Josep Raventós: Per què sempre ens toca més el rebre?

Josep RaventósAquesta és la pregunta que sovint ens fem quan les retallades que es plantegen a Catalunya són majors que les de la resta de l’Estat, o paguem més per serveis semblants o la benzina és més cara o un llarg etcètera. Sembla bastant evident que pel sol fet de ser catalans paguem més, contradient el que va pronosticar en ple segle XX el filòsof martorellenc Francesc Pujols  “Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades.” I enllesteix, com si fins ara no n’hi hagués hagut prou d’ironia “Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari”. És clar  que, per altra banda,  també deia en el mateix text “ …encara que un català sigui més ignorant que un ase, els estrangers el prendran per un savi que porta la veritat a la mà” i probablement aquesta darrera frase ens dóna més el sentit de perquè nosaltres no només no ho tenim tot pagat sinó que, a sobre, hem de pagar més.

Des del meu punt de vista aquesta realitat es deu principalment a dos fets, que estan al mateix nivell.

El primer és que els nostres governants (CIU i els dos tripartits) han volgut governar com si tinguessin les finances d’un país, quan en realitat tenien una economia de comunitat autònoma amb un dèficit fiscal més que notable. Això probablement ha induït que el nostre dèficit sigui encara major. És a dir, han volgut construir un país amb una economia de comunitat autònoma.

En aquest sentit, ens han enganyat i tenim un dèficit de transparència política en els afers econòmics alarmants… o sóc l’únic que no sabia que tots els diners invertits per la Generalitat, especialment els darrers anys, provenien de l’endeutament?

La meva opinió és que no ens han explicat mai la situació financera real. Uns no ho van fer per no donar arguments massa fàcils a l’ independentisme; altres no ho van fer perquè volien tapar les vergonyes del sistema. I un cop més, tots, la partitocràcia, per no acceptar que no tenen la capacitat de solucionar els problemes reals dels seus ciutadans, ha tirat pel dret posant en perill les nostres institucions. És a dir, no han estat honestos amb les limitacions que té la Generalitat i ho han intentat solucionar amb diners, no fos cas que els ciutadans poguessin concloure que tampoc cal tanta claca per decidir tan poca cosa…. Continuar amb la privatització de serveis aprofundeix encara més les limitacions de poder real de la Generalitat com a govern del país.

El segon fet és que aquests mateixos governants no han sabut (o volgut) sobrepassar aquesta situació. I no ho han fet o bé perquè la via autonomista ja els anava bé ideològicament; o bé perquè no han volgut iniciar un enfrontament institucional i polític; o bé per una combinació de les dues. Sigui com sigui no han volgut sobrepassar la via autonomista ni econòmicament ni políticament.

Com ja heu intuït, aquests dos fets expliquen per què hem de pagar més pel mateix, però no necessàriament que haguem de retallar més. Des del meu punt de vista això últim s’acaba  d’explicar per la voluntat política del govern de CIU (amb el suport del PP) de destruir allò que és públic i generar un estat de pensament que ens faci pensar que és inevitable la seva privatització. No podem passar per alt que, a més, compten amb la inestimable col·laboració logística dels seus lobbies ideològics i econòmics. Ara bé, el primer partit de l’oposició està fent en aquest sentit un paper ben galdós: ni fa ni deixa fer.

No ens enganyem: intentar seguir mantenint una despesa de país amb un finançament de comunitat autònoma ja no serà possible mai més. I aquí ens toca posicionar-nos sense matisos: o bé acceptem limitar-nos com a país a allò que podem obtenir com a comunitat autònoma o bé ens emancipem i oferim serveis de país, molt especialment una sanitat i un ensenyament públic de qualitat.

Jo aposto per la darrera. Però que ningú s’enganyi, només amb la independència no solucionem el problema. Perquè, és clar, si som independents però continuem governats per la mateixa línia política, el Boi Ruiz continua exercint de conseller de Salut però pensant com a cap de la patronal de la medicina privada, i el Felip Puig continua amb els seus deliris de purificador ideològic, poc haurem aconseguit.

És veritat que en part aquesta tercera onada de retallades posada sobre la taula pel president Mas fa pocs dies és culpa dels famosos 759 milions d’euros de l’addicional tercera de l’Estatut (per cert, si és així i hi ha un incompliment flagrant de la legalitat, a què esperen a denunciar-ho al jutjat? O és que les lleis no valen per les administracions?), però no és menys veritat que l’ impost de successions i una gestió més eficaç del frau fiscal ens l’estalviaria del tot.

Per tant hem  d’omplir la independència d’un clar i inequívoc contingut social i també vestir el contingut social amb un contingut nacional inequívoc: al mateix nivell. Perquè també és veritat que el contingut social sense independència ja no és sostenible nacionalment… perquè quan ens despistem ens ataquen la llengua, no ens n’ oblidem!

Aquestes reflexions no ens han de fer perdre de vista que és des de l’àmbit local des d ’on s’ofereixen els principals serveis a la ciutadania, i que són els Ajuntaments l’àmbit polític més pròxim als ciutadans. Des de la perspectiva municipalista, la independència:

  1. Haurà de generar necessàriament un nou règim de finançament dels Ajuntaments, per tal que puguin garantir uns serveis públics de qualitat. Si no, un cop més, poc haurem avançat.
  2. Haurà de provocar una reordenació dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania. La situació de crisi econòmica actual també ha fet aflorar certes duplicitats administratives i també tenim la certesa que alguns serveis es poden oferir molt millor del que es fa. Per tant també caldrà parlar dels Consells Comarcals, que mereixen un capítol apart…

A més, serà necessari (de fet, ho és ara ja) que l’Ajuntament sigui més transparent amb el seu poder polític real. Hem vist aquests dies amb el seguiment de l’obertura de Mercadona com s’han generat unes expectatives d’influència sobre un privat que no són realistes (podeu consultar la nota de premsa al respecte a la nostra web).

Des de la nostra perspectiva, la re-municipalització d’alguns serveis ha de ser una via per recuperar part del poder polític que l’Ajuntament de Molins de Rei i la resta d’administracions locals han cedit a l’àmbit privat. No ens enganyem, les administracions amb més serveis privatitzats ni tenen una millor gestió econòmica (l’exemple de la Comunitat de Madrid és força aclaridor), ni ofereixen uns millors serveis als seus ciutadans.

Tornant al context nacional i sumant l’ increment brutal de l’atur i la retallada de drets i serveis que estem patint, molts ciutadans estan decidint marxar, emigrar. I espero que s’equivoqui Francesc Pujols, quan un cop més, en el mateix text deia: “Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja”.