que pot arribar fins a on vulguem, passant per aconsseguir l'alliberament nacional, social, econòmic, cultural, etc.
    A Molins de Rei som pocs els que treballem amb l'ANC i si comptessin amb vosaltres, seriem mès.Toni

    • Xavier

      Transversals però les reunions es fan al local d'ERC.

      • indepe

        Xavier, t'equivoques, ja fa més d'un mes que no s'hi fan, per evitar que persones com tu busquin problemes a on no ni han.

        • pep

          a ver cuando poneis jente neba que siempre sois los mismos y estamos hartos de chupones independencia si pero vosotros fuera

          • Arnau Mata de Casademunt

            Pues ponte tu, no? Seguro que más de uno que lleva toda su vida luchando por la Independencia estaría encantado! Ayuda más y quéjate menos!