Joan Guitart: Per Sant Jordi està prohibit…

Joan GuitartL’any 1996 la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a “Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor”. Si la data triada va ser el dia de Sant Jordi va ser, en una part, per influència de Catalunya, on ja se celebrava com a dia del llibre. Ara se celebra a més de cent països. Els catalans vam deixar una empremta de la nostra identitat cultural en la qüestió. A Catalunya, per Sant Jordi, es venen roses i llibres, des de les rambles de Barcelona fins a les llibreries de pobles, grans i petits. En qualsevol llengua; d’altra manera, poc hauríem participat en la internacionalització de la diada.

A Molins de Rei el llibre té a la diada el seu aparador a la plaça de la Creu. Però la nostra vila és l’únic lloc on té un format excloent: és la festa del llibre només en català. És per decisió del Servei Local del Català, pel que sembla. Enlloc més de Catalunya passa, això. Així l’hi vaig dir al regidor de cultura, i la seva resposta va ser: “Això, no ho sé, jo”. Ni institucions com ara el de les Lletres Catalanes, Òmnium Cultural o el mateix Centre de Normalització Lingüística defensen que el 23 d’abril se celebri el dia del llibre només en català. Però a la nostra vila el responsable, o els responsables, de la decisió són més papistes que el papa i prohibeixen i exclouen. Tan sols a Molins de Rei hom redueix la cultura del llibre a la del llibre en català. Això no és fer cap favor a la cultura catalana, al contrari. Personalment, defenso la immersió lingüística i penso que el castellà no està discriminat. Com a català i amant de la llengua catalana, m’emprenya que persones que tenen responsabilitats públiques carreguin les armes dels enemics del català. Un dia d’aquests aquests enemics podran referir-se a Molins de Rei com a un lloc on el castellà es discrimina.

Penso, sento i escric en català. I prioritzo publicar en català. Estic a favor que es facin diades del llibre en català. Però ha de ser per Sant Jordi? ¿No demostraria més compromís i tindria més valor reivindicatiu fer la festa del llibre en català qualsevol altre dia senyalat de l’any?

Quan no puc publicar un original en català, provo de publicar-lo en castellà. I l’última novel·la que he publicat −a quatre mans amb en Pasqual Blasco− és en castellà. Quan enguany vaig demanar de ser presents a la plaça de la Creu, se’m va  prohibir. Vaig rebre la notificació per correu electrònic a través del SLC, i el regidor en persona (que no té competències sobre un ens de la Generalitat) m’ho va dir de paraula, al carrer, i en to autoritari: “Només en català. És el meu criteri i ja està”, em va dir. “A la plaça de la Creu tan sols hi van llibreries”, em va assegurar. “Estaràs pels voltants, no sé exactament on. On et posem”, em va exhortar.  “No busquis tres peus al gat”.

Un servidor, molinenc com en Blasco, em veig obligat a viure l‘esquizofrènia que uns anys sóc un autor molinenc que el Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor puc ser a la plaça de la Creu, i uns altres anys, m’és negat aquest dret.

Els criteris d’un càrrec electe es confegeixen en base a informació veraç i sòlida. Les llibreries solen convidar escriptors a la diada de Sant Jordi, però el regidor no ho veu clar com si els autors no hi representéssim res: “Llibreries i prou” Això és fals. Altres anys hi han muntat parada escriptors, com ara Adrià Sàbat, o un servidor mateix; això sí, amb obra en català. “Llibreries i prou”, diu el regidor. A la plaça hi sol haver la Biblioteca Municipal, que no és una llibreria. “Només en català. És el meu criteri i ja està”, diu. Amb la Biblioteca, s’hi fa intercanvi de llibres en qualsevol llengua, no tan sols en català. Per acabar, el pitjor de tot. Un servidor −i qui sigui− tinc dret a celebrar la diada on vulgui. El carrer és de tots, que per això el vam reconquerir al ministre Fraga, ja fa molts anys. Un servidor tenia el dret, fins i tot, a ser a la plaça de la Creu. Que potser m’haurien fet detenir per la Guàrdia Urbana amb el càrrec de signar llibres el Dia Internacional del Llibre? No ho vaig fer per evitar-li al regidor i al SLC el ridícul que farien en veure la foto de la meva detenció publicada al Llaç. En Pasqual i jo hem estat signant llibres a una llibreria, no on ens volien fer estar per nassos. Per més que el regidor es pensi que el seu criteri  és la llei, no ho és. No busco tres peus al gat, cregui’m; és vostè, senyor regidor, que no sap ni on és el gat.

Recomanacions personalitzades